La revista digital setmanal d'Enderrock
- 186
La big band més coneguda de Catalunya contraataca amb el nou disc 'Maraca Soul'
Gramòfons que toquen la fibra
Quan parlem de The Gramophone Allstars Big Band ho fem d'un fenomen que ve de lluny però que realment va esclatar fa dos anys amb 'Jazzmaica' (BankRobber, 2015). La superbanda amb seu a la Bisbal de l'Empordà, des d'on el saxofonista i arranjador Genís Bou orquestra les versions, ha preparat un nou disc per a aquest 2017 en el qual eixampla horitzons musicals i s'acosta a estils com el boogaloo o el calypso. El 13 de setembre seran al Mercat de Música Viva de Vic.
Text: Marcel Pujols. Fotos: Sílvia Poch
L'artífex del projecte, Genís Bou, explica que no és fàcil controlar una banda de divuit persones, però que una vegada més –i amb Maraca Soul (BankRobbber, 2017) ja són cinc discos– ho ha tornat a aconseguir. Cada disc és un repte, per molt continuista que sigui: "Tenia clar que volia que el disc seguís la mateixa línia pel que fa a concepte i a sonoritat. Volia mantenir la fórmula del Jazzmaica, agafar temes i fer-hi uns arranjaments bastant originals".
Aquesta vegada les adaptacions a l'estudi s'han fet per primer cop amb dues coristes, que ja havien col·laborat a l'última gira però que encara no havien trepitjat l'estudi amb la veu principal de Judit Neddermann. Les segones veus les aporten dues de les tres germanes que integren The Sey Sisters: "Hi ha hagut un canvi força important, perquè ja hem preparat tot el disc pensant que teníem una cantant i dues coristes. Hem treballat molt més tota aquesta part dels temes i estem molt contents amb el resultat", explica Bou.
La primera cançó del disc que s'ha avançat és "Iko iko", una versió del tema original de James 'Sugar Boy' Crawford però que es coneix per la versió que en van fer les Dixie Cups: "Quan estàvem preparant els temes per al disc vaig parlar amb uns quants melòmans perquè em passessin material per versionar, i en Xavier Riembau (Diego Armando) em va fer arribar aquest, que em va convèncer de seguida".
El tema té un origen curiós: "Sugar Boy va escriure el tema a partir dels cants d'uns indis que va sentir al Mardi Gras de Nova Orleans. La lletra té una barreja de diferents idiomes parlats a principi de segle a la ciutat del jazz". Les sonoritats curioses i inexplorades per la banda, com el calypso, el boogaloo o els tocs de txa-txa-txa, són les que s'han provat amb èxit a Maraca Soul, seguint amb la línia caribenya però sense quedar-se al mateix lloc.
El 13 de setembre a la Carpa Vermella del Teatre L'Atlàntida (i en el marc del Mercat de Música Viva de Vic) sonarà en directe el cinquè disc de The Gramophone Allstars Big Band. Veurem quants concerts acaben fent el 2018; els dos últims anys en van fer seixanta, tota una efemèride per a una banda de músics que toquen a tants llocs diferents. L'altra incògnita serà si la big band pot arribar a tocar al Japó, on un segell nipó els va publicar Jazzmaica.
Aquesta vegada les adaptacions a l'estudi s'han fet per primer cop amb dues coristes, que ja havien col·laborat a l'última gira però que encara no havien trepitjat l'estudi amb la veu principal de Judit Neddermann. Les segones veus les aporten dues de les tres germanes que integren The Sey Sisters: "Hi ha hagut un canvi força important, perquè ja hem preparat tot el disc pensant que teníem una cantant i dues coristes. Hem treballat molt més tota aquesta part dels temes i estem molt contents amb el resultat", explica Bou.
La primera cançó del disc que s'ha avançat és "Iko iko", una versió del tema original de James 'Sugar Boy' Crawford però que es coneix per la versió que en van fer les Dixie Cups: "Quan estàvem preparant els temes per al disc vaig parlar amb uns quants melòmans perquè em passessin material per versionar, i en Xavier Riembau (Diego Armando) em va fer arribar aquest, que em va convèncer de seguida".
El tema té un origen curiós: "Sugar Boy va escriure el tema a partir dels cants d'uns indis que va sentir al Mardi Gras de Nova Orleans. La lletra té una barreja de diferents idiomes parlats a principi de segle a la ciutat del jazz". Les sonoritats curioses i inexplorades per la banda, com el calypso, el boogaloo o els tocs de txa-txa-txa, són les que s'han provat amb èxit a Maraca Soul, seguint amb la línia caribenya però sense quedar-se al mateix lloc.
El 13 de setembre a la Carpa Vermella del Teatre L'Atlàntida (i en el marc del Mercat de Música Viva de Vic) sonarà en directe el cinquè disc de The Gramophone Allstars Big Band. Veurem quants concerts acaben fent el 2018; els dos últims anys en van fer seixanta, tota una efemèride per a una banda de músics que toquen a tants llocs diferents. L'altra incògnita serà si la big band pot arribar a tocar al Japó, on un segell nipó els va publicar Jazzmaica.