Els tarragonins publiquen avui el seu nou disc, 'Pare nostre que esteu a l'infern'

Crim, en «Caiguda lliure»

El de Crim és un dels discos més esperats d'aquest final d'any. La banda tarragonina presenta avui Pare nostre que esteu a l'infern (HFMN Crew & Tesla Music i Bcore Disc 2018), el seu tercer disc, que s'edita alhora a l'Estat espanyol (a través de dos segells), a Alemanya (Contra Records) i als Estats Units (Pirate Press Records). Després de dos avançaments, a Enderrock analitzem com sona una cançó del disc que representa la seva trajectòria com a grup: "Caiguda lliure".
Text: Enderrock. Fotos: Èric Altimis.


En set anys de trajectòria Crim s'ha convertit en el grup de capçalera del punk-rock fet a Catalunya. Apadrinat per la banda llegendària The Adicts, a la qual van acompanyar durant la seva darrera gira europea, Crim ha treballat de costat amb altres formacions de reconegut prestigi com The Toy Dolls, Talco, Bad Religion o Bad Co Project.

Aquest somni d'aconseguir dedicar-te de ple a la música és el tema de la cançó "Caiguda lliure". Adrià Bertran explica sobre la cançó: "Té a veure amb les nostres vides actuals com a músics, d'estar vivint un somni que no hauríem esperat mai".



Lletra de "Caiguda lliure"
Veig el guió canviat,
últim full esborrat,
dono voltes sobre el coixí suat
i odiant el llit,
potser és que m'he fet petit,
potser és que ell s'ha fet gran.

L'alarma diu que és tard,
també ho diu el mirall,
guerra entre cabells negres i blancs,
però aquí estic,
mirant un reflexe trist,
o potser és que m'he fet gran.

Vaig enviar a la merda els projectes neutres,
propòsits fabricats pels que fabriquen cadenes,
i a la foguera el que em corva l'esquena,
potser no n'hi ha per tant,
un grapat de cendra
em fa entendre que...

Vull viure
en caiguda lliure,
cremar l'última pàgina del llibre,
i el final
apropant-se contra el cap,
o potser és que s'ha fet gran.

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure,
cremar l'última pàgina del llibre,
i el final
cada cop el veig més clar,
potser és que s'ha fet gran
o potser m'aixafa el cap.

Lligat de peus i mans
a un somni fet realitat,
em pessigo més cops que dies té un any
i creuo els dits perquè això no acabi aquí,
perquè això no acabi mai,
a la merda molts arreveures
que només volien jutjar
un somiador a la banqueta,
i esclafo contra el terra futurs i promeses
i no hi caps, aquesta maleta
em fa entendre que...

Vull viure
en caiguda lliure,
cremar l'última pàgina del llibre,
i el final
apropant-se contra el cap,
o potser és que s'ha fet gran.

Entén que jo només vull viure
en caiguda lliure,
cremar l'última pàgina del llibre,
i el final
cada cop el veig més clar,
potser és que s'ha fet gran.

Vull deixar aquesta vida avorrida penjant d'un fil,
fer del dia un acord i un motiu per agrair
que em sento viu.

Vull clavar-me claus ardents sota la pell,
vull cremar-me les mans mentre moro somrient,
avui soc viu, demà no ho sé.

Només vull viure
(en caiguda lliure)

L'oportunitat més propera per veure els tarragonins en concert serà el 29 de desembre a la sala Razzmatazz 2 de Barcelona. Abans hauran passat per Antwerp (Bèlgica), i just després encetaran una traca de concerts per la península que els portaran a la Corunya, Vigo, Saragossa, Madrid i Castelló.