La revista digital setmanal d'Enderrock
- 17
EDR estrena el clip de "La cançó de la rebequeta i el moscatell"
i el tema "Va ser ahir"
i el tema "Va ser ahir"
La nit fosca de Glaucs
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
'Hem conegut la nit' (Música Global, 2014) és el nou disc que confirma la reaparició del grup Glaucs, liderat pel cantant i compositor Jofre Bardagí. Són 14 noves cançons per a l'any 2014, i arriben també 14 anys després del seu últim disc d'estudi, 'Si vols venir' (Julio's Records, 2000), i més de deu anys després del concert de comiat de la banda. Glaucs, conjuntament amb Gossos i Whisky'ns, va ser un dels noms més populars de la generació que a final de la dècada dels noranta va enllaçar el 'rock català' amb el nou pop català. La seva cançó més popular va ser "Els teus ulls glaucs", del seu primer disc, Glaucs (RCA, 1996), escrita dues dècades abans de la recent "Cançó de la rebequeta i el moscatell".
TEXT: Helena Morén Alegret. FOTOS: Juan Miguel Morales
EDR: Què diferencia els Glaucs d'ara de l'etapa en solitari de Jofre Bardagí?
Jofre Bardagí: Si parlem de les meves composicions, la principal diferència és que Glaucs som un grup, i jo no escric les cançons de la mateixa manera quan sé que les haurem de defensar com a banda. En els meus discos en solitari em recreo més en el drama, i em diverteix que sigui així, faig lletres més tancades i fosques. Quan escric per a Glaucs canvio el llenguatge: tot i ser lletres personals, crec que tenen més llum i són més obertes.
EDR: Al videoclip que estrenem a EDR, “La cançó de la rebequeta i el moscatell", cantes a l’amor com si fossis un vell...
J.B: Les meves cançons del disc parlen d'amors que s'acaben i d'amors que comencen... La lletra va començar com una broma amb una amiga; precisament dèiem que semblava una velleta, que es posa la rebequeta, pren la fresca i beu moscatell [Somriu].
EDR: Amb un títol com aquest, voleu trencar amb la modernor?
J.B: No sabem què és la modernor... Seguim escoltant el mateix que fa vint anys. Potser són cançons que fa vint anys ja eren antigues...
EDR: El disc es titula Hem conegut la nit. El silenci discogràfic de tants anys ha estat com una nit fosca i ara veieu la llum?
Glaucs: Hem conegut la nit parla del que hem estat, des d'una certa distància... Ens hem 'passat' molt al llarg de la vida, massa! Però ara hi ha molta més llum en les nostres vides. Aquest és el disc més positiu de Glaucs, sense cap mena de dubte.
EDR: Qui us ha influït en la cançó que dóna títol al disc ("Hem conegut la nit")?
J.B: Em dedico a la música perquè vinc de família de músics: l'avi tenor del Liceu, el meu oncle violinista, i el meu pare, el 'mestre' Bardagí. I Glaucs, ara mateix, suposo que devem moltes coses a The Beatles, Serrat, Radiohead, George Harrison... Jo, personalment, ara mateix estic enganxat a Vetusta Morla.
EDR: A la cançó que obre el disc (“Capes contra el vent”) hi col·labora Beth. Les vostres veus es fusionen molt bé... Sou com germans musicals?
J.B: Amb la Beth sempre hem dit que tenim els mateixos 'vicis' a l'hora de cantar. Tenim les veus molt semblants, ella en dona i jo en home. Som germans de veu, sí. [Somriu]
EDR: A “El Senyor Amor i el meu patetisme” hi col·labora Santi Balmes de Love of Lesbian. Quina relació teniu?
J.B: Amb el Santi ens coneixem de fa anys, som amics, i tot i que no hem coincidit gaire, ens uneix el teclista de Love of Lesbian, Dani Ferrer, que ja va fer unes palmes i unes veus al nostre disc Si vols venir, quan era un nen... Imagina't! Des de llavors l'he vist créixer i fer-se gran com a músic... En aquesta cançó, Santi Balmes és el Senyor Amor, i des del principi vam tenir clar que volíem un cameo i prou: parla d'algú que torna a enamorar-se, com si fos un adolescent, després d'una ruptura. No tenia sentit fer un duet; al recopilatori Antologia (Música Global, 2007) Serrat també va posar només unes veus a "Els teus ulls glaucs"... Som així, potser per això no hem triomfat mai.
EDR: “Va ser ahir” és una balada intimista, nostàlgica, i hi col·labora el grup Blaumut. Com ha anat l’encontre?
Àlex Rexach: Un dia em van presentar el cantant Xavi de la Iglesia i em va dir que sempre li havia agradat molt la nostra cançó "La nit de Reis". Així que quan vaig fer la música i els arranjaments finals de corda de "Va ser ahir" de seguida vaig pensar en ells. N'estic especialment orgullós, perquè està feta amb una guitarra en afinació oberta i és realment complicada pel que fa a l'execució. Parla d'un moment molt dolorós.
EDR: A “Tan rematadament tossuts” Elvis Presley no abandona l’edifici... Mazoni també parla de l’Elvis en una de les seves darreres cançons... Encara és viu?
Glaucs: Si tant Mazoni com Glaucs parlem d'Elvis Presley en els nostres discos deu ser per alguna cosa... Segueix viu, i viu a Torredembarra.
Jofre Bardagí: Si parlem de les meves composicions, la principal diferència és que Glaucs som un grup, i jo no escric les cançons de la mateixa manera quan sé que les haurem de defensar com a banda. En els meus discos en solitari em recreo més en el drama, i em diverteix que sigui així, faig lletres més tancades i fosques. Quan escric per a Glaucs canvio el llenguatge: tot i ser lletres personals, crec que tenen més llum i són més obertes.
EDR: Al videoclip que estrenem a EDR, “La cançó de la rebequeta i el moscatell", cantes a l’amor com si fossis un vell...
J.B: Les meves cançons del disc parlen d'amors que s'acaben i d'amors que comencen... La lletra va començar com una broma amb una amiga; precisament dèiem que semblava una velleta, que es posa la rebequeta, pren la fresca i beu moscatell [Somriu].
EDR: Amb un títol com aquest, voleu trencar amb la modernor?
J.B: No sabem què és la modernor... Seguim escoltant el mateix que fa vint anys. Potser són cançons que fa vint anys ja eren antigues...
EDR: El disc es titula Hem conegut la nit. El silenci discogràfic de tants anys ha estat com una nit fosca i ara veieu la llum?
Glaucs: Hem conegut la nit parla del que hem estat, des d'una certa distància... Ens hem 'passat' molt al llarg de la vida, massa! Però ara hi ha molta més llum en les nostres vides. Aquest és el disc més positiu de Glaucs, sense cap mena de dubte.
EDR: Qui us ha influït en la cançó que dóna títol al disc ("Hem conegut la nit")?
J.B: Em dedico a la música perquè vinc de família de músics: l'avi tenor del Liceu, el meu oncle violinista, i el meu pare, el 'mestre' Bardagí. I Glaucs, ara mateix, suposo que devem moltes coses a The Beatles, Serrat, Radiohead, George Harrison... Jo, personalment, ara mateix estic enganxat a Vetusta Morla.
EDR: A la cançó que obre el disc (“Capes contra el vent”) hi col·labora Beth. Les vostres veus es fusionen molt bé... Sou com germans musicals?
J.B: Amb la Beth sempre hem dit que tenim els mateixos 'vicis' a l'hora de cantar. Tenim les veus molt semblants, ella en dona i jo en home. Som germans de veu, sí. [Somriu]
EDR: A “El Senyor Amor i el meu patetisme” hi col·labora Santi Balmes de Love of Lesbian. Quina relació teniu?
J.B: Amb el Santi ens coneixem de fa anys, som amics, i tot i que no hem coincidit gaire, ens uneix el teclista de Love of Lesbian, Dani Ferrer, que ja va fer unes palmes i unes veus al nostre disc Si vols venir, quan era un nen... Imagina't! Des de llavors l'he vist créixer i fer-se gran com a músic... En aquesta cançó, Santi Balmes és el Senyor Amor, i des del principi vam tenir clar que volíem un cameo i prou: parla d'algú que torna a enamorar-se, com si fos un adolescent, després d'una ruptura. No tenia sentit fer un duet; al recopilatori Antologia (Música Global, 2007) Serrat també va posar només unes veus a "Els teus ulls glaucs"... Som així, potser per això no hem triomfat mai.
EDR: “Va ser ahir” és una balada intimista, nostàlgica, i hi col·labora el grup Blaumut. Com ha anat l’encontre?
Àlex Rexach: Un dia em van presentar el cantant Xavi de la Iglesia i em va dir que sempre li havia agradat molt la nostra cançó "La nit de Reis". Així que quan vaig fer la música i els arranjaments finals de corda de "Va ser ahir" de seguida vaig pensar en ells. N'estic especialment orgullós, perquè està feta amb una guitarra en afinació oberta i és realment complicada pel que fa a l'execució. Parla d'un moment molt dolorós.
EDR: A “Tan rematadament tossuts” Elvis Presley no abandona l’edifici... Mazoni també parla de l’Elvis en una de les seves darreres cançons... Encara és viu?
Glaucs: Si tant Mazoni com Glaucs parlem d'Elvis Presley en els nostres discos deu ser per alguna cosa... Segueix viu, i viu a Torredembarra.