Davide Casu és un artista alguerès molt inquiet. Després d’uns discos en italià, ara debuta en català amb Costa oest a Llevant (Attilio Lombardo, 2019). Deu cançons: un poema musicat d’Antonel·lo Colledanchise i nou peces més amb lletra i música pròpies serveixen de targeta de presentació d’un artista que arriba avalat per Claudio Sanna, el referent musical més important de l’Alguer. Us presentem l’artista i estrenem, en primícia, la cançó "La nit i la marina". El disc es publica en format físic aquesta setmana a l'Alguer però no estarà disponible a les xarxes socials fins després de la presentació en directe prevista per al gener.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu

Qui és Davide Casu?
Davide Casu: Soc un cantautor que va començar a escriure cançons quan era un minyonet de 14 o 15 anys. He tingut una experiència musical important amb Esthesis. He viscut a Madrid, a Alacant i he après un concepte de música diferent. Quan soc tornat a Sardenya he començat a escriure en alguerès unes cançons que són restades a un calaix. He fet discos en italià. Claudio Sanna em va proposar per al BarnaSants i vaig recordar les cançons que tenia al calaix.

Fa gaire temps que tenies pensat fer un disc en català?
D.C: Si he de ser honest, he de dir que no tenia intenció de fer un disc en alguerès perquè creia que no és possible fer-ho sense prendre contactes amb Catalunya, per poder fer concerts. Per mi ha estat una sorpresa tenir aquesta possibilitat. Ha quedat un disc que és una mescla entre cançó d’autor, rock, jazz, country-blues… Algunes lletres són bastant lleugeres, altres fortament intel·lectuals…

Davide Casu és el relleu jove de la música catalana de l’Alguer?
D.C: No soc jove-jove. Tinc 36 anys. En el context de la música algueresa sí que soc jove. El problema és que no hi ha gent de la meva edat que canti en alguerès. Bé, hi ha Claudia Crabuzza i Yasmin Bradi, que encara no ha gravat cap disc. Si qualcú ha de cantar en alguerès només a l’Alguer, pot ser que faci un concert l’any. I hi ha un motiu cultural, no hi ha una relació forta entre llengua i població. Els joves no tenen curiositat per l’alguerès. Els que escriuen cançons, les fan en anglès o italià. Quan tenia 27 anys vaig estar a punt de fer un disc en alguerès, però què hauria passat? Que hauria quedat en un calaix. És indispensable un pont entre Catalunya i l’Alguer, un pont lingüístic que per nosaltres també sigui de treball.

Quin paper ha tingut Claudio Sanna en el disc?
D.C: Jo li he de donar les gràcies perquè sense ell no hauria fet mai un disc en alguerès. A l’hora de fer els discos ell no ha intervingut. He avisat els músics que necessitava per al disc, que volia un so jo. Claudio és vingut a un assaig i li he demanat si li agradava i què li semblava però res més.