Pau Guillamet, més conegut com Guillamino, i Oriol de Balanzó són els noms que s'amagen darrere del projecte i disc La Pols i l'Era (BankRobber, 2016), una banda que treu la pols a cançons dels anys seixanta per, a partir dels sàmplers originals, reconvertir-les en cançons amb una estètica actual, una nova música i una nova lletra. És una proposta importada de l'escena anglosaxona, i tot i que aquí sigui una novetat, allà és un corrent que està a l'ordre del dia. Per acabar d'arrodonir l'assumpte, els músics han convidat una quinzena d'artistes perquè les interpretin.
A continuació presentem els músics que participaran a l'estrena a l'Auditori de Barcelona:
Ernest Crusats: El cantant i guitarrista de La iaia aporta uns matisos diferents que a la seva formació osonenca i interpreta al costat de Lita Torelló la cançó "El món s'acaba aquesta tarda".
Eduard Gener: El pianista i cantant solsoní ha debutat en solitari amb Les avingudes (RGB Suports, 2015) després d'haver passat pel grup de funk Despertadors Atòmics. Aquí el sentirem juntament amb Èric Sueiro a "Poca cosa".
Èric Sueiro: Malgrat l'energia que propaga als concerts de The Saurs, Sueiro deixa de banda el seu característic rock garatger per cantar al costat de l'artista de soul Eduard Gener.
El Gordo del Puru: El raper barceloní aporta un toc gamberro al disc i al costat d'Òscar Dalmau rapegen a "Bang bang".
Francesc Burrull: L'incombustible pianista amb 80 anys segueix pujant als escenaris, i per a la presentació de La Pols i l'Era ha posat la base a la cançó de "Bang bang" sobre la qual rapegen el guionista Òscar Dalmau (i Dj Phil Musical) i El Gordo del Puru.
Joan Colomo: El músic del Montseny és el que va tenir més paciència, i és que la seva cançó va patir diverses modificacions, i a causa de problemes tècnics van haver de dedicar més temps de l'esperat treballant a l'estudi. Tot l'esforç va valdre la pena, i en va sorgir el senzill "És lluny".
Joan Pons: El Petit de Cal Eril va enregistrar a la primera "Tant de temps", una cançó que va sortir a la llum just abans del seu cinquè disc, La força (BankRobber, 2016).
Lita Torelló: La cantant barcelonina, especialment activa a les dècades dels 50 i 60, portava anys fora d'escena. No obstant això, s'acosta de nou als micròfons i canta "El món s'acaba aquesta tarda".
Martí Sales: Acompanyat pels cors de Núria Graham, el que va ser cantant d'Els Surfing Sirles és l'encarregat de crear la cançó d'amor que tot àlbum ha de tenir. Ell interpreta "Sense brànquies", que casualment també és la cançó més esbojarrada del disc. Amor foll.
Núria Feliu: La cantant de Sants s'ha atrevit a pujar al carro d'aquest projecte en sentit figurat, però en sentit literal ha pujat a una moto per anar a Collserola acompanyada per Dalmau a l'hora d'enregistrar el videoclip i cantar a duet "Le llamaban el fiera".
Núria Graham: Una de les grans veus del disc és la cantant de Vic, que podem sentir per partida doble a La Pols i l'Era a les cançons "No ho sabries mai" i "Sense brànquies".