El vallesà Roger Margarit presentava a la tardor el seu segon àlbum, 'El secret del bàrman' (Picap, 2015), on deixava enrere el folk per endinsar-se en el món del pop amb regust jazzístic. A EDR presentem un nou videoclip del disc, en aquest cas del tema "Hivern de marbre". 

Text: Eva Múrcia. Fotos: Juan Miguel Morales

Roger Margarit s'endinsava en el món de la música amb només tretze anys. Mentre en aquella època adolescent tothom tenia el cap en una altra banda, ell enregistrava "Pasturar cargols", una divertida cançó que serviria per musicar una secció amb el mateix nom al programa La primera pedra de Rac1. "És una cançó molt alegre, molt agraïda de cantar, que de tant en tant recupero als meus concerts", comenta el vallesà. Però Margarit ha anat patint una transformació musical a mesura que han passat els anys, i el 2012 enregistrava el seu primer disc, A la Vilaverda (Picap), on predominaven les cançons amb regust de folk. 

En els darrers anys la vida de Roger Margarit ha fet moltes voltes que també s'han vist plasmades en la seva música: la pèrdua de la seva mare, el canvi de banda i la dificultat per entrar en el món del jazz són protagonistes dels seus temes més recents. El jove de Rubí va començar la formació al Taller de Músics de Barcelona, on primer es va centrar en la música clàssica, per seguidament passar-se al jazz, tot i que actualment està cursant el segon curs de composició musical. "La meva experiència amb el jazz va ser traumàtica. Volia ampliar el meu registre, aprendre a la improvisació, però va ser complicat. Al final ho vaig aconseguir, però va costar", comenta el vallesà. De tota manera, finalment ha aconseguit entrar en aquest gènere, en part gràcies també a la seva nova banda: "Tots són músics de formació jazzística, i és interessant veure com surten d’aquest registre per anar cap al pop. Fem música totalment pop, però amb influència del jazz". 



A EDR presentem el seu nou videoclip, "Hivern de marbre", enregistrat als afores de la seva ciutat per "mostrar la solitud del personatge". En aquesta cançó el músic parla d'unes terres hongareses, i Margarit suposa que és degut a l'estada que va fer un estiu en aquell país amb nens d'ètnia gitana. No obstant això, el músic explica: "Quan m'assec i escric no ho faig amb un missatge o idea clara. Confio en el meu subconscient. M'agrada anar descobrint el missatge de les meves cançons a posteriori". El de Rubí segueix dient que és la gent qui també ha de buscar el significat i comenta: "En aquest disc hi ha missatges ocults, hi ha una història, però és la gent la que se l'ha d'anar escrivint".

Si voleu veure el jove en directe, teniu una actuació en acústic el proper divendres a l'Espai Mallorca de Barcelona, o un concert amb la banda completa el 29 de maig a Rubí, al passeig del Ferrocarril. També actuarà el proper 12 de juny a L'Arc Cafè cultural de Mataró, el 28 de juny un altre cop a Rubí i el 6 de juliol a Tona.