Xarim Aresté presentarà a final d'octubre el seu tercer disc, 'Polinèsies' (BankRobber, 2017), i només unes setmanes després de deixar-nos tastar un primer avançament en forma de "La flor", el guitarrista flixenc canta a la insubmissió crítica a "Indomables". La cançó encaixa molt bé amb l'ambient que es respira a Catalunya els darrers dies, i ve acompanyada d'un clip que estrenem a Enderrock.cat i que va ser enregistrat a Mallorca el passat mes d'agost. 

Text: Andrea Romanos. Fotos: Gerard Quintana

"Estem vivint uns dies d'una extraordinarietat històrica però la veritat és que des del món de la música la sensació de setge ha estat el pa de cada des de fot temps", explica Xarim Aresté, que diu que té la sensació "que s'ha fet tot el possible per denigrar la música i desarticular el seu poder constructor". "Les 'polítiques del creixement' ens han traslladat pràcticament a la il·legalitat", continua, per la qual cosa aquesta cançó pretenia ser un homenatge a tots aquells que estan posant en risc la seva salut mental en pro d'una cultura "que és de tots i de la qual formem part tots".



"S'ha de tenir una força, una certesa o un convenciment molt gran per llançar-se constantment a l'abisme sense veure cap mena garantia en l'horitzó. Amb el que estem veient aquests dies, però, no puc evitar llegir la cançó d'una manera diferent, i em sembla que encara pren més sentit tot el que hi canto, perquè aquest abisme s'està fent extensible a molts més àmbits de lo humà", afirma el músic. 

"Indomables" arriba acompanyada d'un videoclip que per a l'artista simbolitza la recerca de tres persones per trobar una veritat nuclear amb la qual començar de nou a construir-se. "És el mite de Sísif, ara ho veig. La ballarina Carlota Carvajal, a més, encarna brillantment l'autonomia del cicle de la vida, anant des de l'organisme més senzill fins al més complex", diu.