La revista digital setmanal d'Enderrock
- 118
Aquest dissabte 16 d'abril el vigatà estrena 'Ós bipolar' al Teatre Municipal de Girona
La tríada
de Quimi Portet
L'ós deixa d'hibernar i surt de la cova perquè sonin les noves cançons. L'encarregat de presentar-les és Quimi Portet, amb el seu nou disc publicat a principi de mes, 'Ós bipolar' (Música Global, 2016). Animal d'escenari i curós amb els directes, l'osonenc començarà una nova gira en format de trio aquest dissabte 16 d'abril al Teatre Municipal de Girona (21 h), en el marc del Festival Strenes.
Text: Sandra Tello. Fotos: Noemí Elias
Quimi Portet és un apassionat de tancar-se a l'estudi, i ara el repte és traslladar-ho als concerts: "Als discos hi ha una feina, capes i detalls de so. Quan t'enfrontes al directe has de buscar què té una cançó sense l'ornamentació, què és el que fa que sigui una cançó, les possibilitats emocionals... Una mica s'ha d'anar a l'arrel de la música popular del que en diuen rock o el que sigui", valora l'osonenc.
A les darreres gires defensava les cançons en quartet, però per presentar Ós bipolar (Música Global, 2016) al Festival Strenes de Girona aquest dissabte 16 d'abril ha decidit reduir-lo a trio, amb dues guitarres i la bateria: "Anar sense baix és un experiment. Toquem guitarres molt grosses que arriben molt als greus. Ho volia fer fa temps i n'estic encantat. Aquest format hi aporta un punt més artesà, i cadascun dels instruments és més decisiu a les cançons". La tríada estarà formada per Quimi Portet (veu i guitarra), el guitarrista Jordi Busquets i el bateria Ángel Celada (El Último de la Fila).
L'any que ve es compliran 30 anys de Persones estranyes (Gasa, 1987), el primer disc en solitari del vigatà. Però Portet no s'atreveix a obrir el calaix dels records: "A la nova gira no tocaré cançons d'aquest disc, no m'hi atreveixo, és una cosa tan arcaica...", explica. Això sí, a banda del gran protagonista, Ós bipolar, repassarà la seva discografia a partir d'Hoquei sobre pedres (Emi, 1993).
La fal·lera audiovisual
Quimi Portet és un músic d'ofici: "Només agafo la guitarra per treballar, no sóc el típic tiet que dóna la tabarra a les comunions. Només toco quan hi ha feina", assegura. Però al seu darrer videoclip (que podeu veure més amunt) apareix al menjador de casa amb la guitarra entre les mans. Aquest escenari casolà ja l'havíem vist en videoclips anteriors com "Oh my love" i "Rius de Babylon".
Si us fixeu en el crèdits, el vigatà és dels pocs que tenen un 'Departament de Propaganda i Manipulació de la Plebs (abjecta i adotzenada)', però no us penseu que s'ho pren gaire seriosament: "Els videoclips són comèdia, els faig per obligació contractual amb violència física [riu]. Jo sóc músic i no havia pensat mai que hauria de fer pel·liculetes...".