El mes de gener va fer vint anys que El Último de la Fila va decidir dissoldre’s però també vint anys del primer disc en solitari de Manolo García, Arena en los bolsillos (BMG Ariola / Perro Records, 1998). El divendres 16 de març és la data escollida per al llançament del seu setè disc en estudi, Geometria del rayo (Sony Music, 2018), i el començament d’una gira que s’inicia a l’Auditori de Girona els dies 6 i 7 d’abril amb totes les entrades venudes.
 

Text i foto: Xavier Mercadé

Parlar amb Manolo García és fer-ho amb un gran conversador que té les idees clares i que les mostra d’una manera senzilla, planera i propera. Geometria del rayo ha estat gravat de nou a prop de Nova York i amb músics nord-americans comandats per Gerry Leonard, músic que ja va ser a l’anterior disc i gira: “Ell va fer d’enllaç entre el meu magre anglès i l’equip de músics d’allà”. García cultiva un estil personal i intransferible que ha encaixat amb músics de l’altra banda de l’Atlàntic. “Com a productor els dirigieixo a la meva manera i sense intermediaris”, explica, i afegeix: “És el tercer disc que gravo amb músics dels Estats Units i et juro que he estat molt feliç. També ho soc amb els d’aquí, però en aquest cas busco altres felicitats i m’agrada aportar nous sons a les cançons. Seria molt avorrit i indigne per part d'un músic sonar sempre igual”.

Però tal com deia Raimon, qui perd els orígens per identitat, i per això ha volgut afegir un homenatge al rock català dels setanta en dues cançons, “Dime donde estarás” i “Me gustas”, amb les col·laboracions de Jordi Sabatés, Toti Soler i Carles Benavent: "Són artistes a qui he admirat des de sempre, que han deixat un seriós camí de qualitat musical. Em venia molt de gust fer-ho, perquè van significar una explosió musical amb la qual vaig créixer. Ha estat un plaer retre'ls un homenatge sincer i humil". També ha fet una picada d’ullet a Los Rápidos amb “Ruedo rodaré” enregistrant-la amb Antonio Fidel, Josep Lluís Pérez i ell mateix retrobant-se amb la bateria.

Són cançons a través de les quals els seus seguidors podran submergir-se de nou en un univers de paraules rebuscades on cadascú pot treure les seves pròpies lectures: “M’agrada que les cançons facin remoure el cervell i et facin sentir viu. La música serveix per excitar les emocions, per això les meves lletres no han de ser fàcils ni clares. Soc un amant de la llengua i em preocupo de cuidar-la. M’agrada escoltar Adrià Puntí o Quimi Portet per veure com es capbussen en les paraules, fent que siguin explosives o suggerents.”

Geometría del rayo és un treball més carregat de mitjos temps que de temes rockers per aixecar estadis: “Amb el anys d’experiència i d’ofici porto més de vint discos i centenars de cançons i ja he fet de tot. Ara simplement em deixo endur. No penso i faig el que em surt”. Deixa la seva part més rockera per als concerts, en una gira que començarà amb un tram d’actuacions en teatres i que a partir de l’estiu continuarà en grans auditoris i estadis: “Estic molt agraït i per això estem treballant perquè tot sigui òptim i que la confiança que han dipositat es vegi recompensada d’una manera lògica”.

A la part de teatres farà un repàs a tota la discografia en solitari, i de Geometría del rayo té previst fer-ne uns deu temes. És justament en directe on Manolo García se sent més feliç: “Crec que he trobat una de les coses per les quals vaig néixer, i la vaig saber molt aviat. Als 13 anys vaig pujar per primer cop a un escenari per cantar 'All Right Now' de Free, 'Who’ll Stop the Rain' de la Creedence Clearwater Revival... I ja vaig veure clarament que aquell havia de ser el meu espai”.