El cantant de La Sra. Tomasa ens parla del seu nou EP en solitari, 'Conmigo, tranquilo', on canta sobre el seu procés de dol

Pau Lobo: «El dol el vius tota la vida: mentre pensis en aquella persona, la trobaràs a faltar»

Pau Lobo, vocalista del grup de rumba La Sra. Tomasa, acaba d'emprendre el seu camí en solitari amb la publicació del primer EP, Conmigo, tranquilo (Halley Records, 2018). En aquest debut personal, Lobo s'allunya de la festivitat habitual que caracteritza la seva trajectòria musical per apropar-se a un estil més íntim i de cançó d'autor.
Text: Èlia Gea. Fotos: Mónica Casugas.
L'àlbum neix de la superació de la mort del seu germà, a qui va dedicat l'EP, i conté tres cançons –"De repente", "Vuela" i "Hace un tiempo ya"– que es corresponen a les diferents etapes de superació d'una experiència com aquesta. Parlem amb ell sobre el seu nou treball i els propers projectes.



Per què expressar el dol a través de la música? Ha estat part del teu procés o també volies ajudar als que podien estar passant per una etapa similar?
De fet, no he buscat fer-ho a través de la música, sinó que ha estat una cosa que simplement ha sorgit, que ha nascut sola. Sempre que em passen coses, les escric. Em vaig adonar que escriure m'anava bé, em servia de teràpia. De les cançons que vaig escriure, al final m'he quedat les tres que més m'agraden. No m'esperava que a la gent la poguessin ajudar les cançons, pensava que era una cosa molt meva i resulta que s'ho estan fent molt seu. M'estan donant les gràcies per haver estat valent de treure de dins això.

En aquest EP t'endinses en un estil que no està a la teva zona de confort, surts de la festivitat de La Sra. Tomasa, però en conserves els ritmes llatins. Per què?
Havia de ser així. Necessitava transmetre unes coses que, amb la música que estic acostumat a fer, no aconseguia. Ho havia de fer d'una altra manera, necessitava treure el Pau Lobo de dins, però un de molt més tranquil.

Senties la necessitat de fer-ho tot sol?
Sí, sentia que ningú podia explicar el que sento ara mateix, perquè era una cosa molt meva. Per això necessitava fer-ho sol. De tota manera no ho he fet del tot sol, perquè musicalment volia arribar més enllà d'on arribo per mi mateix i m'he ajudat de l'Arnau Figueres, un productor que considero un geni.

A algú que passés per un procés semblant, què li diries? Li recomanaries escoltar l'àlbum?
Sí, ara sí. Abans de treure'l no, perquè no sabia com reaccionaria la gent. Recomano escoltar-lo en ordre i pensar en aquella persona que ja no hi és. Penso que ajuda a connectar-hi d'alguna manera. A mi, m'ajuda a apropar-me a mon germà però a l'altra gent la pot acostar als seus morts, perquè tothom en té...

Abans deies que havies escrit més cançons que les que formen Conmigo, tranquilo. Has triat aquestes tres perquè volies fer un EP amb els tres moments o processos bàsics de dol?
Sí, són les tres que definien millor el meu procés de dol durant aquests dos anys. Amb tot això sembla que doni a entendre que el dol ja s'ha acabat, però no és gens així. El dol continua, però ho fa d'una altra manera. És una cosa amb què vius tota la vida. Mentre pensis en aquesta persona, sempre la trobaràs a faltar.



De la primera a la darrera cançó hi ha una evolució des del dolor cap a l'esperança... 
Al principi vaig fer-ne dues només, la primera i la segona, però em vaig adonar que quedava molt tocat anímicament quan les escoltava. Necessitava afegir-hi una cançó més esperançadora, que parlés també dels dies bons en què puc recordar el meu germà bé, per això vaig fer "Hace un tiempo ya". Cada vegada hi ha més dies de bons records i volia donar èmfasi a aquestes petites etapes també i no només a la part més fotuda. La cançó diu "ahora puedo pensar en ti, esto es raro para mi", perquè poder pensar en ell d'una manera positiva és molt estrany. De fet, no sé fins a quin punt m'agrada poder pensar així. La idea és que et trobaré a faltar tota la vida, però la vida continua i he d'intentar estar bé.

Per tant, què significa Conmigo, tranquilo?
Fer aquestes cançons a mi m'ha ajudat molt, és com que quedo tranquil amb mi mateix. Alhora, també vull dir-li a ell que marxi tranquil, perquè jo sé que està "conmigo". Tenia diversos significats, tant per ell com per mi. Em va semblar que definia molt bé una cosa molt íntima, molt meva i també la tranquil·litat musical.

L'EP es podrà escoltar en directe?
Potser més endavant, però ara per ara no ho sé. Potser només faig un concert de presentació un dia puntual. Però també m'agradaria fer-ne per a la meva família, per als amics més propers i per a la gent que era propera al meu germà. Tot i això, m'obriria a tothom també. De moment encara no hi he pensat. Més endavant, m'agradaria.
 
Tens previst seguir amb la teva carrera en solitari, en paral·lel amb La Sra. Tomasa, o ha estat un projecte puntual?
Va sortir com a idea puntual, per la necessitat de fer aquestes tres cançons. Però he rebut un feedback molt maco de la gent i jo també he quedat molt content amb el treball. La veritat és que m'estic motivant a seguir i a fer alguna coseta més. Potser faig un disc, no ho sé, però sí que tinc ganes d'indagar una mica més en això del solitari.