“És una cançó que explica la història d’una dona que s’adona que el temps li ha passat per sobre sense escrúpols i se li ha endut una sèrie de coses però n’hi ha donat unes altres”, detallen. El tema conté més coses per descobrir o descartar: es podria vincular el nom del disc –i per tant, de la cançó– al microrelat de l'autor guatemalenc Augusto Monterroso titulat "El dinosaurio" publicat l'any 1959, que deia: "Cuando despertó el dinosaurio todavía estaba allí". Tot i la coincidència, coneguda pel quartet, la referència literària real és una altra.

De fet, la inspiració en la gestació de "Museu d'Història Natural" parteix de la novel·la El vigilant en el camp de sègol (The Catcher in the Rye, en la versió original), de J.D. Sallinger. Hi ha un moment en què el protagonista, Holden, visita el Museu d'Història Natural i reflexiona sobre el fet que tot i que passin els anys, el millor d'aquest espai és que sempre s'hi manté tot al mateix lloc, immòbil. I afegeix que al llarg dels anys el que canvia són les persones que hi entren, els visitants. 

Seguint amb més referents, l'univers cinematogràfic ha estat sempre molt present en les històries d'Els Amics de les Arts. La protagonista de la cançó es diu Melinda, i aquesta és la paraula que el grup ha utilitzat internament durant el procés de gestació del disc per identificar-la (quan encara no tenia nom). Possiblement és una picada d'ullet a la pel·lícula Melinda i Melinda, dirigida per Woody Allen l'any 2004. 

"Ja no ens passa"
És la tercera cançó de Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, un tema que ja fa setmanes que els seguidors han pogut escoltar i veure en la versió audiovisual a través d'un videoclip dirigit per Dani de la Orden, amb la participació dels actors Noemí Costa, Pau Roca i Javi Jiménez. Curiosament, pocs dies després de la publicació del clip, Shakira va llançar una peça audiovisual del seu nou tema titulat "Empire" amb certes similituds amb la d'Els Amics. 

 

Una vegada més el pas del temps és el protagonista de la peça: “Ningú t’avisa que les coses que sents quan ets jove a poc a poc aniran desapareixent. És una cançó dirigida a tothom i a ningú", expliquen al voltant d'un full de reclamacions on recorden tot el que ja no els passa com a conseqüència de l'edat. La cançó transmet sensacions molt diferents de les de l'anterior disc, Espècies per catalogar (DiscMedi, 2012): en aquell moment l'eix de les cançons era la voluntat de l'explorador d'anar sempre més luny, mentre que ara fan una aturada per mirar enrere, cap al dinosaure i tot al que ja no els passa.

 

"Preferiria no fer-ho"
La dotzena i darrera peça del disc es titula "Preferiria no fer-ho": “És una cançó rítmica, enèrgica i dinàmica, que té un final apoteòsic", explica el grup. El tema comença musicalment molt tranquil, però a la segona meitat els ritmes electrònics més ballables agafen protagonisme. La cançó parla d'una relació que ha fracassat repetidament: "Per al protagonista arriba el moment de mirar enrere i extreure’n les coses bones”.

El títol de la cançó parteix d'un altre referent literari. El protagonista del llibre Bartleby, l'escrivent, publicat l'any 1853 per Herman Melville, utilitza la frase "preferiria no fer-ho" per escapar-se de certes situacions. Aquesta frase és corejada repetidament per Els Amics de les Arts durant tota la cançó, com un tantra que no deixa de ressonar dins el cap dels oients. Les lletres del quartet sempre enganxen.