El raper de Terrassa Lildami, el grup barceloní guanyador del Sona9 2017 Senyor Oca, l'astre intercomarcal Quimi Portet i els gironins Hora de Joglar amb el final de festa. Aquest va ser l'itinerari musical amb què el públic de Figueres va vibrar i celebrar els 25 anys d'Enderrock a l'escenari que el festival Acústica va cedir a la revista per programar quatre noms de primera línia a la plaça de Catalunya. El mateix dia, uns altres protagonistes van ser La Raíz, que van obrir per primer cop la Rambla de Figueres la nit de dijous de l'Acústica, amb èxit de públic arreu.

Text: Helena Morén Alegret Fotos: Xavier Mercadé

Lildami va sortir a barraca cantant "Rates" amb els seus compenetrats col·legues DJ Pau i Mariona J. Batalla. Les veus de Lildami i Mariona van mantenir en tot moment el flow i el sentiment que les seves rimes de trap demanen. Connecten amb lemes entre l'audiència com 'l'èxit el portem tots a dins' o 'no et puc prometre res' (contra les falses promeses), tot insistint que ell és 'Lildami boy, imparable boy' i repetint tants cops com cal el 10 vos guard. És el títol del seu últim disc autoeditat, però ja trepitja fort als escenaris, content de figurar a cartells com el de l'Acústica i tenir nou management i segell discogràfic a la vista.

"Diuen que la gent del meu gènere és molt poc llegida, però a mi m'agrada molt parlar de literatura" van les paraules introductòries a la cançó "Tirant lo Blanch". Lildami fa bé de presentar-se humil, així capta l'atenció dels més joves amb les seves lletres dedicades a les guapes i guapos de la classe quan feia ESO (deu anys abans de rimar ell les distàncies), es fa pujar l'autoestima cantant-se com a president (i que la gent el voti a ell) o deixa una mica a banda el tòpic de la pasta al rap ianqui per fer-lo més nostrat amb el "Collin' el blat" convidant a l'escenari a la seva colla per sentir-se viu menjant 'patates al caliu'. 

Senyor Oca no és d'eixe món... El seu directe va demostrar que té el grau just de maduració i que sap captar i generar l'ambient, tant el musical com el de la plaça. DJ Gale va escalfar els motors i quan va sortir el Senyor Oca va deixar clar que el seu primer disc, Atmosfera (autoedició, 2017), ha crescut durant la gira que tancaven a Figueres i que just feia de frontissa amb la que serà la presentació del seu proper disc, Cant de pagès (RHRN, 2018), al Mercat de Música Viva de Vic.

Dijous a la nit, però, també es van poder escoltar els avançaments d'aquest nou disc de Senyor Oca: el rap de la terra d'"El pèndol", la crida a la germanor d'"Aixopluc" i una festiva "La pipa de la pau". El lema repetit pel Senyor Oca era 'treure la cara de pomes agres' i va fer gaudir de la música amb rimes, aparells i dos músics talentosos, King Siva (saxo) i Miki Grau (bateria), especialment lluïts a "Amb la família al costat".

Alguns cors i ments inquietes de Senyor Oca i els vells rockers que mai no moren van assaborir també el concert de Quimi Portet, dedicat com sempre "als intel·lectuals", i amb ironia el cantautor va començar atacant el "Pànic escènic". A fora dels camerinos i entre pubilles, amb un "No fa el fred d'abans" va prosseguir creant una pintura musical on els protagonistes podrien ser quatre cacatues que van deixar pas surrealista al seu "Paisatge amb anxova".

Títols a banda, Quimi Portet va demostrar un cop més per què el seu power trio figura al prime time del festival presentant un disc com Festa major d'hivern (Fina Estampa, 2018). Jordi Busquets a la guitarra s'inspirava a "Ós bipolar", el duel de guitarres al final de "Flors i violes" era espatarrant i l'apoteosi sonora que van generar Portet, Busquets i Celada (a la bateria) a cançons com "Francesc Pujols" o, ja als bisos, a "Aparteu les criatures" eren d'alt voltatge. El concert es va acabar de completar amb les ja imprescindibles "Sabadell" ('Sabadell intel·lectual, canta 'lerele' el ciutadà del món') i "La rambla".

Quan passaven ja de les dues de la matinada, Hora de Joglar no podien fer altra cosa que fer moure no tant les neurones sinó les cintures sota la llum de la lluna. I els gironins es van permetre literalment totes les llicències poètiques i musicals perquè el públic s'abonés com ells a corejar 'ués' a ritme de batucada o ballés frenètica música balcànica o compassos de swing envolat, i van fer que la nit acabés ben amunt.