La revista digital setmanal d'Enderrock
- 163
La nostra música és la vostra música
Maria del Mar Bonet, Francesc Burrull, Gay Mercader i Joan Pons, premis especials
La música s’escriu, s’escolta i es balla amb el cap i amb el cor, amb les orelles i amb els peus. Les cançons són un viu retrat de la realitat social i cultural. La nostra banda sonora del darrer quart de segle va des dels clàssics de la Nova Cançó que avui premiem per la seva trajectòria –com Maria del Mar Bonet o Francesc Burrull– fins al panorama que va del rock català al nou pop-folk o a l’actual generació mestissa. Enderrock els ha guardonat amb dos premis especials, als quals cal afegir Gay Mercader i Joan Pons (El Petit de Cal Eril).
Textos: Redacció. Fotos:
Premi Enderrock d'Honor: Francesc Burrull
El compositor, pianista i arranjador barceloní és un referent de la música i la cançó catalana dels darrers cinquanta anys
Considerat 'el Pianista de la Cançó’, ha estat un dels músics de confiança per a la majoria de cantants del país, de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat a Guillermina Motta, Núria Feliu o Laura Simó. Ha arranjat, compost i participat en incomptables projectes, inclòs el “Cant del Barça”. Per al públic, la presència de Francesc Burrull és garantia de confiança. A l’hora de repassar la seva immensa aportació, el músic reivindica la feina de l’arranjador: “He fet molta feina. Escriure, arranjar, interpretar... Algunes cançons han tingut molt de ressò, però no l’arranjament. La portada se l’emporta el cantant o l’orquestra, mai el que ha estat al darrere corregint la partitura i fent que tot sonés bé”.
Per això, un bon dia va decidir canviar el plantejament de la seva funció per esdevenir assistent a la composició: “Ajudava el creador a fer créixer la seva cançó. Això va donar molta vida a l’arranjament, perquè el feia amb l’autor”. Amb 81 anys, només es lamenta que està perdent la vista: “Quan estic tocant no recordo l'edat que tinc fins que miro el teclat. Ara intento superar-ho amb l’oïda i el tacte”.
Premi Enderrock a la trajectòria: Maria del Mar Bonet
La cantant mallorquina ha fet una carrera internacional d’èxits al servei de la cultura catalana compartida amb l’univers mediterrani
Referència de la cançó mediterrània, Maria del Mar Bonet ha complert 50 anys de música i d’escenaris en contínua investigació creadora, amb la seva Mallorca natal ben present i acompanyada de tonades tenyides d’aires de Grècia, Turquia, Sicília, Nàpols i fins i tot de terres cubanes d’ultramar. Bonet va néixer farà setanta anys i enguany celebra mig segle de cançons de viu en viu, recollides en més d’una trentena d’àlbums, amb una gira que la portarà des de Mallorca a l’Alguer –com diu a la seva cançó popular– i arreu del món.
La seva vida ha estat marcada per l’art; de jove va provar la ceràmica i la música però es va decantar per sortir als escenaris a cantar, i als seus discos sempre ha mesclat amb una bellesa extraordinària la cançó popular i la poesia. La seva càlida veu, els instruments que utilitza i la seva coherència artística l’han convertida en una dama de la música mediterrània. Amb una trajectòria plena de cançons d’amor a la vida i a la terra, la cantant mallorquina és una veu reconeguda arreu del món, que ha tingut col·laboracions de luxe tant catalanes com internacionals, des d’Al Tall fins a la Cham Ensemble de Damasc passant per Silvio Rodríguez, Pi de la Serra o Toti Soler.
Premi Enderrock Estrella: Gay Mercader
El promotor barceloní va obrir Catalunya al món ara fa 40 anys amb un concert de The Rolling Stones, i ha dedicat tota la vida a la contractació d’artistes internacionals
Apassionat de la música i considerat un dels promotors europeus més influents, el barceloní Gay Mercader és un personatge imprescindible per entendre la història musical del país. Seguint els grans mites del sexe, drogues i rock’n’roll, va iniciar la carrera amb els noruecs Titanic al Pachá de Sitges (1971) i The Incredible String Band al Palau de la Música (1973). Va demanar un préstec i va convertir l’empresa Gay & Company, ara integrada a Live Nation, en tot un referent. Mercader també ha gestionat botigues de discos, ha editat i dirigit la revista Disco Exprés i ha fet de mànager d’Iceberg, Tequila i Loquillo.
Va ser precursor de la indústria musical i de les primeres gires internacionals a l’Estat espanyol, lluitant contra el franquisme i la censura, i va muntar l’històric concert dels Rolling Stones a Barcelona, l’11 de juny de 1976. L’any 2003 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona. Sempre a peu d’escenari i ara semiretirat en un mas prop de Girona, la seva increïble nòmina d’artistes supera els dos mil concerts: AC/DC, Eric Clapton, The Police, Neil Young, Pearl Jam, The Cure, Michael Jackson, Pink Floyd, Bob Dylan, Elton John, Bob Marley, Bruce Springsteen, Lou Reed, Roxy Music, David Bowie, Iggy Pop, Ramones, Queen, The Who, Metallica, Frank Zappa i un llarg etcètera.
Premi Trayter: Joan Pons
El Petit de Cal Eril és un apassionat de la cançó popular que ha destacat per acurades i arriscades produccions i arranjaments amb la sonoritat i les textures com a clau de volta
“No m’he considerat mai productor i sense voler-ho ho he acabat sent”, afirma Joan Pons. Conegut als escenaris com El Petit de Cal Eril, el músic de Guissona dinamitza el Teatre de Ca l’Eril com a sala de concerts i, des de fa un temps, com a estudi de gravació. És un espai amb una màgia i sonoritat especials on ha enregistrat i produït l’últim any Cálido Home, Santi Careta i Roger Puig, a més de l’experiment L’Hereu Malalt (L’Hereu Escampa i Dofí Malalt) i el seu propi àlbum La força (BankRobber, 2016). El darrer encàrrec és Pau Riba, un dels seus referents: “És un disc inèdit que no s’ha arribat a enregistrar mai. Les cançons tenen més de trenta anys, i treballar-les amb en ell és una experiència molt curiosa... De vegades escolto el Dioptria (Concèntric, 1970) al cotxe i penso: ‘Estic treballant un disc amb en Pau?’”.
Per a Pons, el més important a l’estudi és trobar i mantenir l’essència del grup i les seves cançons: “Intento ser molt obert, receptiu i respectuós. No voldria que la meva empremta pogués arribar a tapar l’essència d’un artista. I quan el procés està més avançat intento aplicar el que m’agrada més de la música, un concepte de textures i espais sonors que sempre intento treballar de manera bàsica amb pocs elements".
El compositor, pianista i arranjador barceloní és un referent de la música i la cançó catalana dels darrers cinquanta anys
Considerat 'el Pianista de la Cançó’, ha estat un dels músics de confiança per a la majoria de cantants del país, de Lluís Llach i Joan Manuel Serrat a Guillermina Motta, Núria Feliu o Laura Simó. Ha arranjat, compost i participat en incomptables projectes, inclòs el “Cant del Barça”. Per al públic, la presència de Francesc Burrull és garantia de confiança. A l’hora de repassar la seva immensa aportació, el músic reivindica la feina de l’arranjador: “He fet molta feina. Escriure, arranjar, interpretar... Algunes cançons han tingut molt de ressò, però no l’arranjament. La portada se l’emporta el cantant o l’orquestra, mai el que ha estat al darrere corregint la partitura i fent que tot sonés bé”.
Per això, un bon dia va decidir canviar el plantejament de la seva funció per esdevenir assistent a la composició: “Ajudava el creador a fer créixer la seva cançó. Això va donar molta vida a l’arranjament, perquè el feia amb l’autor”. Amb 81 anys, només es lamenta que està perdent la vista: “Quan estic tocant no recordo l'edat que tinc fins que miro el teclat. Ara intento superar-ho amb l’oïda i el tacte”.
Premi Enderrock a la trajectòria: Maria del Mar Bonet
La cantant mallorquina ha fet una carrera internacional d’èxits al servei de la cultura catalana compartida amb l’univers mediterrani
Referència de la cançó mediterrània, Maria del Mar Bonet ha complert 50 anys de música i d’escenaris en contínua investigació creadora, amb la seva Mallorca natal ben present i acompanyada de tonades tenyides d’aires de Grècia, Turquia, Sicília, Nàpols i fins i tot de terres cubanes d’ultramar. Bonet va néixer farà setanta anys i enguany celebra mig segle de cançons de viu en viu, recollides en més d’una trentena d’àlbums, amb una gira que la portarà des de Mallorca a l’Alguer –com diu a la seva cançó popular– i arreu del món.
La seva vida ha estat marcada per l’art; de jove va provar la ceràmica i la música però es va decantar per sortir als escenaris a cantar, i als seus discos sempre ha mesclat amb una bellesa extraordinària la cançó popular i la poesia. La seva càlida veu, els instruments que utilitza i la seva coherència artística l’han convertida en una dama de la música mediterrània. Amb una trajectòria plena de cançons d’amor a la vida i a la terra, la cantant mallorquina és una veu reconeguda arreu del món, que ha tingut col·laboracions de luxe tant catalanes com internacionals, des d’Al Tall fins a la Cham Ensemble de Damasc passant per Silvio Rodríguez, Pi de la Serra o Toti Soler.
Premi Enderrock Estrella: Gay Mercader
El promotor barceloní va obrir Catalunya al món ara fa 40 anys amb un concert de The Rolling Stones, i ha dedicat tota la vida a la contractació d’artistes internacionals
Apassionat de la música i considerat un dels promotors europeus més influents, el barceloní Gay Mercader és un personatge imprescindible per entendre la història musical del país. Seguint els grans mites del sexe, drogues i rock’n’roll, va iniciar la carrera amb els noruecs Titanic al Pachá de Sitges (1971) i The Incredible String Band al Palau de la Música (1973). Va demanar un préstec i va convertir l’empresa Gay & Company, ara integrada a Live Nation, en tot un referent. Mercader també ha gestionat botigues de discos, ha editat i dirigit la revista Disco Exprés i ha fet de mànager d’Iceberg, Tequila i Loquillo.
Va ser precursor de la indústria musical i de les primeres gires internacionals a l’Estat espanyol, lluitant contra el franquisme i la censura, i va muntar l’històric concert dels Rolling Stones a Barcelona, l’11 de juny de 1976. L’any 2003 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de la Ciutat de Barcelona. Sempre a peu d’escenari i ara semiretirat en un mas prop de Girona, la seva increïble nòmina d’artistes supera els dos mil concerts: AC/DC, Eric Clapton, The Police, Neil Young, Pearl Jam, The Cure, Michael Jackson, Pink Floyd, Bob Dylan, Elton John, Bob Marley, Bruce Springsteen, Lou Reed, Roxy Music, David Bowie, Iggy Pop, Ramones, Queen, The Who, Metallica, Frank Zappa i un llarg etcètera.
Premi Trayter: Joan Pons
El Petit de Cal Eril és un apassionat de la cançó popular que ha destacat per acurades i arriscades produccions i arranjaments amb la sonoritat i les textures com a clau de volta
“No m’he considerat mai productor i sense voler-ho ho he acabat sent”, afirma Joan Pons. Conegut als escenaris com El Petit de Cal Eril, el músic de Guissona dinamitza el Teatre de Ca l’Eril com a sala de concerts i, des de fa un temps, com a estudi de gravació. És un espai amb una màgia i sonoritat especials on ha enregistrat i produït l’últim any Cálido Home, Santi Careta i Roger Puig, a més de l’experiment L’Hereu Malalt (L’Hereu Escampa i Dofí Malalt) i el seu propi àlbum La força (BankRobber, 2016). El darrer encàrrec és Pau Riba, un dels seus referents: “És un disc inèdit que no s’ha arribat a enregistrar mai. Les cançons tenen més de trenta anys, i treballar-les amb en ell és una experiència molt curiosa... De vegades escolto el Dioptria (Concèntric, 1970) al cotxe i penso: ‘Estic treballant un disc amb en Pau?’”.
Per a Pons, el més important a l’estudi és trobar i mantenir l’essència del grup i les seves cançons: “Intento ser molt obert, receptiu i respectuós. No voldria que la meva empremta pogués arribar a tapar l’essència d’un artista. I quan el procés està més avançat intento aplicar el que m’agrada més de la música, un concepte de textures i espais sonors que sempre intento treballar de manera bàsica amb pocs elements".