EDR : Maria Jaume Martorell prepara el debut

A EDR estrenem en exclusiva "Per a mi", el primer avançament del debut discogràfic dels santboians

El llançament amorós de Coet

El quintet Coet van guanyar el Premi Èxit Sona9 2015 passejant-se entre el rock proper a Pearl Jam i la psicodèlia. Després de l'estiu publicaran el seu primer llarga durada, un conjunt de cançons que parlen des de l'amor, present a totes les situacions de la vida, fins a la crítica social. A EDR ja podeu escoltar la declaració amorosa "Per a mi". 
Text: Eva Múrcia. Fotos: Carles Rodríguez
Sant Boi de Llobregat és un niu de creativitat musical, i bona prova d’això és Coet. Format l’any 2013, la seva proposta és una original barreja de rock d’influència nord-americana i sons propers a la psicodèlia: "Nosaltres veníem de grups molt diferents, i quan vam crear Coet no anàvem amb cap idea preconcebuda. El nostre estil va sortir de manera molt espontània", comenta el cantant, Jordi Castany. 

"Des de lletres sobre l'amor fins a altres de canalles i reivindicatives" és el que trobarem al primer disc dels santboians, que encara no té nom. A EDR però n'estrenem el senzill, "Per a mi", en un vídeo-lyric enregistrat a l'Ateneu de la ciutat del Baix Llobregat.



Per escoltar el disc sencer ens haurem d'esperar al setembre, perquè el treballen a foc lent: "Amb aquest disc ens posem seriosos. És l’oportunitat que ens dóna el Sona9: fer difusió perquè algú més pari l’orella a la nostra música. És una medalla que ens ajuda a tenir més possibilitats". El 27 de maig Coet actuaran al centre cultural Cal Ninyo per agrair el suport de tota la gent que els segueix des del principi i també els que s'hi han sumat pel camí, i l'11 juny actuaran en el marc del festival Embassa't de Sabadell.

Coet representa l'herència del rock dur i reivindicatiu. Es va formar ara fa un parell d'anys amb músics de diverses procedències a Sant Boi de Llobregat, nucli musical molt actiu. De base rockera, però amb algunes característiques especials, com el fet d'incorporar el so d'un busuqui, les seves cançons són contundents i sonen enrabiades gràcies a la veu trencada de Jordi Castany. La influència clara podria ser la banda de Seattle Pearl Jam, però segons el moment el seu so també remet al hardcore americà dels anys noranta.