Desperdicis Clínics, un dels primers grups de punk en català, torna als escenaris després de més de trenta anys d'inactivitat. Hem parlat amb Toni Largo, baixista i cantant, que ens posa al dia de la vida dels Desperdicis i ens dona la seva opinió sobre l'actualitat, així en termes generals. El quartet de Martorell torna amb una gira de concerts pel territori català, el primer dels quals serà el pròxim 18 de maig a la sala Estraperlo de Badalona.

Text: Marc Ferrer. Foto: Oriol Prat

Per què heu tornat als escenaris després de tres dècades d'inactivitat?
El setembre del 2017 es va fer un homenatge al Sopas, el cantant original de la banda, que havia mort un any abans. Va ser un concert-homenatge en el qual vam tocar molts grups de Martorell i on ens vam reunir els Desperdicis per col·laborar-hi. A més, vam haver d'agafar un nou guitarrista, perquè l'original també havia mort feia uns mesos. En aquesta retrobada als escenaris amb les nostres cançons i el públic de sempre ens ho vam passar molt bé. El públic, des de la primera cançó fins a l'última, no va parar de cantar i quan va acabar l'homenatge, que en principi era l'únic retrobament del grup, vam decidir que això no podia quedar aquí.

Com afronteu aquesta nova etapa sense dos dels integrants originals i amb un nou component?
Evidentment, trobes a faltar la gent que ja no hi és, però les coses són com són i no podem fer-hi res. La gran decisió que vam prendre va ser no substituir el Sopas, perquè era un personatge insubstituïble i vam decidir que entre nosaltres cantaríem totes les cançons, com a homenatge a ell. Hem perdut molts companys durant tots aquests anys, i per tant aquesta tornada a la carretera és un petit homenatge a tots ells.

Una de les vostres senyes d'identitat eren les vostres lletres irreverents contra la societat i la política. Creieu que segueixen sent vigents després de més trenta anys?
Moltes de les lletres de les nostres cançons són més vigents ara que als anys 80. A la nostra època, tothom cantava el que li donava la gana i no passava res. Des de llavors hem perdut molt en matèria social, laboral i d'expressió. Per això el punk és més vigent ara que mai. Els Desperdicis veiem la situació actual amb pessimisme i preocupació per haver perdut molts drets i llibertats que havien conquerit els nostres pares i avis.


La lluita és la mateixa, però vosaltres teniu trenta anys més. Com l'enfoqueu des de la maduresa?
Han passat més de tres dècades però l'essència és la mateixa. Desperdicis seguim pensant el mateix i tenim la mateixa mala llet. Amb vint anys tens més energia i estàs més sonat, però la rebel·lia és la mateixa. La gran diferència positiva és que els Desperdicis del 2019 són molt més madurs musicalment.

Aquesta maduresa musical es veu reflectida en els nous temes que esteu preparant per a la gira?
La temàtica és la mateixa: la crítica social. Les lletres i les melodies estan més elaborades i som més bons músics, però l'ona punk es manté intacta. Els integrants de Desperdicis hem seguit tocant tots aquests anys, amb altres grups, i això és un pòsit que tenim. Pensem que es veurà reflectit en els nous temes que hem compost.

Els últims anys ha aparegut una nova fornada de punk català, amb grups com Crim o Paüra. Què opineu d'aquesta nova onada?
Ens agrada molt. Aquí a Catalunya el punk sempre ha estat molt minoritari i és una bona notícia que avui dia segueixin sortint grups del nostre estil. A la nostra època érem dels pocs grups que fèiem punk en català, en canvi el País Basc tenia una gran oferta de bandes, com ara Eskorbuto o La Polla Records... Al País Basc se'ls va donar més espai que aquí. A Catalunya se'ns va silenciar bastant, el món convergent no anava a favor nostre, no els interessava el punk català. Nosaltres som i érem irreverents i impresentables. Ens van intentar fer alguna entrevista a Catalunya Ràdio però ja van veure com érem i es van acollonir.

Quina rebuda espereu de la gira?
Estem molt il·lusionats, hem tingut una gran rebuda a les xarxes. A més, ens ha sorprès molt que gran part de la gent que ens segueix actualment són persones que no ens havien vist en directe per qüestions d'edat. Actualment, la franja d'edat que ens escolta és gent de 25 a 45 anys, i l'última actuació dels Desperdicis va ser a principi del 1988. Això ens motiva, perquè a part de la vella escola que no ens oblida hi haurà molta gent que no ens haurà vist mai i que ve a escoltar i gaudir de les nostres cançons.