La revista digital setmanal d'Enderrock
- 147
Estrenem sencer el nou EP de la banda, 'Alpinistes'
L'Emperador corona els Alps
Fa uns mesos que el grup valencià L'Emperador va irrompre a l'escena musical amb el seu EP de presentació, 'Vuit vuitmils' (Mésdemil, 2016), disc que ja ha donat pas a una segona referència, també en format EP, que s'anomena 'Alpinistes' (Mésdemil, 2016) i que estrenem completa a l'EDR. Junts, els dos treballs formaran el primer llarga durada del grup, 'Manual d'instruccions per escalar una muntanya'.
Text: Andrea Romanos. Foto: Arxiu EDR
Tot just abans de l'estiu L'Emperador somiaven coronar l'Everest, fil conductor que lligava les quatre cançons de Vuit vuitmils (Mesdemil, 2016), EP de presentació de la banda. Aquest agost el grup ha enregistrat el seu segon EP, Alpinistes (Mesdemil, 2016), a l’estudi de l’afamat productor Paco Loco al Puerto de Santa María. "Els dos EP funcionen genial junts, hem fet les cançons que volíem fer i ens hem deixat dur en cadascuna per cuidar-les com es mereixien", explica el cantant i guitarrista de la banda, Toni Requena. En aquesta continuació no han tingut problema a enregistrar instruments poc comuns als discos de pop, com per exemple l'stylophone.
Totes dues parts formaran el primer disc del grup, anomenat Manual d'instruccions per escalar una muntanya. "El projecte porta tan sols mig any i tot el que ens està passant és una autèntica meravella", valoren. Malgrat la palpable continuïtat entre els dos treballs, Alpinistes "demanava teclats i sintetitzadors a crits", per la qual cosa sona més electrònic que el seu predecessor. "Els quatre som persones que no ens tanquem a donar un aire determinat a la cançó; creiem en les cançons i són aquestes les que diuen el que necessiten. N'hi ha que només necessiten un teclat o una guitarra acústica i altres que volen més instrumentació. Cada cançó és un món i una història nova per explicar!", asseguren.
A la portada del disc, continuant amb la seva obsessió per les muntanyes, quatre alpinistes pugen una cima, en referència al nombre de membres que té la formació. "Açò de la música es quasi tan complicat com poder coronar un vuitmil! Al primer EP li vam posar el nom de Vuit vuitmils, i vam pensar que el segon també havia d'estar relacionat amb les muntanyes per poder tancar el cercle", comenten.
En aquest segon treball hi combinen cinc cançons ben abrigades. "La nit més fosca" és la píndola més vitalista del disc, "parla que sempre cal tirar endavant encara que ens hagin passat coses roïns"; "'Casa als alps' evoca d'aquest lloc que tots imaginem i que ens fa sentir bé només tancant els ulls i transportant-nos-hi"; "Tan diferents" parla de les simitiluds i diferències d'una parella quotidiana; "Un lloc màgic" està basada en un somni que el cantant de la banda va tenir una nit, i que va plasmar en paper al despertar-se, i "Ballant a l'obscuritat" és una cançó molt personal del bateria Víctor Vila, que ell mateix canta.
Totes dues parts formaran el primer disc del grup, anomenat Manual d'instruccions per escalar una muntanya. "El projecte porta tan sols mig any i tot el que ens està passant és una autèntica meravella", valoren. Malgrat la palpable continuïtat entre els dos treballs, Alpinistes "demanava teclats i sintetitzadors a crits", per la qual cosa sona més electrònic que el seu predecessor. "Els quatre som persones que no ens tanquem a donar un aire determinat a la cançó; creiem en les cançons i són aquestes les que diuen el que necessiten. N'hi ha que només necessiten un teclat o una guitarra acústica i altres que volen més instrumentació. Cada cançó és un món i una història nova per explicar!", asseguren.
A la portada del disc, continuant amb la seva obsessió per les muntanyes, quatre alpinistes pugen una cima, en referència al nombre de membres que té la formació. "Açò de la música es quasi tan complicat com poder coronar un vuitmil! Al primer EP li vam posar el nom de Vuit vuitmils, i vam pensar que el segon també havia d'estar relacionat amb les muntanyes per poder tancar el cercle", comenten.
En aquest segon treball hi combinen cinc cançons ben abrigades. "La nit més fosca" és la píndola més vitalista del disc, "parla que sempre cal tirar endavant encara que ens hagin passat coses roïns"; "'Casa als alps' evoca d'aquest lloc que tots imaginem i que ens fa sentir bé només tancant els ulls i transportant-nos-hi"; "Tan diferents" parla de les simitiluds i diferències d'una parella quotidiana; "Un lloc màgic" està basada en un somni que el cantant de la banda va tenir una nit, i que va plasmar en paper al despertar-se, i "Ballant a l'obscuritat" és una cançó molt personal del bateria Víctor Vila, que ell mateix canta.