En el marc de la fusió i combinació d'estils musicals, a poc a poc l'electroswing s'està fent un lloc en el panorama internacional. Tal com el seu nom indica, és una barreja entre la música electrònica i el swing. Un dels pioners d'aquesta escena és Parov Stelar, alter ego musical de l'austríac Marcus Füreder.

Text: Sandra Tello. Fotos: Arxiu de l

Músic, productor i DJ, ha publicat nou disc fa uns mesos, The Burning Spider (Etage Noir Recordings, 2017), i el presentarà al festival Cruïlla aquest dissabte 8 de juliol. És per això que hem aprofitat l'avinentesa per reunir en un article els grups catalans que han introduït l'electroswing al seu repertori. 



"Sóc ultrafan de l'electroswing en general i el primer grup que vaig veure fa bastants anys va ser Caravan Palace. Amb l'Spotify vaig escoltar artistes relacionats i vaig descobrir Parov Stelar", explica el cantant i guitarra de Doctor Prats, Mark Riera.

La banda vallesana actua aquest cap de setmana al Feslloch, a Sant Vicenç de Castellet i a Fonteta, així que es perdran el concert de Barcelona. Curiosament, aquests dies Doctor Prats estan treballant en el videoclip d'una remescla feta per DJ Plan B del seu tema d'electroswing, "La recepta", que sortirà durant el mes de juliol.



Per la seva banda, Muyayo Rif van conèixer la feina de l'austríac perquè dos dels membres del grup tenen un projecte paral·lel de jazz electrònic –Nimbus– i el prenen com a referent. "Una de les coses que més ens atrauen de Parov Stelar és la posada a escena, la seva elegància i detallisme en la capacitat d'integrar els sons dels components del grup amb l'ampli ventall de colors provinents del seu laptop", expliquen. 

De fet, partint d'aquesta premissa van escriure la cançó "Look at Me", inclosa al disc All in (Microscopi, 2017): "Potser és el tema més representatiu de l'àlbum. Vam voler ficar a la cassola diversos ingredients que ens inspiraven però que encara no havíem utilitzat en discos anteriors, com ara bases electròniques, arranjaments de big band i lletres en anglès, entre d'altres".

Hora de Joglar també tenen concert el mateix dia que Stelar, en aquest cas a Santa Cristina d'Aro. El percussionista Ricard Amaya en destaca sobretot els directes de la formació: "El que més ens agrada és la Parov Stelar Band, que amb molt bons músics tenen un directe molt enèrgic i espectacular".

La incursió dels garrotxins a l'electroswing ha estat progressiva. "La cançó 'Tot és poc' ve d'una primera experiència del debut Gira el temps (RGB Suports, 2015), on hi ha el tema 'Sóc feliç', que ja tenia una mica aquesta intenció electroswinguera. Per la poca experiència no va acabar de ser el que potser avui és 'Tot és poc', on es defineix més el swing modern, amb una base més electrònica."