La banda barcelonina ha fet una immersió de rigor i tècnica quasi perfectes a l’electrònica amb Justicia universal (I*M Records, 2018), un disc sobre el llenguatge comú on s’expressen els detalls més agredolços de l’experiència humana.

Text: Andrea Romanos. Fotos: Sergi Margalef

El sisè llarga durada de Dorian s'ha gestat en un llarg procés de dotze mesos i està dedicat a totes les persones que dia rere dia intenten fer d’aquest món un lloc més habitable. Hi apareixen, entre altres, des de “col·lectius feministes, LGTBI i entitats contra el racisme” fins als periodistes “que es juguen la vida en països com Mèxic per portar la informació als diaris”. A tota aquesta gent els dediquen “humilment” el títol de l’àlbum, “perquè crec que entre tots com a ciutadans hem de lluitar per anar cada vegada cap a un món més just i més humà. És la nostra obligació”, manifesta Marc Gili.

El dimecres 23 a Enderrock.cat estrenavem el tema "Señales", una cançó de Justicia Universal carregada de crítica social, concretament sobre la gentrificació que viu la ciutat de Barcelona dia rere dia i de "com el pas del temps afecta la nostra mirada vers el nostre entorn, els altres i vers nosaltres mateixos", explica el quartet. L’àlbum és un portent sonor, amb una infinitat de matisos i una producció molt rodona. Com l’heu treballat?
Pel que fa a logística, el procés ha estat híbrid. Hem fet servir moltes tècniques de producció pròpies de la música electrònica, des del tecno fins a altres estils, i per tant hi ha hagut molta feina quirúrgica de laboratori a l’estudi i molta tecnologia musical actual. I alhora també l’hem tocat i treballat molt a l’estudi, amb peces gravades amb tota la banda a la manera d’un grup de pop-rock de tota la vida. En la barreja moderna i tradicional hem trobat la confluència del so de l’àlbum.

Algunes cançons sorprenen pel seu rerefons reivindicatiu, tot i que els temes socials sempre han estat presents en la vostra obra.
Un any abans que esclatés la crisi econòmica vam gravar la cançó “El futuro no es de nadie”, que parla d’una conjuntura que ja era present als carrers, sobretot en alguns barris de les grans ciutats. La veritat és que sovint hem abordat temàtiques socials. A les cançons sempre s’ha de fer amb molta cura, per no caure en el pamfletisme. Ho intentem dur a terme amb un estil particular, intentant suggerir més que mostrar o denunciar obertament. Sentíem que també era necessari per a nosaltres, com a músics i com a persones, tenir al repertori peces que expressin el cabreig que portem a sobre com a ciutadans en relació a la corrupció política, els problemes de la justícia o el canvi climàtic.

L'energia i el so característic de Dorian aniran de gira per l'Estat espanyol i viatjaran a capitals de l'Amèrica Llatina i els Estats Units. A Catalunya haurem d'esperar fins al 23 de novembre per poder retrobar-nos amb el quartet a la sala Razzmatazz.