La revista digital setmanal d'Enderrock
- 173
L'artista empordanesa publica aquest divendres 'Vestida de nit', un nou disc on l'acompanya un quintet de cordes
Sílvia Pérez Cruz es vesteix de cordes
Quan sonen en directe les cançons de Vestida de nit (Universal, 2017), ens retrobem amb una Sílvia Pérez Cruz cantant amb la seva intensitat habitual, però gesticulant amb força, com si fos una directora d'orquestra. Darrere seu cinc músics la segueixen, interpreten però també improvisen: ella els dirigeix amb el braç, però també amb l'ànima i força de la seva veu.
Text: Elisenda Soriguera. Foto: Álex Rademakers
Carlos Montfort i Elena Rey (violins), Anna Aldomà (viola), Miquel Àngel Cordero (contrabaix) i Joan Antoni Pich (violoncel) són els cinc músics que se sumen a Sílvia Pérez Cruz per presentar aquest nou disc, amb un títol molt especial per a l'artista: és una cançó que l'ha acompanyat des de ben petita, amb música del seu pare Castor Pérez i lletra de la seva mare, Glòria Cruz. "No l'havia gravat mai. És la cançó que em feia més mandra de petita. Després renegues de les teves arrels... i després t'hi acabes retrobant", explica la cantant, il·lusionada per retrobar-se amb aquesta cançó.
Les cançons que han format part del seu repertori o de projectes teatrals (com "Loca", "Mechita", "Gallo rojo, gallo negro" o "Corrandes d'exili") formen part d'aquest repertori, tot i que ara es presenten des d'un nou prisma. Es tracta d'un projecte que va sorgir arran de l'encàrrec d'un concert el gener de 2014, programat dins un cicle de música clàssica de l'Auditori Nacional de Música de Madrid: el que havia de ser un concert de veu i guitarra sense amplificar es va convertir en un concert amb la bona companyia d'un quintet de corda. Aquesta experiència, que havia de ser puntual, s'ha acabat convertint en tres anys tocant plegats en directe. Aquesta força de directe ha acabat plasmada al nou disc: "Buscava cançons que em fossin familiars per poder-les treballar en l'aspecte sonor", explica l'artista. "Per mi és dels discos més valents que he fet. Encara que pugui semblar el contrari, hem fet passos molt grans pel format que és", diu.
El treball ha estat gestat en l'ordre invers: primer va ser posat a la pràctica en directe, i després enregistrat en només dos dies. La voluntat és que les cançons s'acompanyin de quintet, però que no estiguin emmarcades en la música clàssica, sinó que els instruments facilitin la sonoritat de qualsevol estil. Són onze cançons que demostren com pot canviar el vestit sonor d'una mateixa cançó, i que també plasmen el bon moment vital i personal que afirma que està vivint Sílvia Pérez Cruz, i que té ganes de contagiar: "Tinc ganes de provocar una revolució emocional, que la gent se senti viva".
Les cançons que han format part del seu repertori o de projectes teatrals (com "Loca", "Mechita", "Gallo rojo, gallo negro" o "Corrandes d'exili") formen part d'aquest repertori, tot i que ara es presenten des d'un nou prisma. Es tracta d'un projecte que va sorgir arran de l'encàrrec d'un concert el gener de 2014, programat dins un cicle de música clàssica de l'Auditori Nacional de Música de Madrid: el que havia de ser un concert de veu i guitarra sense amplificar es va convertir en un concert amb la bona companyia d'un quintet de corda. Aquesta experiència, que havia de ser puntual, s'ha acabat convertint en tres anys tocant plegats en directe. Aquesta força de directe ha acabat plasmada al nou disc: "Buscava cançons que em fossin familiars per poder-les treballar en l'aspecte sonor", explica l'artista. "Per mi és dels discos més valents que he fet. Encara que pugui semblar el contrari, hem fet passos molt grans pel format que és", diu.
El treball ha estat gestat en l'ordre invers: primer va ser posat a la pràctica en directe, i després enregistrat en només dos dies. La voluntat és que les cançons s'acompanyin de quintet, però que no estiguin emmarcades en la música clàssica, sinó que els instruments facilitin la sonoritat de qualsevol estil. Són onze cançons que demostren com pot canviar el vestit sonor d'una mateixa cançó, i que també plasmen el bon moment vital i personal que afirma que està vivint Sílvia Pérez Cruz, i que té ganes de contagiar: "Tinc ganes de provocar una revolució emocional, que la gent se senti viva".