Són molt joves però ja fa temps que trepitgen fort. Amelie són pioners de l'escena del pop adolescent català nascut al segle XXI que des del principi va encandilar milers de seguidors. Després d'haver llançat dos discos en català amb molt bona rebuda, 'Somiant desperts' (Música Global, 2011) i 'És el moment' (Música Global, 2012), la banda ha decidit fer un pas més, i amb els ulls posats en el mercat internacional ha viatjat fins a Los Angeles per enregistrar un disc en anglès que li permetés sonar com els seus artistes preferits (Simple Plan, Green Day...). Del disc encara se'n sap ben poc, però n'acaben d'estrenar el primer senzill, "I Don't Wanna Take It Slow", acompanyat d'un videoclip.

text: Andrea Romanos. Fotos: Arxiu Warner

"Vam començar sense saber gaire cap on anàvem, però ara a mesura que hem anat creixent ens hem anat orientant una mica i trobant els objectius que volíem aconseguir", explica Albert Segú, guitarrista i compositor del grup. La banda es va formar l'any 2009, i durant els primers mesos el tema "Somiant despert" va funcionar tan bé a les xarxes que els va permetre guanyar un concurs i obrir el primer concert a Barcelona dels nord-americans All Time Low, a la sala Apolo. Va ser una experiència inoblidable que els va acabar de convèncer que en un futur volien sonar d'una manera semblant als seus referents, sense perdre l'essència del que és Amelie.



Carles Ribes, veu i guitarra, ho explica: "Nosaltres sempre hem begut de Simple Plan, Green Day, Sum 41..., de tots aquests grups, i per tant sempre hem tingut clar que algun dia havíem de fer això". Viatjar als Estats Units els ha donat l'oportunitat de treballar sota les ordres de Dave Cook, un dels productors que més admiren. "Hem anat a Amèrica per portar un so cent per cent d'allà", comenten. Guitarres, bateries i molta força que, combinada amb les melodies de veu, conviden a presentar un directe amb més energia que mai. Per trobar el so més internacional possible, diuen, s'han centrat a gaudir de tot el que els oferia l'experiència a l'extranger: "Ens hem amarat del clima, el menjar i la música que sonava a la ràdio per tal que fos un disc natiu americà".

Que han estat ben integrats en l'ecosistema californià ho demostra el seu darrer clip, el que acompanya "I Don't Wanna Take It Slow". El vídeo es va rodar en alguns dels escenaris més emblemàtics de Los Angeles, a Las Vegas i a la Ruta 66 del desert de Nevada, i representa un roadtrip esbojarrat que els porta a despertar-se a Hollywood Hills. L'ambient juvenil del clip serveix com a carta de presentació del que d'altra banda diuen que és el seu disc més madur: "Jo crec que hem fet una evolució natural que d'alguna manera és alhora un retorn als orígens, perquè hem volgut buscar el so dels grups que havíem escoltat sempre", comenta Ribes.



Quant al so, també asseguren que probablement és el seu treball més canyero i divertit. Les temàtiques de les cançons se segueixen centrant en molts casos en els sentiments, però des d'un punt de vista més gamberro i atrevit. Per tant, pel que fa a lletres també han crescut: "Ara les coses que ens passen les plasmem d'una manera diferent, més metafòrica potser, i utilitzant altres tipus de recursos que quan teníem 18 anys", explica Albert Segú. A més, Amelie es vol engrandir amb el seu públic, amb dos objectius molt clars: "Agradar a més nois i ampliar la franja d'edat a la qual atraiem".

Tot i que el primer single es diu "I Don't Wanna Take It Slow", el cert és que no tenen cap pressa per fer les coses massa ràpid. De moment han enregistrat 11 temes, molts dels quals encara estan en procés de masterització, i aquest estiu volen veure com funciona el senzill abans de traçar un full de ruta per als pròxims mesos. L'àlbum, que inclourà cançons en català per a la distribució al país, podria veure la llum a final d'aquest any o a principi del que ve. Es tracta d'un disc que de ben segur ha tingut un procés de producció molt especial, i que els seus autors esperen que els ajudi a traspassar fronteres.