Era la nit d'un 12 de febrer de 1999, fa vint anys, després d'un concert triumfant de Sau a Vilafranca del Penedès inclòs dins la gira XII (que celebrava els 12 anys de la formació). Carles Sabater es va trobar malament. El cantant de la banda va ser evacuat en ambulància ràpidament, però quan va ingressar a l’hospital de matinada el seu cor ja no bategava.

Text: Enderrock. Fotos: Juan Miguel Morales i Xavier Mercadé.

Tot i que el record sembli recent, aquests dramàtics fets ja fa vint anys que van passar. El passat 12 de febrer feia dues dècades que una de les veus que van canviar la música en català per sempre moria amb 36 anys. L'última etapa de Sau venia marcada pel seu disc (inesperadament) pòstum Amb la lluna a l'esquena (Blanco y Negro, 1998), un treball que van voler controlar de principi a final, amb Sala com a únic productor i que mostra una clara evolució, i semblava voler obrir una nova etapa artística que, malauradament, no va tenir temps de cristal·litzar.

La trajectòria del grup havia començat al 1986 i en dotze anys havien batut fites que es veien inassumibles per a una banda que cantés en català. La personalitat i l'encant de Sabater van captivar Catalunya com pocs frontmans han sabut fer, per això, quan el 16 de febrer de 1999 Pep Sala va anunciar que Sau havia mort, molts sabien que la música del país patia una gran pèrdua. L'abril del mateix any, el concert en record a Sabater al Palau Sant Jordi va ser un colofó històric on amics i fans van retre-li homenatge.