El músic bisbalenc revela dos temes del seu nou disc

ENDERROCK: Nou disc després de quatre anys. Quines diferències hi trobarem respecte a la teva obra anterior?
CARLES SANJOSÉ: És elèctric, eclèctic i més pop que els altres. És un treball auster instrumentalment, però més extravertit i desenfadat. Tot i això, Festival inclou tots els papers de l’auca. No he volgut deixar cap sentiment a l’estacada perquè hem intentat no limitar-lo per aconseguir l'estètica que li donen els instruments i la mescla. En certa manera, el veig com un resum dels altres discos, cosa que es podria interpretar com negativa artísticament, però que a mi em fa il·lusió, perquè algunes virtuts havien anat desapareixent i ara les he sumat a les noves. Parlo sobretot de les persones i de les relacions entre nosaltres, no tant dels paisatges i les interioritats.

EDR: Volies un nom relacionat amb l'energia i l'alegria. Per què Festival?
C.S: És un disc que ho vol ser tot. No m’he frenat en les composicions, ni he fet una tria per tocar un sol tema i un sol temperament. Hi ha mala llet, hi ha amor, hi ha sexe, compassió, alegria, benestar, s’hi parla de la sort, de la pèrdua, de la solitud, de l’atracció, de les coses que no funcionen i de les que sí. És per això que és un festival. Vaig començar amb 22 'quasi cançons', als assajos n'hi van arribar 18, a l’estudi 15 i finalment el disc en tindrà 14. És un procés normal i és bo que sigui així, perquè sempre hi ha algun tema que no funciona i no saps per què. 

EDR: Què ha aportat Quimi Portet a la producció?
C.S: En Quimi ha aportat positivisme i bona sintonia entre tots, a més de qualitat sonora: ha fet sonar les millors guitarres elèctriques que ha tingut mai Sanjosex. Crec que ho ha fet amb una puresa que no és habitual. Les mescles són atrevides i divertides, molt adequades per al disc i les cançons. A mi m’ha donat molta tranquil·litat, i he après d’algú que porta molts anys a l’ofici i en sap molt.

EDR: Per què has trigat tant de temps a publicar un disc nou?
C.S: Aquesta aturada parcial m’ha anat molt bé, i torno amb moltes ganes de tocar amb el grup i de veure la reacció de la gent amb el nou disc. La música en català, ara mateix, no permet –o fa molt difícil– dedicar-t’hi exclusivament, i la mida del país crec que aconsella aturar-te de tant en tant per respirar, tant per a un mateix com per a la gent que et segueix.