La revista digital setmanal d'Enderrock
- 266
L'integrant d'Els Amics de les Arts explica com va ser la seva experiència al Doctor Music, quan tenia 18 anys
Ferran Piqué i els tortellinis en llauna al Doctor Music del 98
El de la samarreta de la KGB a segona línia de concert és Ferran Piqué d'Els Amics de les Arts, amb divuit anys i els límits més difuminats que actualment. Suor, menjar de llauna i "un cartell per caure de cul" era el que esperava al músic, que ens explica com va ser l'experiència del Doctor Music Festival de l'any 1998.
Text: Helena Martín. Fotos: Xavier Mercadé.
El 1998 el reusenc residia a Tarragona i va decidir amb Joan Enric Barceló que anirien al Doctor Music Festival, tot i que aquest últim va acabar abandonant el pla a útima hora. "Jo no m'ho perdo", va dir-se, i es va afegir al grup d'amics del seu germà, que també acudia a la cita.
"Dormíem molts en una tenda i feia molta calor, a les nou del matí ja no es podia ni respirar allà dins", rumia nostàlgic el músic. No recorda com va arribar fins a aquell indret de la vall d'Àneu, però sí la il·lusió que el va moure fins allà: "A aquesta edat vols viure noves experiències, coses que no havies viscut, i el cartell feia caure de cul", afirma. Bob Dylan, Garbage i Deep Purple eren alguns dels artistes que figuraven a la programació, i en recorda especialment el concert d'Iggy Pop, que va convidar la gent a pujar a l'escenari i després els va fer fora a empentes.
Piqué recorda aquell festival com una gesta, sobretot pel menjar. "No sabíem què menjar i no teníem ni un duro, per això vam portar una cosa que a dia d'avui em sembla fastigosa però que en aquell moment vam trobar ideal: llaunes de tortellinis amb tomàquet", explica el músic. Compara aquells àpats amb "la mili o el soldat ras que menja al terreny de batalla", tot i que vist amb perspectiva, tots suats dins una mateixa tenda, li provoca una mica de fàstic.
"Amb divuit anys ho toleres tot", des del menjar fins a la falta de límits, afirma; "en aquella època estàs molt preocupat per les noies i per veure on és el límit", per això si tornés al Doctor Music Festival a l'edició d'enguany, confessa que no tindria tantes ganes de fer coses absurdes i animalades com les que va fer. Tot i això, el punt en comú entre en Ferran dels divuit i el de l'actualitat és que també faria el possible per anar al màxim de concerts que pogués. Malgrat tenir-ne ganes, enguany la seva agenda no li permet acudir al Doctor Music, però manté l'ideal festivaler de l'any 1998.
"Dormíem molts en una tenda i feia molta calor, a les nou del matí ja no es podia ni respirar allà dins", rumia nostàlgic el músic. No recorda com va arribar fins a aquell indret de la vall d'Àneu, però sí la il·lusió que el va moure fins allà: "A aquesta edat vols viure noves experiències, coses que no havies viscut, i el cartell feia caure de cul", afirma. Bob Dylan, Garbage i Deep Purple eren alguns dels artistes que figuraven a la programació, i en recorda especialment el concert d'Iggy Pop, que va convidar la gent a pujar a l'escenari i després els va fer fora a empentes.
Piqué recorda aquell festival com una gesta, sobretot pel menjar. "No sabíem què menjar i no teníem ni un duro, per això vam portar una cosa que a dia d'avui em sembla fastigosa però que en aquell moment vam trobar ideal: llaunes de tortellinis amb tomàquet", explica el músic. Compara aquells àpats amb "la mili o el soldat ras que menja al terreny de batalla", tot i que vist amb perspectiva, tots suats dins una mateixa tenda, li provoca una mica de fàstic.
"Amb divuit anys ho toleres tot", des del menjar fins a la falta de límits, afirma; "en aquella època estàs molt preocupat per les noies i per veure on és el límit", per això si tornés al Doctor Music Festival a l'edició d'enguany, confessa que no tindria tantes ganes de fer coses absurdes i animalades com les que va fer. Tot i això, el punt en comú entre en Ferran dels divuit i el de l'actualitat és que també faria el possible per anar al màxim de concerts que pogués. Malgrat tenir-ne ganes, enguany la seva agenda no li permet acudir al Doctor Music, però manté l'ideal festivaler de l'any 1998.