Espanya ha estat representada fins a 10 vegades per artistes catalans al festival europeu

De Serrat a Alfred, els catalans que han passat per Eurovisió

Des de l'any 1956 Eurovisió ha creat una manera d'entendre la música com a espectacle televisiu massiu, segurament l'èxit més important de la cultura europea comuna. Demà se celebrarà la 62a edició del festival, amb Espanya com un dels països preferits. Amaia i Alfred són la parella de moda després d'haver-se coronat com a vencedors del retornat concurs Operación Triunfo. Com que Alfred Garcia és català, fem un repàs de les vegades que Catalunya ha tingut veu a Eurovisió.
Autors: Helena Martín i Ricard Pons. Foto: Arxiu Serrat, arxiu Universal i Juan Miguel Morales
1968
L'embolic Serrat-Massiel (foto 1)

Aquell any Espanya va guanyar el Festival de la Cançó d’Eurovisió 1968 amb la representació de la cantant madrilenya Massiel, que va interpretar la cançó “La la la” –el tema original era obra de la formació catalana Duo Dinámico–. No obstant això, en un principi el representant escollit en l’elecció interna havia de ser Serrat

En plena dictadura franquista, el cantautor del Poble-sec va manifestar la proposta d’interpretar el “La la la” en català. La resposta del Règim va ser acèrrima: no es cantaria en cap altre idioma que no fos “el de tots els espanyols”. Així va ser com es va impedir a Serrat representar l’Estat espanyol a Eurovisió. A més, el músic va patir un greu boicot per part del públic espanyol que el va obligar a abandonar el país. Primer en direcció a París, i després a Mèxic. Serrat no va tornar a actuar a un programa de la televisió pública espanyola fins al 1974.



1969
Salomé
Nascuda a Barcelona i posteriorment establerta a València, Salomé va ser la cantant encarregada d’actuar a la catorzena edició del festival, celebrada al Palacio Real de Madrid. Amb un total de tretze àlbums publicats entre els anys 1963 i 2014, la trajectòria de la cantant també està marcada pel seu pas per Eurovisió amb el qual va aconseguir la primera posició. El tema interpretat va ser “Vivo Cantando” –que també té la seva versió en català– i va resultar un èxit rotund. 



1974
Peret (foto 2)

El pare de la rumba catalana també ha tingut el seu pas per Eurovisió. Va ser el 1974 i Peret hi va portar el seu estil autòcton fins aleshores mai sentit al certamen. En aquella l’edició, celebrada al Brighton Dome de la ciutat britànica, el guitarrista i compositor mataroní es va fer amb la novena plaça interpretant el tema “Canta y se feliz”. Pedro Pubill Calaf ens deixava el passat agost de 2014. La seva mort ha deixat una empremta d’un total de nou discos i fins a divuit LPs que el marquen com a un dels majors exponents de la música catalana.



1989
Nina

Una de les actuacions que més es recorden d’Eurovisió a l’Estat espanyol és la d’Anna Maria Agustí Flores, coneguda artísticament com a Nina. La cantant barcelonina, amb un total de deu àlbums publicats, va iniciar la carrera discogràfica precisament l’any que va acudir al certamen. Amb una actuació hipnotitzant, Nina va interpretar el tema “Nacida para amar”, amb el qual es va col·locar a la sisena posició.
 

1991
Sergio Dalma
Nascut a Sabadell, Sergio Dalma és un dels cantants espanyols de més renom en les últimes dècades. El 1991 Dalma aterrava a Roma per representar Espanya a Eurovisió, amb la mítica cançó "Bailar pegados", amb la qual va acabar a la quarta posició. Precisament aquesta aparició al festival europeu li va servir de trampolí per fer-se un lloc en el món de la música, on ha acabat venent més de cinc milions de còpies durant els més de vint anys de carrera.



1997
Marcos Llunas 
Fill del cantant Dyango, Marcos Lunas va néixer a Madrid però va ser criat des que era un nadó a Barcelona. Va engegar la seva trajectòria musical el 1989 i anys després va presentar la cançó "Sin rencor" a Eurovisió. Aquesta peça de ruptura amorosa va quedar en sisena posició a la cerimònia del 1997 celebrada a Dublín.



2003
Beth 
La jove de Súria va representar Espanya a l'edició d'Eurovisió del 2003 després del seu pas pel concurs Operación TriunfoBeth va ser la seleccionada per portar-hi la cançó "Dime", del seu disc Otra realidad (Vale Music, 2003), a Letònia, tot i que no li agradava gaire el tema. A Enderrock, Beth explicava com va discutir-se amb la productora Gestmusicva: "Sisplau, com a mínim que sigui una cançó que m'agradi, que m'ho pugui creure". El tema de Beth va acabar finalment en vuitena posició al festival i després d'aquesta experiència. La cantant de Súria ha volgut separar el seu pas per Eurovisió de la resta de la seva trajectòria musical. Ha llançat en total cinc àlbums des del 2003.



2008
Rodolfo Chikilicuatre 

El personatge Rodolfo Chikilicuatre estava encarnat per David Fernández, actor d'origen igualadí que col·laborava en el programa d'Andreu Buenafuente. Chikilicuatre va néixer en un gag on interpretava l'inventor d'una guitarra amb vibrador tot tocant la cançó "Baila el Chiki-chiki". La cançó es va convertir en un fenomen i va guanyar les votacions per representar Espanya a Eurovisió. Allà va quedar al número 16 del rànquing.

Aquell mateix 2008 Andorra va proposar Gisela com a la seva representant durant el festival d'Eurovisió amb la cançó "Casanova". La cantant del Bruc no va passar a la fase final del festival, i per tant no va arribar a l'escenari d'Eurovisió celebrat a Hèlsinki. 
 
2017
Manel Navarro 

El sabadellenc Manel Navarro va ser l'escollit mitjançant el programa Objetivo Eurovisión per representar Espanya a l'edició de l'any passat a Kiev amb la cançó "Do It for Your Lover". La seva actuació va ser molt comentada per un gall que va fer durant la interpretació de la cançó i que el va portar a quedar últim al festival.

 
2018
Alfred amb Amaia (foto 3)

Nascut al Prat, Alfred és la nova aposta d'Espanya per a l'edició d'Eurovisió d'enguany. L'idil·li amorós amb Amaia els ha portat a defensar "Tu canción", un tema cent per cent romàntic que els seguidors d'Operación Triunfo esperen que guanyi el proper 12 de maig. Després del seu pas per l'acadèmia i amb dos discos darrere, Alfred és de moment el desè català que trepitjarà el festival en nom d'Espanya.