La revista digital setmanal d'Enderrock
- 151
Estrenem la cançó "L'estruç", del seu debut 'Madre salvaje'
L'homenatge a la valentia de Mireia Vilar
L'artista valenciana Mireia Vilar va iniciar el seu projecte musical fa dos anys, després d'estudiar música a l'ESMUC i passar un any vivint a Berlín. La música engega aquest mes un Verkami per finançar el seu àlbum de debut, Madre salvaje (autoeditat), inspirat en el llibre "Una H intercalada" de l'escriptora Mercè Soler i del qual estrenem la cançó "L'estruç".
Text: Andrea Romanos. Fotos: arxiu Lacasacalba
D'on ve, musicalment, Mireia Vilar?
Vaig estudiar piano i percussió clàssica, promoció i gestió musical i més tard l'especialitat de cant jazz a l'ESMUC. En paral·lel vaig estar a diferents projectes i tenia moltes ganes de fer alguna cosa pròpia. Sempre he estat inquieta creant arranjaments de cançons que m'agraden o inventant-ne d'originals, i a poc a poc, com un joc, vaig començar a crear este univers.
Com vas engegar el projecte Madre salvaje (autoeditat)?
El projecte Madre salvaje sorgeix un temps després d'haver conegut l'escriptora Mercè Soler. Ens vam conèixer a Berlín i en tornar cap a València ens vam proposar un intercanvi. Jo musicava uns textos del seu llibre Una H intercalada i ella em passava textos i lletres per fer cançons.
La majoria de lletres del disc estan inspirades en els seus textos.
Quan vaig llegir el llibre, se'm van remoure els budells. Vaig riure, plorar, pensar... Ella proposa temàtiques de la vida molt comunes però amb un toc molt gran d'imaginació, així que vaig quedar impressionada! Vaig musicar uns textos per a la presentació d'aquest llibre i a partir d'aquí no vaig poder parar de demanar-li'n més.
A la majoria de cançons hi predomina el realisme màgic. Et mous entre realitat i ficció?
Cançó rere cançó que anava fent inspirada en els textos de Mercè vaig observar que un nexe comú era aquesta manera d'explicar la realitat amb tocs de fantasia. Totes les cançons contenen imatges molt cinematogràfiques i em recorden les pelis del Wes Anderson o del Gondrí. És molt subjectiu. Una mare que parla amb els animals, un home que ens petina l'ombra, els semàfors que tenen ulls i miren de reüll, guardar aplaudiments a un caixó...
Com ha anat el procés de creació del disc?
El procés creatiu l'he fet en dues fases. Primer vaig crear un esquelet d'acords amb lletra i després junt amb els productors vam vestir una mica més la cançó. La composició ha estat creada en la majoria dels casos després de llegir les idees que jo extreia dels textos. Algunes vegades jo enfocava les històries amb un punt de vista nou, i altres amb els que proposava Mercè. La part estrictament musical també ha estat variada. Algunes cançons les hem arranjat al moment i de forma imrpovisada. Altres les tenia ben maquetades.
Engegues una campanya de micromecenatge per finançar el projecte. Per què?
M'encantaria que anés molt bé, tant de bo aconseguim l'objectiu! Avui en dia fer una producció autoeditada val molts diners i més si l'equip que busques és professional i nombrós, i jo he comptat més de cinquanta persones involucrades. Sempre pose l'exemple de la indústria cinematogràfica. Per fer una obra d'una hora i mitja podem estar més de deu minuts mirant els crèdits de tota la gent que hi ha treballat... Doncs per fer cinquanta minuts de música és el mateix... He tingut sort que quasi tots els col·laboradors s'han adaptat a les meues circumstàncies, i a banda de posar els meus humils estalvis he rebut ajudes d'amics, de la fundació SGAE, i esperem encara si rebrem algo de Culturats. Tot i això, ens falta una xicoteta part que he decidit aconseguir mitjançant un Verkami.
Hi tens diverses col·laboracions: Nico Roig, Albert Sanz, Vicent Huma, Leo Minax, Thaïs Morell, etc. A més, al disc barreges fins a quatre llengües. La intenció era fer un disc ric i variat?
No hi havia cap intenció. Són les llengües en què he cantat sempre, i per això algunes cançons les faig en segons quin idioma. Les col·laboracions han estat un regal i una sorpresa! M'ha fet molt feliç que aquests musicassos hagen volgut treballar amb les meues criaturetes.
D'on sorgeix "L'estruç", aquesta cançó que estrenem?
"L'estruç" és un homenatge a les persones valentes, i amb elles també és un homenatge a les persones covardes. Vaig compondre la primera part del tema quan vivia a Reus fa uns quatre anys. Fent broma i en deu minuts vaig fer la primera part de la cançó. Estava pensant per què ens costa tant dir a algú que ens agrada, cosa que trobo que hauria de ser més natural. Aquesta valentia cal aplicar-la en tots els camps de la vida clar, no només a les persones. Segons on posem el zoom aprofundirem en un aspecte o altre. Un any després Mercè em va enviar uns textos i un d'ells era la segona part de la cançó! Suposaven una conclusió perfecta.
Vaig estudiar piano i percussió clàssica, promoció i gestió musical i més tard l'especialitat de cant jazz a l'ESMUC. En paral·lel vaig estar a diferents projectes i tenia moltes ganes de fer alguna cosa pròpia. Sempre he estat inquieta creant arranjaments de cançons que m'agraden o inventant-ne d'originals, i a poc a poc, com un joc, vaig començar a crear este univers.
Com vas engegar el projecte Madre salvaje (autoeditat)?
El projecte Madre salvaje sorgeix un temps després d'haver conegut l'escriptora Mercè Soler. Ens vam conèixer a Berlín i en tornar cap a València ens vam proposar un intercanvi. Jo musicava uns textos del seu llibre Una H intercalada i ella em passava textos i lletres per fer cançons.
La majoria de lletres del disc estan inspirades en els seus textos.
Quan vaig llegir el llibre, se'm van remoure els budells. Vaig riure, plorar, pensar... Ella proposa temàtiques de la vida molt comunes però amb un toc molt gran d'imaginació, així que vaig quedar impressionada! Vaig musicar uns textos per a la presentació d'aquest llibre i a partir d'aquí no vaig poder parar de demanar-li'n més.
A la majoria de cançons hi predomina el realisme màgic. Et mous entre realitat i ficció?
Cançó rere cançó que anava fent inspirada en els textos de Mercè vaig observar que un nexe comú era aquesta manera d'explicar la realitat amb tocs de fantasia. Totes les cançons contenen imatges molt cinematogràfiques i em recorden les pelis del Wes Anderson o del Gondrí. És molt subjectiu. Una mare que parla amb els animals, un home que ens petina l'ombra, els semàfors que tenen ulls i miren de reüll, guardar aplaudiments a un caixó...
Com ha anat el procés de creació del disc?
El procés creatiu l'he fet en dues fases. Primer vaig crear un esquelet d'acords amb lletra i després junt amb els productors vam vestir una mica més la cançó. La composició ha estat creada en la majoria dels casos després de llegir les idees que jo extreia dels textos. Algunes vegades jo enfocava les històries amb un punt de vista nou, i altres amb els que proposava Mercè. La part estrictament musical també ha estat variada. Algunes cançons les hem arranjat al moment i de forma imrpovisada. Altres les tenia ben maquetades.
Engegues una campanya de micromecenatge per finançar el projecte. Per què?
M'encantaria que anés molt bé, tant de bo aconseguim l'objectiu! Avui en dia fer una producció autoeditada val molts diners i més si l'equip que busques és professional i nombrós, i jo he comptat més de cinquanta persones involucrades. Sempre pose l'exemple de la indústria cinematogràfica. Per fer una obra d'una hora i mitja podem estar més de deu minuts mirant els crèdits de tota la gent que hi ha treballat... Doncs per fer cinquanta minuts de música és el mateix... He tingut sort que quasi tots els col·laboradors s'han adaptat a les meues circumstàncies, i a banda de posar els meus humils estalvis he rebut ajudes d'amics, de la fundació SGAE, i esperem encara si rebrem algo de Culturats. Tot i això, ens falta una xicoteta part que he decidit aconseguir mitjançant un Verkami.
Hi tens diverses col·laboracions: Nico Roig, Albert Sanz, Vicent Huma, Leo Minax, Thaïs Morell, etc. A més, al disc barreges fins a quatre llengües. La intenció era fer un disc ric i variat?
No hi havia cap intenció. Són les llengües en què he cantat sempre, i per això algunes cançons les faig en segons quin idioma. Les col·laboracions han estat un regal i una sorpresa! M'ha fet molt feliç que aquests musicassos hagen volgut treballar amb les meues criaturetes.
D'on sorgeix "L'estruç", aquesta cançó que estrenem?
"L'estruç" és un homenatge a les persones valentes, i amb elles també és un homenatge a les persones covardes. Vaig compondre la primera part del tema quan vivia a Reus fa uns quatre anys. Fent broma i en deu minuts vaig fer la primera part de la cançó. Estava pensant per què ens costa tant dir a algú que ens agrada, cosa que trobo que hauria de ser més natural. Aquesta valentia cal aplicar-la en tots els camps de la vida clar, no només a les persones. Segons on posem el zoom aprofundirem en un aspecte o altre. Un any després Mercè em va enviar uns textos i un d'ells era la segona part de la cançó! Suposaven una conclusió perfecta.