Ens trobem en una setmana intensa per a Joan Dausà. El músic de Sant Feliu de Llobregat publica avui el seu tercer àlbum d'estudi, Ara som gegants (Promo Arts, 2018). Dausà ha après a comunicar des de l’emoció profunda, tant amb els seus tres discos enregistrats fins ara com en directe. El sanfeliuenc continua controlant tot el procés però ha confiat per primer cop en un nou segell i management, a més de la producció de Blind Records.

Text: Helena Morén. Foto: Michal Novak

Per què has triat el títol Ara som gegants?
És un disc que vol tendir a la llum i la positivitat, des de la cançó que li dona títol fins a altres com “Caure no feia mal”. Hi ha temes com “Nàufrags” que apunten a un final, però l’Ara som gegants del títol i la cançó que li dona nom és un resum de tot plegat. Sé que és un suïcidi començar amb una peça de set minuts, però la declaració d’intencions parteix de la idea que tots hem viscut moments difícils, hem patit obstacles que ens semblaven impossibles de superar i, al final, hem arribat a estar bé. Aquest és el moment que representa ‘Ara som gegants’, el punt en què ens sentim grans i forts per tornar a comen-çar. Per molt que canti sobre històries complicades i dures sempre n’aporto una lectura en clau positiva. La força del títol és tant a nivell individual com també apel·lant al conjunt de la societat, de manera que junts ho podrem superar tot.

Des del punt de vista social has cantat “No pots tancar-nos a tots”, però al disc abordes l’àmbit personal a “Caure no feia mal”, amb Santi Balmes (Love of Lesbian), on dius: ‘Volava almenys uns segons...’. La vida pesa més a mesura que avança?
Quan ens fem grans perdem la innocència i la necessitat de viure només el present, que és la clau de la felicitat. Quan un nen s’enfila a un arbre no pensa en res més, i si cau o fins i tot si es fa mal, també es curarà més ràpid. La pell mateixa es regenera molt més natu-ralment quan ets petit. La cançó reclama que no perdem aquella frescor de quan tot es cu-rava més ràpid. I una d’aquestes claus és respirar-ho tot , i no estar tan preocupats per qüestions que de vegades són banals.

A “Diria que eres tu” cites ‘els amics em van arrossegar a un nou lloc...’. Quin paper atorgues a les amistats?
Amb els amics soc partidari d’estimar per da-munt de tot. Al llarg de la vida passes per eta-pes que t’allunyen i t’acosten a les amistats, però els amics sempre hi són. Pot fer dos anys que no ens parlem, però a la retrobada amb un amic és com si no ens haguéssim deixat de veure mai. Aquesta cançó parla de la força de l’amistat per sortir del pou, i en una sego-na part, apareix l’amor. És un tema que agafa una línia narrativa més present en altres dis-cos, com una aclucada d’ull als treballs anteriors. La lletra parla d’una escena concreta, i el text indaga sobre què podria passar. Hi ha etapes que superes gràcies a les teves pròpies conviccions i altres que superes de cop, com quan se’t presenta la teva exparella amb un altre a la taula del darrere. En aquesta història, però, no se sap si és un amic o un nou amant, m’agrada deixar-ho obert.

De moment només hi ha tres dates de presentació d'Ara som gegants, però totes tres són d'altura. Acompanyat de tres músics a partir d'ara, Joan Dausà tancarà el festival Strenes el proper 30 d'abril a Girona. El segon serà un concert molt especial al Tibidabo, el 25 de maig (aquests dos concerts ja tenen les entrades exhaurides), i el tercer serà al Festival de Cap Roig, el 3 d'agost.