Set discos (sense comptar el disc en directe amb La Gran Pegatina i el recopilatori que va sortir l'any passat, Un secreto a voces, editat per Warner Music) són un bon bagatge per tornar a sorprendre tothom i oferir un nou material a l'alçada de la popularitat del grup. “Aquest disc suposa un retorn als orígens després d'uns anys fent altres coses i provant històries diferents. És tornar a La Pegatina que la gent va conèixer fa uns anys però amb un so molt més treballat”, comenta la banda.
La feina ha estat feixuga, ja que han hagut de triar entre més de quaranta cançons, canviar de productor i la manera de treballar. Conviure en el món de la música ha de ser difícil, i més sent vuit músics diferents que s'han de posar d'acord a l'hora de donar forma a les cançons, però “sobretot ha estat possible gràcies a la tasca del productor, en aquest cas Tato Latorre", expliquen. "Ens vam plantejar els temes i, durant el confinament, cadascú des de casa seva va anar gravant les seves idees, i ell ho ha anat filtrant tot”.
Treballar al costat del Tato, segons ells, “ha estat un luxe” i més en temps de pandèmies i confinaments: “no ens ha quedat més remei que treballar el disc des de casa, i ell ha anat agafant les idees que millor podien funcionar en cada cançó. Creiem que durant el confinament no podíem haver tingut un aliat millor”. Una forma de treballar que ha canviat radicalment el funcionament del grup i que ho valoren com una experiència positiva ja que “cada dilluns ens reuníem per parlar de com avançava la feina, per fer calendari i per ajuntar les idees. La primera part del disc ha estat treballat al 100% des del confinament. Quan vam entrar a l'estudi, en les primeres fases de desconfinament, ho vam fer d'un en un sense saber què havia fet la resta de la banda. Un cop avançades les fases ja ens hem trobat al local, hem assajat junts i hem començat a enregistrar tots junts”, relata el grup.