La revista digital setmanal d'Enderrock
- 329
Parlem amb la pianista del nou disc 'Estat de larva'
Clara Peya: «El confinament m'ha fet veure que necessito la quotidianitat, l'afecte, el tacte»
Clara Peya acaba de descobrir un nou disc inesperat, 'Estat de larva' (Vida Records, 2020), setze temes instrumentals creats durant el confinament, que de moment només es potden escoltar en digital i de pagament. L'àlbum apareix entre el final de la gira d''Estómac' (Satélite K, 2018) i la sortida del proper disc, 'Perifèries' (Vida Records, 2020), i recull les reflexions i les emocions que l'aïllament ha suscitat en la pianista. En parlem amb ella
Text: Èlia Gea. Fotos: Dorothee Elfrin.
El disc neix del confinament i d'un procés que sembla difícil. Quines conclusions emocionals hi plasmes?
Sí, es un disc gravat i compost en el confinament i, d'alguna manera, intenta parlar sobre què hem fet durant aquest temps: si hem estat aterrroritzats per les notícies i la por que es plasmava per tot el que s'estava vivint, que evidentment és real i és una situació difícil i realment molt excepcional. Però també, per altra banda, de quina manera el capitalisme s'organitza per aprofitar-se de la situació. Està clar que si la nostra cultura no tingués aquesta por a la mort tan intrínseca, la nostra manera de reaccionar col·lectivament hagués estat molt diferent. Per això, cal preguntar-nos també per què ens fa tanta por la mort, la nostra i la dels demés.
En un vídeo compartit a les xarxes, comentaves que Estat de larva tracta també de com hem d'encarar la nova manera de viure. Com ho fem?
Crec que cadascú tindrà la seva manera. Cada persona haurà vist quins són els hàbits i les coses que vol deixar enrere i amb què vol continuar. D'alguna manera, el confinament ens ha deixat veure com ens estem carregant el planeta, entre mil altres coses. Ens ha fet plantejar-nos què consumim, què mengem, a què dediquem l'energia, on vivim... Jo cada cop crec més en una economia solidària i amb descentralitzar les ciutats, perquè, d'alguna manera, això és un sistema de control cada vegada més fort. I crec que com més centralitzades, més controlades.
El concepte "estat de larva", més enllà de remetre sonorament a "estat d'alarma", té també una connotació de quelcom a punt de florir i alhora de quelcom desagradable i llefiscós. Per què ho tries com a nom? Aquesta dualitat també és reflex de les dues cares del confinament?
Penso en una larva no com a una cosa llefiscosa, ni molt menys, sinó com una cosa que va cap algun lloc. I el concepte "estat de larva" té més a veure amb què hem fet aquest confinament: hem estat hivernant, hem sigut una pedra? O hem sigut una larva que s'està preparant per a una altra etapa, per a la vida adulta, per viure d'una altra manera i ser una altra cosa?
És un disc totalment en solitari i sense veu. Nua amb el piano. Ha estat una manera de plasmar tota la temàtica del disc, o per practicitat?
Per mi tenia més sentit que mai fer un disc a piano sol perquè estem parlant d'haver estat amb nosaltres mateixes, de no haver pogut compartir i d'haver-nos hagut de recolllir. Tenia moltes ganes de tocar amb gent però penso que era un moment molt important per fer un àlbum a piano sol. El proper disc que vindrà, Perifèries, ja serà amb banda.
Totes les cançons de l'àlbum porten per nom una síl·laba que, ajuntades, diuen "No sé vosaltres però jo necessito pell per viure". Què vols dir amb això?
Per mi és una conclusió d'aquest procés que ha sigut tan solitari per totes, tot i que jo he tingut la sort d'haver-lo passat en comunitat. A mi aquest procés m'ha fet veure que necessito la quotidianitat, l'afecte, la gent, el tacte... I desvirtualitzar, que les coses deixin de ser tan telemàtiques i que l'accés sigui molt més de tu a tu: veure les persones, mirar-les als ulls, tocar-les.
'Estat de larva' l'has distribuït d'una manera diferent: primer amb una descàrrega en digital de pagament i, una vegada coberts els costos, públic en pataformes d'streaming. És per compensar la falta de concerts?
No, la decisió de fer-ho així ha estat per diversos motius. El primer és perquè parlo d'economia solidària i aquest és un disc amb què necessito cobrir els costos, perquè he estat mesos sense treballar, soc autònoma i, per tant, no em podia permetre gravar un disc i pagar-lo sense compensar la despesa. Per altra banda, perquè hi ha molta gent que ho ha tingut difícil aquests mesos, que no ha cobrat i que ha estat amb moltes complicacions. però també hi ha molta gent que sí que ha pogut treballar, ja sigui presencialment o telemàtica, o fins i tot que ha cobrat sense treballar. Les realitats són molt diverses i hi ha gent que es pot permetre permetre col·laborar en aquest descarregant-se'l. Però és més una cosa simbòlica, perquè quan hagi recuperat tots els diners de la despesa, que han sigut els mínims possibles, publicaré el disc a les plataformes perquè la gent el pugui escoltar. D'aquesta manera, totes les persones que no el puguin pagar, el podran escoltar igualment, i així seguim torbant sortides i recursos que puguin servir per a totes.
La setmana passada, just el dia abans de treure 'Estat de Larva', vas fer la darrera actuació a Barcelona de la gira d''Estómac'. Com va anar?
El concert de la setmana passada va estar súper bé. Va ser molt emocionant tornar-me a trobar amb les meves companyes d'escenari i tornar a compartir Estómac. A més, també perquè estem a final de gira; evidentment havia de ser bastant més gran però a causa de tot el que ha passat s'han anul·lat molts bolos i, també per això ens feia molta il·lusió: jugàvem a casa, és l'últim bolo amb la banda a Barcelona i perquè feia molt que no tocàvem.
I com es presenta la temporada d'estiu?
Ha anat agafant força i forma. Al principi semblava que no hi havia res, però hi ha més concerts de petit format, més íntims... Amb banda i en grans festivals la cosa és molt més complicada però ja comença l'activitat i la veritat és que això ens fa molt felices. Esperem que no hi hagi rebrots per enlloc!
I 'Estat de Larva' tindrà també la seva pròpia gira?
No, perquè ara acabem la gira d'Estómac, i al novembre començarem la de Perifèries. No hi tenia cabuda i, a part, també és un disc que no he fet pas per mostrar-lo. És un procés molt intern i no és tant de mostra com d'escolta i d'entendre el moment i el lloc des d'on es fa. I de poder-lo compartir amb totes per escoltar-lo però no per fer-ne directes.
Sí, es un disc gravat i compost en el confinament i, d'alguna manera, intenta parlar sobre què hem fet durant aquest temps: si hem estat aterrroritzats per les notícies i la por que es plasmava per tot el que s'estava vivint, que evidentment és real i és una situació difícil i realment molt excepcional. Però també, per altra banda, de quina manera el capitalisme s'organitza per aprofitar-se de la situació. Està clar que si la nostra cultura no tingués aquesta por a la mort tan intrínseca, la nostra manera de reaccionar col·lectivament hagués estat molt diferent. Per això, cal preguntar-nos també per què ens fa tanta por la mort, la nostra i la dels demés.
En un vídeo compartit a les xarxes, comentaves que Estat de larva tracta també de com hem d'encarar la nova manera de viure. Com ho fem?
Crec que cadascú tindrà la seva manera. Cada persona haurà vist quins són els hàbits i les coses que vol deixar enrere i amb què vol continuar. D'alguna manera, el confinament ens ha deixat veure com ens estem carregant el planeta, entre mil altres coses. Ens ha fet plantejar-nos què consumim, què mengem, a què dediquem l'energia, on vivim... Jo cada cop crec més en una economia solidària i amb descentralitzar les ciutats, perquè, d'alguna manera, això és un sistema de control cada vegada més fort. I crec que com més centralitzades, més controlades.
El concepte "estat de larva", més enllà de remetre sonorament a "estat d'alarma", té també una connotació de quelcom a punt de florir i alhora de quelcom desagradable i llefiscós. Per què ho tries com a nom? Aquesta dualitat també és reflex de les dues cares del confinament?
Penso en una larva no com a una cosa llefiscosa, ni molt menys, sinó com una cosa que va cap algun lloc. I el concepte "estat de larva" té més a veure amb què hem fet aquest confinament: hem estat hivernant, hem sigut una pedra? O hem sigut una larva que s'està preparant per a una altra etapa, per a la vida adulta, per viure d'una altra manera i ser una altra cosa?
És un disc totalment en solitari i sense veu. Nua amb el piano. Ha estat una manera de plasmar tota la temàtica del disc, o per practicitat?
Per mi tenia més sentit que mai fer un disc a piano sol perquè estem parlant d'haver estat amb nosaltres mateixes, de no haver pogut compartir i d'haver-nos hagut de recolllir. Tenia moltes ganes de tocar amb gent però penso que era un moment molt important per fer un àlbum a piano sol. El proper disc que vindrà, Perifèries, ja serà amb banda.
Totes les cançons de l'àlbum porten per nom una síl·laba que, ajuntades, diuen "No sé vosaltres però jo necessito pell per viure". Què vols dir amb això?
Per mi és una conclusió d'aquest procés que ha sigut tan solitari per totes, tot i que jo he tingut la sort d'haver-lo passat en comunitat. A mi aquest procés m'ha fet veure que necessito la quotidianitat, l'afecte, la gent, el tacte... I desvirtualitzar, que les coses deixin de ser tan telemàtiques i que l'accés sigui molt més de tu a tu: veure les persones, mirar-les als ulls, tocar-les.
'Estat de larva' l'has distribuït d'una manera diferent: primer amb una descàrrega en digital de pagament i, una vegada coberts els costos, públic en pataformes d'streaming. És per compensar la falta de concerts?
No, la decisió de fer-ho així ha estat per diversos motius. El primer és perquè parlo d'economia solidària i aquest és un disc amb què necessito cobrir els costos, perquè he estat mesos sense treballar, soc autònoma i, per tant, no em podia permetre gravar un disc i pagar-lo sense compensar la despesa. Per altra banda, perquè hi ha molta gent que ho ha tingut difícil aquests mesos, que no ha cobrat i que ha estat amb moltes complicacions. però també hi ha molta gent que sí que ha pogut treballar, ja sigui presencialment o telemàtica, o fins i tot que ha cobrat sense treballar. Les realitats són molt diverses i hi ha gent que es pot permetre permetre col·laborar en aquest descarregant-se'l. Però és més una cosa simbòlica, perquè quan hagi recuperat tots els diners de la despesa, que han sigut els mínims possibles, publicaré el disc a les plataformes perquè la gent el pugui escoltar. D'aquesta manera, totes les persones que no el puguin pagar, el podran escoltar igualment, i així seguim torbant sortides i recursos que puguin servir per a totes.
La setmana passada, just el dia abans de treure 'Estat de Larva', vas fer la darrera actuació a Barcelona de la gira d''Estómac'. Com va anar?
El concert de la setmana passada va estar súper bé. Va ser molt emocionant tornar-me a trobar amb les meves companyes d'escenari i tornar a compartir Estómac. A més, també perquè estem a final de gira; evidentment havia de ser bastant més gran però a causa de tot el que ha passat s'han anul·lat molts bolos i, també per això ens feia molta il·lusió: jugàvem a casa, és l'últim bolo amb la banda a Barcelona i perquè feia molt que no tocàvem.
I com es presenta la temporada d'estiu?
Ha anat agafant força i forma. Al principi semblava que no hi havia res, però hi ha més concerts de petit format, més íntims... Amb banda i en grans festivals la cosa és molt més complicada però ja comença l'activitat i la veritat és que això ens fa molt felices. Esperem que no hi hagi rebrots per enlloc!
I 'Estat de Larva' tindrà també la seva pròpia gira?
No, perquè ara acabem la gira d'Estómac, i al novembre començarem la de Perifèries. No hi tenia cabuda i, a part, també és un disc que no he fet pas per mostrar-lo. És un procés molt intern i no és tant de mostra com d'escolta i d'entendre el moment i el lloc des d'on es fa. I de poder-lo compartir amb totes per escoltar-lo però no per fer-ne directes.