Damià Rodríguez, més conegut com a Lildami, està a punt de llançar el seu primer disc publicat amb una discogràfica. Flors mentre visqui (Halley Records, 2019) aterrarà a les plataformes digitals el proper 11 de gener i suposa la seva consolidació després d’anys de feina. A una setmana de poder escoltar-lo de manera íntegra, estrenem la cançó "Pau Gasol" i parlem amb el terrassenc sobre l'essència de la imminent referència. 
 

Text: Marcel Pujols. Fotos: Marta Mas.

Les cançons del disc estan carregades de detalls. Van sorgir a l’estudi de gravació o ja les tenies al cap d’abans? 
Des que vaig gravar la primera maqueta a Tarragona hi hem fet petites modificacions, però realment els canvis han estat menors. Sí que alguns versos, com els del tema “Nach”, els vaig haver de refer perquè vaig pensar que els podria escriure millor, però generalment considero que si la música és fresca queda millor tot plegat. Puc arribar a perfeccionar alguns detalls però mai el concepte general d’una cançó. No passa res si un tema em surt en una hora, tampoc calen dos anys per fer una sola cançó. A “Pau Gasol”, per exemple, no vaig escriure res, vaig anar a l’estudi, em vaig posar davant el micro, deia una frase i a l’acte la gravàvem, la següent i la gravàvem, i així vaig anar fent tot el tema.

T’havia sortit mai una lletra així?
No, va ser el primer cop i perquè el Sr. Chen em va forçar a fer-ho. Li agraeixo molt perquè queda molt més fresc, tal com ho sentia en aquell moment i ho vaig gravar tal qual. 

Sr. Chen també s’ha posat al micro. T’ha ajudat a definir la temàtica del disc?
Ell té més experiència que jo i m’ha ajudat a reenfocar tot el projecte. Crec que si he de ser autocrític, el que havia fet fins ara tenia temàtiques que es podien estancar. El fet d’unir-me a ell, sumat a coses que han passat en la meva vida personal, m’ha obert a parlar de coses noves. Per això al disc hi ha cançons que sorpendran, com “Tu també moriràs” o “Pussy Song”. Són temes que a mi sol no m’haurien sortit mai, però són fruit d’estar maquinant amb Sr. Chen. M’he adonat que quan agafo noves temàtiques no tinc cap problema per escriure-hi, el que em faltava era forçar-me a treballar-les. 

Què vol dir 'Flors mentre visqui'?
És un títol dedicat als rapers que van morir l’any passat, i que han estat molts. Em va impactar molt la mort del nord-americà Mac Miller, i em va portar a parlar d’aquest tema. Per exemple, m’interessa molt el que passa quan algú es mor, perquè sembla que tots els records relacionats amb aquella persona siguin només bons. Només es mor gent bona? Jo sé que si demà em moro, de cop seré més bo del que he estat en vida. Per tant, ‘si valc tant la pena, diga-m’ho ara, no esperis que em quedi clavat’. Flors mentre visqui és existencialisme pur, la reflexió que he fet l’últim any.

Si et demanen de què va el disc, entre “Tu també moriràs” i “Immortal” es podria resumir el contingut general. És la dualitat entre ‘soc el puto amo’ i ‘no som res’?
El disc és com una lluita entre les dues cares. D’una banda, Lildami és la persona amb més ego que coneixeràs, algú que es creu el millor i que troba que és bo creure-s’ho. Però després hi ha la dualitat del Damià, que és una persona feble que diu que es morirà i que vol fer alguna cosa amb la vida per deixar empremta, tot i que tampoc n’està gaire segur perquè igualment no serveix de res. Aquesta dualitat és present en tot el disc.

Pot ser que algun dia una de les dues cares passi per damunt de l’altra?
Sempre intento equilibrar-les, però hi ha molts temes on es veu més la part superba, d’aquell que es lleva pensant que es menjarà el món. Lildami és vacil·lador però bona persona, et vacil·la però ho fa en broma. Si xulejo de pasta, tranquil, a la següent frase et recordaré que no tinc calés.