Aquest estiu fa un any que
Xarim Aresté va començar a treballar en els videoclips que realitza amb Joan Garau per fer dansar les ves cançons en imatges i celebrar la sortida del seu primer disc en solitari,
Lladregots. A la xarxa ja s'hi poden trobar clips com "El presseguer" i "La gran onada", i ara amb EDR
Aresté ha volgut estrenar "L'allau".
Aresté detalla el projecte: "Gravo sense mirar enrere, com qui fa guixots mentre parla per telèfon, sense pensar i sense finalitat. Componc la cançó i la deixo enregistrada en una mateixa sessió. Simplement m'expresso, no hi ha cap concepte, no és mental. Hi ha moltes coses horribles, però alguna mola. La qüestió és que amb Garau compartim una filosofia, i em venia de gust que ell interpretés les meves cançons amb imatges, però de la mateixa manera. Són vídeos creats de manera espontània, sense cap pressupost i amb total llibertat artística. Els feia pràcticament en un dia. La idea era fer-los i penjar-los, com si fossin haikus immediats".
El líder dels desapareguts
Very Pomelo assegura que voldria deixar la millor herència del grup: "M'agradaria fer uns quants concerts amb els
Pomelos, perquè no ens vam acomiadar com déu mana. L'últim concert va ser al casament del Carles '
Sanjosex', i va molar molt. Però de vegades hem parlat de fer uns quants directes amb cara i ulls algun dia i potser fins i tot algun disc en directe. No estem gens contents amb el llegat. Vull dir que els directes sempre van ser millors que els dos discos, i ho volíem deixar palès". Actualment
Xarim Aresté fa concerts i música amb
Gerard Quinana, amb
Sanjosex i amb el trio
La Massa Coral de St. Marrà i sol com a
Xarim Aresté.
El guitarrista i cantautor de Flix (la Ribera d'Ebre) té al cap un proper disc, amb molta més ambició: "L'estic començant a esculpir, però aquest cop ho faig de manera molt diferent: destil·lo les cançons i les toco en directe a poc a poc. Vull provar de fer-ho millor, perquè sempre he treballat amb tanta precarietat... i per culpa d'això no hi ha ni un sol disc meu que soni bé. He produït una pila de discos i tots sonen millor que els meus:
Maika Makovski, per exemple, o
Empty Cage a
Tal com raja (RGB Suports, 2013). És un tema de pressupost, així que aquest cop vull gravar bé. M'hauré de vendre un ronyó per fer-ho, però vull que les cançons siguin l'hòstia, almenys. Ara estic component i a cada concert deixo entreveure alguna poteta per anar millorant els temes a mesura que es van expandint".