Fer balanç sempre és una feina complicada, melancòlica i també, segons com, alliberadora. Però el títol del nou disc de Manu Guix, després de cinc anys de silenci discogràfic, engloba un selecció d’onze cançons positives i vitals que, segons ell mateix, obren camins cap al soul d’autor. 'Després de tot' (Música Global, 2017) és un disc afrontat amb tranquil·litat, fet a partir de nous temes recopilats al llarg del darrer any i mig gravats als seus propis Medusa Studio, mentre que la masterització s’ha realitzat als Sterling Sound de Nova York.

Text: Sandra Tello. Fotos: Last Round Films

Hem trigat temps a tenir novetats de Guix perquè la seva carrera polièdrica ha estat farcida de projectes: el concurs Operación Triunfo, la composició i direcció del premiat musical El petit Príncep, que ja porta quatre temporades, o la posada en marxa del seu Medusa Estudio, on han gravat Anaïs Vila, Nil Moliner, Eduard Gener, Los Manolos, David Pastor o Joana Gomila –a més del seu propi àlbum–, i que ja espera l’arribada de La Pegatina. 

La capacitat de treball sumada a la prolífica creativitat del músic i productor barceloní fan que travessi una època daurada. Tot plegat li ha permès facturar un repertori amb talls soul acompanyat d’una secció brillant de vent (“El got mig ple”, “Tic-tac”, “Jugar a ser grans”), jugar en el terreny més pop per parlar d’amor (“Et compro”, “Viatgem pel món”) o convidar a l’estudi la Barcelona Gospel Messengers, Judit Neddermann (“Se sent sol”) i l’andalús Pablo López, a qui fa cantar en català (“No em queda clar).

La producció ha estat a quatre mans, a càrrec del mateix Manu Guix i Roger Rodés. Aquest estiu Guix també ha estat notícia perquè el nou tema de David Bustamante, “Lo pide el alma”, té moltes similituds amb “Ara”, enregistrat pel barceloní al seu darrer disc, Pas a pas (Blanco y Negro, 2012).