El món s'atura cada cop que Rosalía avisa que estrena una nova cançó. Dimecres va ser el dia de l'avís i ahir el dia de la nova cançó i el nou videoclip. "Con altura" és una col·laboració de base reggaetonera amb J Balvin, amb qui ja s'havia aliat a "Brillo", i amb El Guincho a la producció.

Text: Enderrock. Foto: Xavier Mercadé, arxiu de l

Aprofitant que ahir va ser un dels dies en què tots els ulls estaven posats en Rosalía (i quin no ho és, de fet), hem volgut parlar amb l'estrella catalana.



Quin és el feedback que t'ha agradat més d'El mal querer (Sony, 2018)?
Rosalía: M’agrada quan algú m’ha dit que El mal querer no era el disc que s’esperava, i també que alguns diguin que és un disc de pop o altres que és un disc experimental (riu). M'encanta el fet que es pugui entendre de les dues maneres.

Com vius la importantíssima projecció de la teva música com a artista internacional?
R: Agraeixo de tot cor que la meva música arribi a persones d'arreu del món, que em pugui emocionar més enllà de barreres de llenguatge. Em sento agraïda de dedicar-me al que em fa feliç... Fer música em permet viatjar i conèixer altres cultures, altres maneres de pensar i de viure.

Què t'agrada del fet de ser un fenomen de masses?
R: La part positiva és que les cançons que faig arriben a un nombre gran de gent, i per mi sempre ha estat important que tothom pugui gaudir del que faig. També pel fet de portar la meva carrera en aquesta direcció em sorgeixen nous reptes i això em motiva; el volum de feina no és fàcil de gestionar tant en el pla artístic o professional com logístic, mental o emocional, però sempre m’agrada sentir que no m’estanco i això m’està fent aprendre coses noves.

I què no t'agrada de ser un fenomen de masses?
R: La part més negativa diria que és el perdre moments personals importants, que voldries compartir amb la família o amb els teus i els perds pel camí. També penso que com més exposada estàs, més gent opina sobre la idea que tenen de qui ets, i al final aquesta idea està basada en el que els altres entenen de la idea artística que tu estàs projectant i proposant. Ja no es tracta de tu com a persona. Això crec que és important tenir-ho molt clar perquè ni els millors comentaris et poden pujar al cap ni els pitjors et poden afectar, perquè això podria condicionar la teva creativitat o la teva estabilitat emocional i això és una cosa que s’ha de protegir sempre.

En què t'ha canviat veure món?
R: T'adones que aquí encara tenim molt per aprendre. Sobretot aquest any passat he estat molt als Estats Units, i tot i estimar-me els meus orígens i el lloc on he crescut, m’adono que per a la professió que he triat, la indústria està establerta sobretot als Estats Units i que aquí encara queda moltíssim per treballar, moltes infraestructures per crear i molta més cultura i suport al món de l’espectacle, que s’ha de consolidar i engrandir.



A part del gran ofici que tens a l'hora de fer música, com has treballat a El mal querer la teva imatge i els impactants recursos escènics, narratius i visuals dels teus videoclips?
R: Sempre he pensat que un bon videoclip pot reforçar la idea musical, pot fer fins i tot que una proposta molt radical o extrema es torni comprensible. Considero que avui en dia, com a espectadors, rebem un conjunt. Avui més que mai tots els sentits estan implicats quan tenim una experiència estètica o artística i jo intento cuidar cada detall del meu projecte tenint això al cap.

Com ho fas?
R: La majoria dels meus amics són persones visualment molt sensibles i que al llarg dels anys m’han ensenyat molt, m’han educat l’ull. Crec molt en el treball en equip, i la meva germana Pili, tota la gent de Canadà, El Guincho, Filip Cústic, Mou Mourentan, Cube, Ferran Echegaray… han estat indispensables perquè un projecte com El mal querer no sigui només un projecte musical.

Vas agrair a les dones de la indústria els teus Grammy llatins. En la teva obra com enfoques la crítica als estereotips i la reivindicació del poder de les dones en el món de la música?
R: Crec que en la manera com faig música i en el mateix contingut del meu treball es pot llegir entre línies la meva implicació perquè les dones tinguem cada cop més força i poder. No soc una artista gens passiva, prenc decisions sobre tot el que té a veure amb el meu projecte. M’encanta implicar-me en la producció, triar a consciència les estructures de les cançons, gaudeixo molt fent lletres o intentant trobar una melodia que no hagi trobat abans... I com jo, hi ha moltes altres dones que també són així, però moltes vegades això no es visibilitza. Per això era tan important per a mi, quan vaig tenir el meu moment als Grammy, poder parlar d'això. És un dels temes que em toca de més a prop i considero que és molt important posar tot això sobre la taula. Perquè d’aquí a uns anys hi hagi més dones enginyeres de so, més topliners, més compositores o més productores; en general, més presència femenina a la indústria musical.