Després d'estrenar el seu primer treball discogràfic, Natural (Halley Records, 2018), la cantautora Suu no ha parat de voltar per les sales de concerts de Catalunya. Avui que fa tres mesos justos del concert que va servir per encetar la seva primera gira com a música, hi parlem per saber com li prova la vida itinerant dels directes i com encara les properes cites a festivals d'estiu com l'Acampada Jove d'enguany.

Text: Helena Martín. Fotos: Marta Mas

Com portes la teva primera gira com a cantautora?
Jo crec que bé, en general estic molt contenta per la rebuda del públic. És molt guai quan ets a l'escenari i la gent canta les teves cançons. S'han complert les expectatives que tenia.

Sents nervis abans de pujar a l'escenari?
Els nervis sempre hi són, però m'agrada tenir aquella sensació de papallones a la panxa abans de començar. Fer concerts és una cosa que no havia fet mai, però a poc a poc, si ho comparo amb el primer que vaig fer a La [2] de l'Apolo, sempre hi veig una petita millora.

De quins directes conserves un record més bo?
Vaig fer un concert a Sitges al matí, i per l'horari pensava que no hi vindria ningú, però al final es va omplir moltíssim la plaça, em va agradar molt i el públic crec que també en va quedar bastant content. També recordo quan al Clownia, a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses, va començar a ploure i vam baixar a cantar amb les guitarres entre el públic.

Ara ha començat la temporada de festivals d'estiu. Afrontes aquests directes d'una manera diferent?
M'agrada molt el format acústic i ser prop del públic quan canto, però també és veritat que pujar a l'escenari i veure que hi ha molta gent motiva molt. Als concerts més reduïts hi ha energia però no tanta com en un festival. Per exemple, el 21 de juliol toquem amb Txarango i Germà Negre a Mataró i tinc molts nervis i alhora en tinc moltes ganes.

I com et prepares per a l'Acampada Jove?
Amb moltíssima il·lusió, estic comptant els dies! Porto quatre anys anant a l'Acampada com a públic i aquesta vegada hi torno però com a cantant, és un canvi molt fort. Recordo concerts com un de La Pegatina de fa dos o tres anys, en què no hi cabia ni una agulla i ho vaig viure molt. 

Com a públic, quins directes tens pensat veure a l'Acampada d'aquest any?
Tinc ganes de veure La Raíz, perquè aquest any ho deixen, tot i que Buhos i Doctor Prats tampoc me'ls perdré. També vull anar al concert de la Gemma Humet i al de Marcel Lázara i Júlia Arrey, tot i que ja els he vist tres cops. 

Quin missatge transmetràs en tots aquest directes?
Que ens hem d’estimar a nosaltres mateixos sols, sense parelles. Que el primer som nosaltres, que no ens hem de posar cuirasses i que el bonic és el que hi ha a dins. Crec que l’empoderament és present en totes les cançons encara que no hi surti explícitament.