EDR : Els dubtes atemporals de Tancat per Defunció

El 24 de novembre es publica el nou àlbum de la banda pionera dels 90, 'Temps de dubtes', i nosaltres n'avancem dos temes

Els dubtes atemporals de Tancat per Defunció

El pròxim 24 de novembre és la data que Tancat per Defunció fa 15 anys que espera: l'estrena de 'Temps de dubtes' (Microscopi, 2017). El disc va ser enregistrat el 2002, i es va deixar en repòs a l'espera de temps millors. L'àlbum havia quedat congelat en el temps, però quan els sabadellencs li han tret tot el gebre de sobre, s'han trobat que està intacte. El formen temes atemporals que mantenen l'essència de la banda i la sonoritat que els caracteritza, però alhora és actual i adequat als temps que estem vivint
Text. Sara Biondo. Fotos: Arxiu Microscopi
El nucli del grup el formen Jaume Papell (veu, harmònica i guitarres), Enric Romà (baix i veus) i David Torras (bateria). A Temps de dubtes, els músics que hi col·laboren van anar apareixent com per art de màgia durant les sessions de gravació, fent realitat la il·lusió de poder enriquir la sonoritat del disc amb instruments com el xel·lo, la flauta travessera, el sitar, el piano, el contrabaix i fins i tot un didjeridú.



"Temps de dubtes és un disc on despleguem una gran creativitat i treballem cada tema intentant afegir-hi instruments que no eren típics en la sonoritat del grup, per aconseguir l'emoció que necessita cada cançó", explica el compositor Jaume Papell. Hi afegeix també: "É
s un disc amb lletres introspectives que parlen essencialment del viure, les experiències, el que s’aprèn al perdre, el pas del temps, els desamors, és a dir, grans temes que són tractats des de dins".

A Enderrock.cat estrenem els temes "El cuc" i "Vaixells de paper". Sobre aquest últim, Papell diu: "Es compara la fragilitat dels vaixells de paper amb l’amistat dels amics del carrer, aquella que semblava per sempre i que, sovint, quan arriba l'edat adulta (el mar immens del viure) es desfà".



L'any 1989, Tancat per Defunció va enregistrar el que va ser el seu primer disc, Sense retorn (Picap, 1990) amb producció de Pep Sala. L'any següent es va publicar Llença-t'hi  (Picap, 1991), produït per Toni Carmona –guitarrista de l'Orquesta Mondragón i Joaquín Sabina–. L’any 1992 van ser seleccionats per la SGAE per pujar a l'escenari del Music Seminar de Nova York. Va ser el primer grup de parla catalana que hi va tocar. Després d'uns anys de silenci, el 1995 van publicar Bevent silenci (AZ Records). El 2014 tornen a entrar a l’estudi, després de fer un Verkami, i neix Obert per a tu (autoeditat, 2014), un recopilatori amb temes regravats i actualitzats i dos temes inèdits.