La revista digital setmanal d'Enderrock
- 190
La música mallorquina estrena l'espectacle 'CarMenKa' , que recupera els seus orígens macedonis
Maika Makovski i el poder de les arrels
CarMenKa és l'espectacle que Maika Makovski va estrenar ahir divendres a la sala Apolo de Barcelona dins el Festival Connexions i que avui arriba a la Fira Mediterrània de Manresa, la mateixa que li va atorgar l'any passat el segon Premi Teresa Rebull per aquest projecte. L'espectacle es crea partint de l'univers sonor de les seves dues àvies: l'àvia Carmen, del poble sevillà d'Herrera, i l'àvia Menka, del poble macedoni de Bukovo.
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Xavier Mercadé
El poder i ovaris de les àvies no només es veu aquests dies pels carrers, també la cantautora mallorquina ha demostrat aquesta transfusió de força i el seu llegat sonor amb CarMenKa. Tot va començar quan Maika Makovski va viatjar l'any 2014 a Macedònia, el país del seu pare i dels seus ancestres.
La connexió amb el seu país d'origen va ser tal, que primer va gravar una cançó dedicada per al seu disc Chinook Wind (Warner, 2016), "Macedonija", amb videoclip inclòs de l'experiència, alhora que va ser la gènesi d'una col·laboració que arriba fins avui amb músics macedonis, entre els quals figura, tal com el va presentar emocionada a la sala Apolo dijous, un músic que és 'sang de la meva sang': Vangel Makovski (acordió, vents i kaval).
Les cançons triades per Maika Makovski a CarMenka, però, tenen un component més aviat fosc, que se supera amb un esperit festiu i punk en les interpretacions per part dels músics macedonis, a més del seu parent Makovski: Jovan Milosevski (guitarra, tambura i veu), Stevce Stojkovski (zarla, kaval, gajda i tambura) i Pece Petreski (tapan). El crescendo de l'espectacle arriba al zenit amb una cançó basada en un embarbussament macedoni on la música de la zarla fa emprendre un vol d'ocell des d'Andalusia fins a Macedònia, i viatjar per paisatges emocionals, que encaixen perfectament amb el fidel violí d'Aleix Puig (Quartet Brossa).
Aquesta intensitat és lleugerament diferent quan la connexió (l'objectiu del festival barceloní) és amb els intèrprets del Taller de Músics implicats en l'odissea –Pau Lligadas (contrabaix), Jordi Fornells (cantaor) i Paula Domínguez (cantaora)–, ja que el flamenc que transmeten no és tan hondo com semblaria, sinó que Makovski s'atreveix a desenfadar-lo com si el gipsy de Las Grecas renasqués en ella.
La rockera que és Maika Makovski es va fer present sobretot en una cançó que dedica a l'odi viscut i ben viscut cap a un desamor (l'actitud i una lletra colpidora va deixar extasiat un públic, a qui va respondre l'ovació, irònica: 'Os va el odio, eh?!'). La música va enllustrar cançons d'orgull, de cor negre, i una peça d'amor efímer cap a un olivater a qui diu que li serveix de gran cloenda del recital: '...te contaré las penas que paso por tu querer'. Un recital ben especial del Premi Teresa Rebull al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional 2016.
La connexió amb el seu país d'origen va ser tal, que primer va gravar una cançó dedicada per al seu disc Chinook Wind (Warner, 2016), "Macedonija", amb videoclip inclòs de l'experiència, alhora que va ser la gènesi d'una col·laboració que arriba fins avui amb músics macedonis, entre els quals figura, tal com el va presentar emocionada a la sala Apolo dijous, un músic que és 'sang de la meva sang': Vangel Makovski (acordió, vents i kaval).
Les cançons triades per Maika Makovski a CarMenka, però, tenen un component més aviat fosc, que se supera amb un esperit festiu i punk en les interpretacions per part dels músics macedonis, a més del seu parent Makovski: Jovan Milosevski (guitarra, tambura i veu), Stevce Stojkovski (zarla, kaval, gajda i tambura) i Pece Petreski (tapan). El crescendo de l'espectacle arriba al zenit amb una cançó basada en un embarbussament macedoni on la música de la zarla fa emprendre un vol d'ocell des d'Andalusia fins a Macedònia, i viatjar per paisatges emocionals, que encaixen perfectament amb el fidel violí d'Aleix Puig (Quartet Brossa).
Aquesta intensitat és lleugerament diferent quan la connexió (l'objectiu del festival barceloní) és amb els intèrprets del Taller de Músics implicats en l'odissea –Pau Lligadas (contrabaix), Jordi Fornells (cantaor) i Paula Domínguez (cantaora)–, ja que el flamenc que transmeten no és tan hondo com semblaria, sinó que Makovski s'atreveix a desenfadar-lo com si el gipsy de Las Grecas renasqués en ella.
La rockera que és Maika Makovski es va fer present sobretot en una cançó que dedica a l'odi viscut i ben viscut cap a un desamor (l'actitud i una lletra colpidora va deixar extasiat un públic, a qui va respondre l'ovació, irònica: 'Os va el odio, eh?!'). La música va enllustrar cançons d'orgull, de cor negre, i una peça d'amor efímer cap a un olivater a qui diu que li serveix de gran cloenda del recital: '...te contaré las penas que paso por tu querer'. Un recital ben especial del Premi Teresa Rebull al millor projecte de producció musical en cultura popular i tradicional 2016.