El compte enrere per al nou disc de Txarango està més que activat. El grup ja ha anunciat algunes dates de presentació del nou àlbum, que sortirà a final de març. La banda del Ripollès ens ha obert les portes de l'estudi Can Pardaler de David Rosell (Dept., Brams) a Artés (el Bages), on treballen en la gravació de les cançons, i a EDR us n'expliquem les coordenades.

Text: Sandra Tello. Fotos: Xavier Mercadé

Des de mig octubre que Txarango s'han establert a Artés per enregistrar les noves cançons del disc. Aquesta setmana estan enllestint els últims retocs de la gravació i tot el mes restant el dedicaran a les mescles. A més, ara també es troben en un punt important del procés: "No havíem produït mai tanta música com ara. Als dos discos anteriors les 14 cançons que teníem fetes entraven a l'àlbum. Ara en tenim una quinzena i estem triant quines entren al disc i quines en queden fora", comenta el cantant Alguer Miquel.

Es tracta d'un disc cuinat a foc lent, i de fet el pianista Sergi Carbonell comenta: "Hem intentat ser més polits amb el so de cada instrument". Pel que fa a la secció de vents el grup ha tingut més músics que en la formació habitual i els han gravat tots alhora, "per aconseguir un so més real", conclou Miquel.



Una de les novetats és que en aquest disc sentirem Txarango amb més col·laboracions que mai, que aporten una sonoritat i valor afegit especial a les cançons. Per saber qui són, però, haurem d'esperar unes setmanes. Com a grup, l'últim concert de la gira anterior al Sant Jordi Club de Barcelona –celebrat el 21 de novembre de 2015 dins el Voll Damm Festival de Jazz de Barcelona– també va suposar el comiat d'un dels components de la banda, el cantant, compositor i guitarrista Marcel 'Tito' Lázara. Però Txarango tornen amb dues incorporacions més: el guitarrista Pau Castellví i el percussionista Joan Palà (ex-9Son).

Les noves cançons de Txarango segueixen apostant pel mestissatge de ritmes llatins i mediterranis que els caracteritzen, però també recullen nous sons dels diversos indrets que han trepitjat en els darrers anys. "Vulguis que no, els llocs on anem i la gent amb qui ens relacionem sense voler ens van donant aquesta sonoritat. Des de la part més africana, amb ritmes més tribals i primaris, ens han impregnat força, i sense voler-ho també han format part d'algun tema del disc nou", diu Sergi Carbonell.

Al llarg de l'últim any i mig els del Ripollès s'han desplaçat fins als camps de refugiats a Grècia, han inaugurat un centre cultural al Senegal, han donat suport a un festival de música i circ al territori ocupat de Palestina, han viatjat arreu del món amb les seves cançons i impulsen el Festival Clownia a Sant Joan de les Abadesses. Tot plegat es veurà reflectit a les cançons: "És com un quadern de viatge, és la nostra mirada del món i també cap endins. Els discos anteriors projectaven futurs, explicàvem el que volíem ser, i ara ja ens hi hem convertit i ens semblava més important parlar del que ens passa per dins i del que els passa a les persones del món que hem conegut", avança Alguer Miquel.