El cantador algaidí Biel Majoral és un referent de la música folk dels Països Catalans i tot un exemple de compromís social i artístic. El músic, malgrat les reticències que té a treure discos propis, ha estrenat recentment el quart treball d'estudi, Arasíquesí... (Ona Edicions, 2019), que compta també amb un DVD del seu concert antològic el 30 de juny de 2018 al Teatre Principal del Palma. Repassem amb ell el treball, cançó per cançó.
 

Text: Redacció. Fotos: Arxiu Ona Edicions i Arxiu artista.

1. "Sa madona"
Un dels temes més emblemàtics i, segons l'autor, "una cançó ecologista cent per cent", una declaració d’amor i fraternitat amb el Principat, al qual s'hi refereix amb la fórmula 'Mallorca nou vegades'. La peça, que ja havíem pogut sentir al disc Cançons per la Trapa (Blau, 1994), editat per recollir fons després de l’incendi que va cremar la Serra de Tramuntana, està presentada en aquesta ocasió amb nous arranjaments i profusió de vents.

2. "Les hortes del rei moro"
Es tracta d'una cançó popular i és, de fet, la més antiga del disc. "Quan jo era jove bàsicament cantava romanços", explica Majoral fent referència a la tradició trobadoresca en què va sorgir aquest tema. "Em veig més a les places que a les corts reials, però sigui com sigui, els romanços expliquen històries extraordinàries i narren malifetes del poder, amb la seva repressió i venjança, que podem traslladar al que està passant avui dia. I concretament, en aquesta cançó hi ha una paraula que m’agrada molt, 'opilada', que fa referència a una persona que s'infla i no se sap per què".

3. "Les eines de ma lluita"
Una adaptació de la clàssica milonga d'Atahualpa Yupanqui "Los ejes de mi carreta". "L’he cantada tota la vida, perquè m’agrada molt i em fa pensar en la lluita de la gent dels pobles, sempre menyspreada, però que acaba fent camí", relata el músic. "Tenia pensat gravar-la ja fa molts anys, però el que ara em va acabar de fer decidir va ser veure el Borbó saludant-se amb els de Vox. És per això que aquesta versió s’acaba amb un cant coral que són les veus de la manifestació antimonàrquica davant la Seu de Palma, l’agost de l’any passat. Com pot ser que gent que passa gana acabi votant Vox?".

4. "La rosa de paper"
L'artista mallorquí musica aquí una composició del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés que ha estat font d'inspiració per molts artistes que també n'han fet versions. La lletra parla d'una "rosa de paper" com a símbol de resistència, que va corrent, secretament i subreptíciament, de mà en mà. "Les cançons de lluita i de tristor, però també d’esperança, són una cosa a la qual la gent de la cultura i del poble no podem renunciar". La peça pretén ser un homenatge a l'escriptor i cubà José Martí, però també va dedicada a Ramon Barnil, Ovidi Montllor i Guillem d'Efak per ser, com diu l'artista, "inspiradors de resistències".

5. "El vi"
Amb aquesta lletra també d'Estellés, Majoral reivindica la senzillesa i la saviesa popular: "Llegeixo aquest poema com un cant contra l’esnobisme. Avui sembla que només els paladars exquisits i la gent de diners puguin apreciar el bon vi. Doncs jo reivindico el vi de cada dia. Reclamaré sempre la senzillesa, que és el que ens ha de salvar de tanta beneitura. Hem de plantar cara i tenir esperança, no donar-nos mai per vençuts".

6. "La filla de Juan Simón"
Aquesta peça, tan popular gràcies al cinema, no arriba a Biel Majoral a través del referent més habitual, l’actor i coplista Antonio Molina, sinó d'un d’anterior, el cantador republicà Angelillo, que també l’havia interpretada. El cantant mallorquí en fa a Arasíquesí una adaptació en què la història original, relacionada amb la gelosia amorosa, vira un cop més cap a la lluita per la llibertat.

7. "Sa vida de l'homo n'és"
El cantador afegeix música de caire popular al poema de Blai Bonet i el defineix afirmant que és "un altre cant a la llibertat on apareixen les màximes del Che Guevara que ens marcaven durant la nostra joventut. Aquesta cançó l'he dedicada a l'amic i activista Antoni Artigues, mort el 2018".

8. "Ses germanies
"Aquesta peça situa l'origen en la inauguració d’una estàtua a Inca dedicada a la memòria de la Germania de Mallorca, la revolta popular mallorquina que va enfrontar-se a la noblesa el 1521. En Mateu 'Xurí' va fer la lletra i jo la vaig cantar d’una manera molt primària. Amb en Miquel hem mirat de vestir-la. És un text molt potent, més que una glosa és una poesia històrica. I també té expressions que m’agraden molt, com a la tornada, que diu 'Tots els herois que lluitaren, peu fiter contra el poder...'. 'Peu fiter' és una expressió que vol dir 'amb fermesa', semblant al 'ni un pas enrere' que es diu ara...", conclou Majoral.