La revista digital setmanal d'Enderrock
- 121
El cantant i guitarrista Oriol Iglesias explica les cançons del debut discogràfic de Senyor dels Llamps
El perquè de 'Érem heavies i no cumbes'
Senyor dels Llamps és un grup sense pretensions sorgit de l'imaginari d'Oriol Iglesias, bateria de grups rockers com Katarrama i Pèl de Gall. Contra tot pronòstic, la nova formació que lidera l'ara cantant i guitarrista es mou per gèneres menys contundents amb pinzellades de rumba, reggae i ska. És per això que han titulat el seu primer disc 'Érem heavies i no cumbes' (DiscMedi, 2016), i a EDR presenten cadascuna de les noves cançons.
Text: Sandra Tello. Fotos: arxiu DiscMedi
"Bon dia Jordi": "A Avinyó –el meu poble i el del bateria Josep Nieto– hi ha un bar, 'el bar'. Bé, n'hi ha més, però en aquest en concret hi hem viscut mil batalletes durant molts anys. Aquesta història és inventada, de fet no n’estic segur, podria haver passat i que jo no me n'assabentés, o potser passarà en un futur pròxim. En qualsevol cas és un homenatge a un lloc on vam passar moltes hores".
"El camp de terra": "Tots tenim un conegut, molt bona persona, que juga a l’equip del nostre poble o al del poble del costat –en el millor dels casos un equip de regional– i actua com si fos en Cristiano Ronaldo. Són èpoques de la vida. Ens encanta el futbol. Ens encanta mirar-lo des de la barra criticant-ho tot. Som uns jugadors lamentables".
"El meu poble": "Aquest disc a part de ser simpàtic és nostàlgic. La primera part sabia que sortiria, és la meva manera d’expressar-me; la segona, no. Merda, m’estic fent gran. Parlo d’una infància fantàstica en un poble que m’estimo moltíssim".
"Marxo": "Quan vius maltractat, amargat i putejat el millor és fotre el camp, tant si és una experiència individual com col·lectiva. Doncs què? Anem passant, no?".
"Deixa'm pasta": "Una història d’un cara dura. Un mentider compulsiu, venedor de motos, amb un morro espectacular. És un conte trist escrit de tal manera que t’hi puguis petar de riure".
"Autoteràpia": "L’agorafòbia és una malaltia de la qual 'gaudim' molta gent. Amb aquest tema tant seriós va començar aquest projecte que ha derivat en una cosa molt poc seriosa. És una cançó prospecte per a moments de crisi. La consigna és 'para, respira, torna a començar'".
"Ell": "Un rap per explicar que ens agrada sortir, xerrar, compartir, escoltar, a Avinyó o al meu barri d’acollida, el Gòtic de Barcelona. A fer un beure sempre ens hi podem trobar".
"Perds el temps": "Dir que un tant per cent molt alt dels programes que s'emeten per algunes cadenes de televisió són lamentables no és el més original del món, ja ho sé. Però no per això deixa de ser cert, oi?".
"Érem heavies i no cumbes": "Nosaltres provenim del món del rock dur i el heavy, i mira. Ho veieu, oi? Hem tirat tot el nostre llegat a les escombraries, ens hem venut de mala manera, som uns tous, ningú havia previst aquest esdevenir. Ens avancem als titulars i als tòpics, i fins i tot els fem una cançó. Som feliços i ens ho passem teta".