La revista digital setmanal d'Enderrock
- 164
La banda repassa els temes del seu nou treball, 'Equilibri'
Blaumut, cançó per cançó
El so clàssic de Blaumut afegeix tocs electrònics al seu darrer disc d'estudi, Equilibri (Música Global, 2017). Amb el nou treball, que ha vist la llum avui, el quintet ens convida a un passeig per la corda fluixa per tal de trobar un equilibri que inevitablement forma part del moviment. Hem parlat amb el vocalista i guitarrista de la banda, Xavi de la Iglesia, que repassa els temes de l'àlbum un a un.
Text: Redacció. Fotos: Noemí Elias
"Atlàntida": Parla del constant sentiment de la humanitat de trobar un sentit a la vida, a les coses que ens envolten.
"Houston": Aquesta cançó està inspirada en una casual conversa que vam tenir el plaer de mantenir amb la grandíssima periodista Rosa Maria Calaf, que ens comentava el poder dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar les informacions d’una manera o d’una altra. Ens deia que, amb les eines que tenim avui dia a l’abast, cal ser curiosos i sempre buscar més enllà, contrastar la informació i no quedar-nos mai amb una primera versió de res. Només així arribarem a entendre el que tenim a les mans.
"Quart de la lluna minvant": Aquesta cançó diu que no podem renunciar al que realment som, a la nostra essència, per molt que de vegades hi remem en contra.
"Equilibri": Parla de la dificultat de mantenir l’equilibri, en qualsevol àmbit de la vida; del que costa trobar aquest punt exacte on físicament i mentalment ens sentim al lloc on hem de ser.
"Chaplin": És una cançó sobre el polifacètic Charles Chaplin i el llegat universal que ens va deixar.
"Vint-i-un botons": Està inspirada en el quadre “The singing butler” (“El majordom cantant”) del pintor escocès Jack Vettriano. És una invenció sobre què està passant a l’escena de l’obra, amb el majordom com a narrador i protagonista.
"Ara que tot va bé": Sortir al carrer, posar-te a passejar i convertir-te en un simple espectador de tot el que t’envolta.
"Encara": Una cançó que parla del record i de totes les experiències vitals que anem guardant i que ens acompanyen.
"A peu": Anar a peu és una filosofia de vida. És assaborir les coses sense pressa i gaudint del lloc i el temps que ens ha tocat viure.
"Demà": Inspirada en la història de La vita è bella de Roberto Benigni, i d’una manera atemporal es pot emmarcar en qualsevol dels conflictes que hi ha arreu.
"La vida moderna dels déus": Parla de les persones que es deixen els estalvis i la vida, sovint enganyades, per intentar tenir més bones oportunitats en un altre lloc, i la impassibilitat de governs i institucions davant d’aquest fet. És una reflexió sobre el concepte 'modern' de deïtat i la impunitat que l'envolta.
"Sud-conscient": Una cançó que parla de l’ànima, sovint amagada ben avall, sota la nostra part més terrenal i conscient.
"El camí dels elefants": És el tema instrumental del disc. D’alguna manera és una metàfora de la creativitat. Algú comença tocant en una habitació una melodia amb una guitarra i, a poc a poc, hi va entrant a dins, va imaginant paisatges, instruments que l’enriqueixen, que la fan créixer, sons que la van elevant, fins a tornar a la realitat de l’habitació després d’aquest 'viatge' mental.
"Houston": Aquesta cançó està inspirada en una casual conversa que vam tenir el plaer de mantenir amb la grandíssima periodista Rosa Maria Calaf, que ens comentava el poder dels mitjans de comunicació a l’hora d’explicar les informacions d’una manera o d’una altra. Ens deia que, amb les eines que tenim avui dia a l’abast, cal ser curiosos i sempre buscar més enllà, contrastar la informació i no quedar-nos mai amb una primera versió de res. Només així arribarem a entendre el que tenim a les mans.
"Quart de la lluna minvant": Aquesta cançó diu que no podem renunciar al que realment som, a la nostra essència, per molt que de vegades hi remem en contra.
"Equilibri": Parla de la dificultat de mantenir l’equilibri, en qualsevol àmbit de la vida; del que costa trobar aquest punt exacte on físicament i mentalment ens sentim al lloc on hem de ser.
"Chaplin": És una cançó sobre el polifacètic Charles Chaplin i el llegat universal que ens va deixar.
"Vint-i-un botons": Està inspirada en el quadre “The singing butler” (“El majordom cantant”) del pintor escocès Jack Vettriano. És una invenció sobre què està passant a l’escena de l’obra, amb el majordom com a narrador i protagonista.
"Ara que tot va bé": Sortir al carrer, posar-te a passejar i convertir-te en un simple espectador de tot el que t’envolta.
"Encara": Una cançó que parla del record i de totes les experiències vitals que anem guardant i que ens acompanyen.
"A peu": Anar a peu és una filosofia de vida. És assaborir les coses sense pressa i gaudint del lloc i el temps que ens ha tocat viure.
"Demà": Inspirada en la història de La vita è bella de Roberto Benigni, i d’una manera atemporal es pot emmarcar en qualsevol dels conflictes que hi ha arreu.
"La vida moderna dels déus": Parla de les persones que es deixen els estalvis i la vida, sovint enganyades, per intentar tenir més bones oportunitats en un altre lloc, i la impassibilitat de governs i institucions davant d’aquest fet. És una reflexió sobre el concepte 'modern' de deïtat i la impunitat que l'envolta.
"Sud-conscient": Una cançó que parla de l’ànima, sovint amagada ben avall, sota la nostra part més terrenal i conscient.
"El camí dels elefants": És el tema instrumental del disc. D’alguna manera és una metàfora de la creativitat. Algú comença tocant en una habitació una melodia amb una guitarra i, a poc a poc, hi va entrant a dins, va imaginant paisatges, instruments que l’enriqueixen, que la fan créixer, sons que la van elevant, fins a tornar a la realitat de l’habitació després d’aquest 'viatge' mental.