A final de l'any passat ja us vam parlar de Tarta Relena, aquelles dues noies (la Marta i l'Helena) que cantaven a capel·la i que ens avançaven una cançó de rebetiko ("Tou votanikou"). Doncs aquesta setmana el duet ha publicat el seu primer disc, de vuit cançons, amb el nom Ora pro nobis (The Indian Runners, 2019).

Text: Enderrock. Fotos: Clàudia Torrents i Júlia Puig

Arran d'un dels discos més matiners del 2019 parlem amb Marta Torrella sobre les cançons d'aquest disc i aprofitem per recordar que si us emociona, us relaxa, us entristeix tendrament o senzillament us agrada aquest disc, el podreu sentir en directe al Paranimf de la Universitat de Barcelona en el marc del cicle Els Vespres de la UB, el proper 1 de febrer.




1. "Ma Ezevgarosan"
"Aquesta cançó surt d'una melodia de l'illa de Creta on vaig estar un estiu de fa uns anys. Just al centre de l'illa hi ha una escola de música tradicional on vaig fer-hi un curs i vaig descobrir aquesta peça. És de l'oest de l'illa i ve a dir que tot el món va per parelles, que tot va de dos en dos, però que les penes es passen amb solitud. Ens agrada la imatge de la Creta rocosa i per això hi hem afegit aquest crit final amb un eco que hi dona aquesta sensació de duresa."

2. "Tota pulchra"
"És una de les primeres que vam fer. L'arranjament no és nostre, me la va ensenyar un professor de l'ESMUC, Sebastià Bardolet, i quan la vaig compartir amb l'Helena ella també va flipar. L'adaptació del tema l'havia fet Bardolet amb un cor que té. És la més cristiana de totes, ens agrada lo cristià, tot i que no en som. Suposo que ve del fet que totes dues havíem estat en un cor d'escola de música i moltes de les peces que fèiem eren clàssiques i, per tant, bastant cristianes. És com una elevació de la verge en llatí."

3. "D'ençà"
"La vam sentir cantada per Maria Arnal al seu primer EP, que ja no es troba enlloc, aquell que es deia Remescles, acoples i melismes (autoeditat, 2015). Ens va flipar l'estrofa en qüestió i d'allà va sortir la cançó, que enllaçem amb 'D'ençà que ella partí' de Toti Soler. En aquesta hi posem també les nostres veus una octava més greus."

4. "Morenika"
"És una melodia sefardita. N'havíem sentit algunes versions, i ens agradava sobretot la que feia el contrabaixista israelià Avishai Cohen. És també unes de les primeres que vam tirar endavant. Amb aquesta i altres cançons a còpia de fer concerts totalment a pèl ens en hem adonat que jugar als directes ens va bé. És a dir, hem de pensar el bolo com a espectacle i això ens ha fet intentar buscar sons fora de la veu, perquè no sigui tot lineal. I a l'estudi hem acabat de jugar encara més."

5. "Cecília"
"Una cançó menorquina, segurament la més teatral que tenim perquè és com si t'expliquéssim una història. Té ganxo perquè vols sentir-la fins al final, vols saber com acaba. Parla d'una parella que s'està a punt de casar, el Senyor Riera i la Cecília, però abans de casar-se la Cecília resulta que es troba malament i que s'està a punt de morir i el tio està trist i li va dient que no es pot morir. En el pla tècnic, hi ha una tercera veu molt marciana que serveix per anar aguantant l'agonia, la tensió."

6. "Tou votanikou"
"És una cançó de rebetiko (música urbana grega dels anys 30, 40 i 50) que vam trobar escoltant el típic disc recopilatori de música grega a l'Spotify. Després vam saber, quan vam cantar-la a amics grecs, que és una cançó que quasi tothom coneix. Parla d'un home brutal i molt estimat (i sospitem que també molt mascle alfa, el grec el portem justet) que va morir diumenge passat i tothom el plora. És el single del disc, cosa que ens va ser molt difícil de decidir perquè a mi em semblava enganyar el personal, perquè estem dient que fem un disc a capel·la i al primer avançament s'hi senten més instruments. Al final, però, el que volíem era que la gent entrés d'alguna manera al disc i aquesta cançó era la més fàcil per fer-ho."

7. "Figues"
"És de les més noves, la vam gravar de rebot perquè ens sobrava temps a l'estudi i vam dir 'per què no?'. L'arranjament el vam fer pels Balcons de Sarrià. L'havíem sentit cantada per Maria del Mar Bonet. La part del principi en anglès és un fragment d'una cançó de Björk que es diu 'Lion Song'. La combinació mallorquina-islandesa pot semblar una mica estranya, però volíem que l'arranjament de 'Figues' es veiés influenciat per la melodia de Björk. Al fulletó del disc posem que la imatge d'aquesta cançó és la Björk collint figues a Mallorca."

8. "So de pastera"
"És un copeo mallorquí, com una jota de l'illa. N'havíem sentit versions gravades de Maria del Mar Bonet i de Cap Pela. És una cançó molt festiva que ens servia per fer un bon final de festa. Com a curiositat, cal dir que de fons hi ha càntics del Gerard Segura (Vàlius, El Pèsol Feréstec, The Indian Runners), que va passar pels estudis de Caballo Grande una tarda que gravàvem per veure com anava i va acabar cridant una mica.