La revista digital setmanal d'Enderrock
- 159
Pau Vallvé continua plasmant la seva biografia en un treball que planteja com un itinerari vital
La vida d'aquest noi
'Abisme cavall hivern primavera i tornar' (autoeditat, 2017) és el nou capítol discogràfic de Pau Vallvé, un àlbum doble escrit amb aquella declinació d’èpica bucòlica tan seva. En aquestes 22 composicions el barceloní reviu el seu itinerari vital dels últims dos anys.
Text: Andrea Romanos / Oriol Rodríguez. Fotos: Noemí Elias i Júlia Alzueta
Enguany Pau Vallvé compleix 20 anys de carrera musical –porta component des dels 15–, però el músic entén que, en els dos anys que sol deixar entre disc i disc, la seva vida no havia canviat mai tant com ara. "Sempre funciono de la mateixa manera: vaig fent cançons i les vaig gravant al mòbil. Quan em poso a fer un disc nou, obro la carpeta i veig què hi tinc. Normalment hi ha unes cinquanta o seixanta idees, veig de què va el disc i en trio dotze", explica el músic.
Aquest cop, però, no ha estat tan senzill. "Quan vaig obrir la carpeta del mòbil vaig veure que en aquest temps la meva vida havia fet moltes voltes. Havia experimentat molts canvis d’estat i de vida, i m’era impossible resumir-ho tot en un tema. Vaig veure que si volia seguir explicant la meva vida, el disc més que temàtic havia de ser un itinerari, un viatge." El més curt que va poder resumir aquest viatge vital van ser les 22 cançons que formen Abisme cavall hivern primavera i tornar, amb un títol que fa referència a tots els estats d'aquest camí, que acaba just on comença.
El doble treball és un dietari cíclic que resumeix un fascicle de la seva vida, de manera que el canvi de xip del final del primer disc porta al segon i el declivi final del segon porta de nou al primer. "És la manera de veure’m des de fora, per treure les merdes i no quedar-me-les dins. Una de les coses que he intentat amb aquest disc és agafar la guitarra també en els moments bons, no només quan ets a baix de tot i la guitarra et salva i et permet treure tot lo de dins", comenta.
Autoeditat i sense distribució
Explica Pau Vallvé que per poder tirar endavant el seu projecte musical, des de l'anterior disc va decidir reduir intermediaris i costos. Això implica responsabilitats i feines que van més enllà de fer cançons: logística, fabricació, comptabilitat, web, promoció, vídeos, xarxes... "Però també tenir més control del que fas. Si Pels dies bons ja em vaig autoeditar, ara he deixat de tenir distribuïdor. M’he adonat que el vuitanta per cent dels discos els venc als concerts, i la majoria del vint per cent restant, al web. Així que, a més dels concerts, el disc es pot comprar al web i l'envio a casa."
Aquest cop, però, no ha estat tan senzill. "Quan vaig obrir la carpeta del mòbil vaig veure que en aquest temps la meva vida havia fet moltes voltes. Havia experimentat molts canvis d’estat i de vida, i m’era impossible resumir-ho tot en un tema. Vaig veure que si volia seguir explicant la meva vida, el disc més que temàtic havia de ser un itinerari, un viatge." El més curt que va poder resumir aquest viatge vital van ser les 22 cançons que formen Abisme cavall hivern primavera i tornar, amb un títol que fa referència a tots els estats d'aquest camí, que acaba just on comença.
El doble treball és un dietari cíclic que resumeix un fascicle de la seva vida, de manera que el canvi de xip del final del primer disc porta al segon i el declivi final del segon porta de nou al primer. "És la manera de veure’m des de fora, per treure les merdes i no quedar-me-les dins. Una de les coses que he intentat amb aquest disc és agafar la guitarra també en els moments bons, no només quan ets a baix de tot i la guitarra et salva i et permet treure tot lo de dins", comenta.
Autoeditat i sense distribució
Explica Pau Vallvé que per poder tirar endavant el seu projecte musical, des de l'anterior disc va decidir reduir intermediaris i costos. Això implica responsabilitats i feines que van més enllà de fer cançons: logística, fabricació, comptabilitat, web, promoció, vídeos, xarxes... "Però també tenir més control del que fas. Si Pels dies bons ja em vaig autoeditar, ara he deixat de tenir distribuïdor. M’he adonat que el vuitanta per cent dels discos els venc als concerts, i la majoria del vint per cent restant, al web. Així que, a més dels concerts, el disc es pot comprar al web i l'envio a casa."