Alguer Miquel és cantant i compositor de Txarango. Va viure dos anys a Olot, i va ser a la capital de la Garrotxa on va rebre les úniques lliçons de música de la seva vida. Hem tornat amb ell a aquest escenari de la seva adolescència i ens hem trobat amb la xef biestrellada Fina Puigdevall de Les Cols. Des dels més experimentats fins als més joves, cada mes fins al desembre a la revista Enderrock i a Enderrock.cat podeu llegir una de les entrevistes en profunditat entre músics amb swing i cuiners amb estrella.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales

ALGUER MIQUEL: A casa no cuino gaire, més aviat soluciono els àpats. Com que visc sol, em faig les coses per mi i miro de ser molt pràctic. Ara, menjar m’agrada molt.

FINA PUIGDEVALL: Però menges bé? Què hi tens a la nevera? Iogurts, ous, verdura, fruita…

A.M: Sí que menjo bé, sí. Que la meva mare no llegeixi que no menjo bé! Menjo de tot i tot m’agrada. Però no sé cuinar, resolc la qüestió dels àpats amb una cuina de supervivència. De fet, a casa meva sempre hem menjat molt bé.

F.P: Si el que cuines i menges ho fas d’una manera equilibrada, ja està bé també...

A.M: A més, tinc uns quants plats de quedar bé per al dia que tinc un sopar de compromís. Per exemple, faig una bona paella vegetariana de la qual estic molt content.

F.P: Molt bé! Mira, te’n suggereixo un altre: un tàrtar de verdures, amb verdures de temporada crues, totes picadetes i amanides a última hora abans de servir-ho.

A.M: M’anirà bé perquè ara mateix ho barrejo tot amb humus. L’humus ha entrat a la meva vida d’una manera espectacular. Sobretot menjo vegetals perquè vaig decidir matar el menys possible. I tu, Fina, escoltes música?

F.P: He de confessar que fins a aquesta trobada no sabia qui eren Txarango però a casa meva, sí. A les meves tres filles els agradeu molt i el meu marit toca una cançó vostra amb el saxo en una big band. Tot i això, sento música pertot arreu. Al restaurant hi sona una banda sonora seleccionada per Joan Josep Mayans, un compositor de música antiga, i fa 17 anys que posem la seva recopilació. És una música que em tranquil·litza perquè és com un mantra. A casa, el meu marit sempre ens posa música adient amb l’època de l’any: per Setmana Santa l’Stabat Mater… I les meves filles han estudiat a l’Escola de Música d’Olot. I a mi m’agrada la música brasilera, Georges Moustaki...



Música per sentir-se bé
A.M: Formem part d’una societat que viu alienada de la música. Hi ha cultures en què els dinars se celebren amb música o es canta a totes les festes… A la nostra societat, la gent que té diners porta els seus fills a escoles de música després de l’escola normal i l’aprenen com si fos una llengua aliena. Les societats occidentals hem perdut el valor de la música. Per això és molt important que restaurants com el vostre aposteu per l’arrel, perquè l’únic que té sentit és el territori. M’interessa molt a nivell filosòfic, polític i social.

F.P: Per nosaltres també és molt important. Per això, mentre menges pots veure el gall i les gallines que passegen per fora. Els ous que posem al plat són d’aquestes gallines. Saps d’on han sortit, perquè les estàs veient com picotegen, i els trobes més bons… Les verdures són del nostre hort del darrere. De vegades diem que més que de quilòmetre zero, gairebé són de metre zero.

A.M: Txarango també fem música de quilòmetre zero. Toquem ritmes de diferents llocs del món però els hem après tocant al carrer a Barcelona. Em fa molta gràcia que, dels grups que fan rock, mai ningú no diu: “Els ritmes americans d’aquesta cançó”. En canvi si que parlen dels ritmes jamaicans, per exemple. En realitat tots els ritmes que hem anat aprenent els hem barrejat sense complexos amb la tradició gitana de carrer, que és la rumba. Al final, és impossible fer música sense estar influenciat. Però el nostre mapa mental és la Mediterrània i intentem generar un discurs que estigui arrelat a la terra. Tenim una voluntat de generar identitat i volem retornar a la nostra gent tot el que ens han donat. Per això hem muntat un festival com el Clòwnia.

F.P: La nostra vinculació amb el territori igualment va més enllà del menjar. A l’espai on fem les celebracions hi actua un grup de música tradicional que interpreta peces de l’Alta Garrotxa. Això hi ha poca gent que ho entengui…

A.M: Penso que la música i la cuina són dues disciplines que expliquen la història de la humanitat. Per més enrere que tiris, sempre trobaràs menjars i cançons, dos actes rituals que potser hem perdut una mica. La taula era el centre polític de la cultura i la música ens permetia compartir un batec... Eren dos moments de comunió i tothom n’era partícip. Ara podem dinar sols a casa i els concerts marquen distància entre els que hi ha a l’escenari i els que són a baix. Uns aplaudeixen els altres. Txarango ho volem trencar, i crec que compartim amb la cuina la recerca d’un espai de bellesa.

F.P: Per mi és molt important la bellesa. I la trobem en la natura, en el paisatge que ens envolta, en la música...