Surt a la venda el recopilatori antològic 'Essencials i rareses'

L'ADN de Lax'n'Busto

Després de 28 anys als escenaris i 17 discos editats, els vendrellencs es mantenen més vius que mai i revisen el més rellevant de la seva trajectòria al doble disc 'Essencials i rareses' (RGB Suports, 2014), amb el qual presenten també una selecció de versions, directes i tres temes inèdits. El disc es pot adquirir en format de doble LP de vinil d'edició limitada, un doble CD amb un llibre il·lustrat i un únic àlbum amb els Essencials. Enregistrat amb el so actual de la banda i la veu de Salva Racero, a EDR desgranem les cançons d'un àlbum amb què Lax'n'Busto agafa aire per continuar endavant.
Text: Quim Vilarnau i Sandra Tello. Fotos: Xavier Mercadé.
La veterana banda de rock català ha escollit 17 cançons i les ha categoritzat com a Essencials de la seva obra. L'emblemàtic "Llença't" és el tema que obre el disc: "Ha tingut dues èpoques: quan vam publicar el disc l'any 2000 i quan es va tornar a posar de moda amb el programa televisiu Casal Rock: això va fer que arribés a les noves generacions, i possiblement és la nostra cançó més popular", assegura Pemi Rovirosa (guitarra i veus). Això sí, el grup segueix sense revelar què diuen als cors de la cançó, perquè "es trencaria la màgia!", diu Jesús Rovira (baix i veus). 

En l'exercici retrospectiu Lax'n'Busto ha jugat amb cadascuna de les cançons, sense posar-se límits. Cada tema té la seva mística al darrere i alguns es mantenen com a l'inici, com "Pagès". "La fem igual que l'original del disc Lax'n'Busto (DiscMedsi, 1991), però ens ha quedat més llarga. I ha pujat dos tons i mig, que és molt. La cançó és llarga perquè va coincidir que em vaig comprar un quatre pistes per gravar coses a casa... Total, que se'm va anar allargant", aclareix el guitarrista. Altres es mantenen fidels al so del directe, com ara "Blues del diumenge": "És una cançó relativament jove i l'hem modificada poc", explica Rovirosa. 

Rareses i inèdites
L'altra cara de la moneda del recull són les Rareses, una mena de calaix de sastre que inclou quatre peces gravades al Gran Teatre del Liceu, adaptacions en anglès i en basc i tres cançons inèdites: "Ballo", "Tic tac" i "Insomni". La primera, composta per Jesús Rovira, l'havien d'incloure a Tot és més senzill (RGB Suports, 2013), però fins a dia d'avui no l'havien enllestida del tot: "Parla del desencant actual i es refugia en el ball. És rockera amb un aire The Strokes". Pel que fa a "Tic tac" va del pas del temps i està escrita per Cristian Montenegro (guitarra). Finalment, "Insomni" l'han rescatada d'una segona maqueta inèdita, un rock'n'roll que volia gravar el trio Perd Oil, amb Jimi Piñol i Pemi Rovirosa. "La dediquem a un amic que ens va deixar i que sempre la demanava: David Teichenné (baixista de The Rippers i excantant d'Els Pantis)."