Repàs per la trajectòria de la banda, des de 'Benvinguts al llarg viatge' fins al comunicat del comiat dels del Ripollès

El llarg viatge de Txarango, pas a pas

Es van enrolar al circ i amb una caravana van posar rumb a Clòwnia, un lloc ideal on viuen els músics de carrer que han anat coneixent Alguer Miquel, Sergi Carbonell, Marcel Lázara i la resta d'integrants de Txarango des que els tres membres orginaris van començar a baixar a la plaça George Orwell de Barcelona, per tocar amb els artistes que s'hi reunien els vespres per improvisar música. "Vola" i "Nits amb Txarango" van ser els primers temes que van gravar, que, a dia d'avui, es podrien considerar la gènesi d'un èxit sense previsió.
Text: Helena Martín. Fotos: Xavier Mercadé
 


Benvinguts al llarg viatge (2012)

Amb el disc de debut Benvinguts al llarg viatge (Discmedi, 2012), la mescla de circ, somriures i mestissatge va causar autèntic furor entre la joventut catalana fins al punt que, en l'actualitat, l'escena no es concep sense la seva aportació musical i social. Alguer Miquel, en una entrevista a la revista Enderrock 197, corresponent al mes de març de 2012, marcava el camí del grup i sentenciava el que seria un llarg recorregut: "Benvinguts al llarg viatge és el començament definitiu de l'aventura. El viatge és el camí cap a la utopia, cap a les nostres il·lusions i somnis, i les utopies, tal com pensa el periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano, serveixen per caminar".

Aquell mateix any oferirien un directe als Premis Enderrock 2012 a la sala Apolo. Els hits d'aquell primer àlbum, que la formació va deixar a la xarxa per a la descàrrega lliure, van des de la primera cançó, "Benvinguts", fins a "La dansa del vestit" o "Amagada primavera", que ha fundat una nova tradició el dia de Sant Jordi: trobar-se a quarts de quatre a la plaça de Sant Felip Neri, tal com diu la lletra. 

Som riu (2014)

El fenomen de mestissatge poètic dels del Ripollès va ser com una riuada, va aplegar seguidors de totes les generacions que esperaven amb ànsia davant dels ordinadors per baixar-se la catorzena de temes propis que facturaven el 2014. El senzill "Músic de carrer" es convertiria en un dels hits més aclamats de la seva discografia, així com la tendra "Compta amb mi". Van presentar el treball en un festival de creació pròpia, el Clòwnia, que se celebra des d'aleshores a Sant Joan de les Abadesses i que compta amb una programació de concerts així com de xerrades i tallers vinculats a causes socials, un dels pilars del projecte de Txarango, tal com comenta el vocalista en l'entrevista de l'Enderrock 221, en què també van ser portada: "Volem que la gent s'ho passi bé amb Txarango, però sense oblidar-nos de res: que ballin amb el cul, però també amb el cap". 

De fet, paral·lelament a la sortida d'aquesta nova referència, la banda va establir lligams amb Payasos en Rebeldía, amb qui la formació va viatjar fins a Palestina per oferir actuacions en assentaments de persones refugiades, i posteriorment també van traslladar-se als camps de refugiats d'Idomeni, fet que va influir profundament en el missatge polític de la formació i en la seva música. La cançó "Resiste y grita" i la història amb el jove Ahmed van estendre la lluita per l'obertura de les fronteres a través de la música.



El cor de la terra (2017)

El 2017 els del Ripollès no necessitaven més presentacions, s'havien situat a primera línia del panorama català i havien viatjat per Mèxic, Japó i la Xina, entre altres països. Arribava el tercer disc del grup, el 50% dels drets del qual es destinaria a col·laborar amb projectes de caire social, com la PAH, la Fundació MAP del Ripollès, Tanquem els CIE, Sant Joan de Déu, Proactiva Open Arms o el Festival Esperanzah!, amb qui Txarango ha establert un estret vincle. D'aquesta referència en sortiran hits com "Una lluna a l'aigua" o "Mil ocells" i 4 Premis Enderrock que se sumen als altres 4 reconeixements que van rebre en l'edició dels Premis Enderrock 2014. Des d'aleshores han passat per gairebé totes les cites musicals programades a Catalunya, des del festival Strenes, on van inaugurar l'edició de 2017, fins al Concert per la Llibertat del mateix any. 

El següent pas? Treure noves cançons i plegar el 2020, després d'una gira feta a mida que recordi els primers anys de saltimbanquis, pallassos i circ que van captivar la fusió musical catalana fins a fer-la un gènere que, amb l'aportació de Txarango, ja forma part de l'ADN de la música compromesa i feta a casa.