La revista digital setmanal d'Enderrock
- 33
La històrica banda d'Igualada presenta la seva relectura d''Obreda',
poemari de Perejaume
poemari de Perejaume
U-tòpics s'embranquen amb un nou disc
'Obreda' és un neologisme creat per l'artista plàstic i poeta Perejaume a partir de la fusió dels mots 'obra' i 'arbreda' per a un poemari seu. U-tòpics, format l’any 1987, revisita dotze poemes del prestigiós artista al disc 'U-tòpics van a Obreda' (Hot Blues Records). La banda històrica igualadina està integrada per Maria Santfores (veu), Gès (guitarra), David Berenguer (guitarra), Albert Puig Playa (baix) i Albert Torras (bateria).
Redacció: Helena Morén Alegret. Fotos: Àlex López Cuadrado i Xavier Mercadé
EDR: Què us va atreure de l'obra de Perejaume, i concretament d’Obreda, per musicar-ne dotze poemes?
U: Ens va atreure la recerca del propi territori intern, fent servir com a metàfora el territori extern; els paisatges interior i exterior com una mateixa cosa que es fon i s’explora mútuament. Per a nosaltres, musicar Obreda eren sessions d’autoconeixement, de vinculació de l’aigua interna i externa, dels boscos, les molses i tot el que pugui configurar els propis paisatges reconeguts en els ulls alhora que són reconeguts en les entranyes. Obreda transmet estats d’ànim en els paisatges, plors i alegries, desconcert, reconeixement, records... Era una mena de guariment, de sessions xamàniques de creació musical; tot un plaer. Ens interessava la mística del número dotze: dotze mesos, dotze regions estel·lars, dotze signes, dotze hores per cicle, dotzenes d’ous. El número dotze com quelcom sagrat que guia i va pautant el ritme natural de les nostres vides i la gran vida de la Terra, que s’evoca a ella mateixa en cada ritual de trànsit entre una dotzena i una altra.
EDR: Des de quan coneixeu l’obra de Perejaume?
U: Coneixíem l’obra plàstica de Perejaume, però el vessant literari ens era desconegut, fins que fent recerca de poetes catalans, el 2011, a la Biblioteca pública d’Igualada vam trobar el seu poemari Obreda i llegint-lo ens van venir ganes de posar música als poemes. Per a nosaltres era una exploració totalment nova, ja sempre havíem escrit les lletres de les nosatres cançons. Ens venia molt de gust posar música al text d’algú altre i fer-lo nostre. No el coneixem en l’estricte sentit de la paraula de conèixer, només l’hem vist personalment una vegada, quan va venir a Igualada per un esdeveniment al museu comarcal i li vam donar en mà part del treball que estàvem realitzant amb Obreda. I ens va enviar un correu on ens deia molt sincerament i amablement que no es veia reflectit en la nostra feina. En el moment en què ens ho va comunicar, vam agrair molt la seva sinceritat, perquè avui en dia costa molt ser sincer, però també vam quedar una mica trasbalsats. Tot i que valorem molt positivament el que ens pugui dir, en el fons el que volíem era la seva aprovació i sentir que, per ell, allò era com un regal. De manera egoista, hauríem volgut que li hagués agradat molt. Després, al cap d’un temps d’espera i de reflexió vam decidir tirar endavant Obreda. Ens feia molt feliços, havíem gaudit molt de tot el nostre procés d’exploració, descobriment i composició, i cada vegada que el tocàvem ens ho seguíem passant molt bé. Aquesta experiència sensorial que teníem i tenim cada vegada que Obreda sona és el més important.
EDR: Sempre heu tingut un punt arty en la vostra proposta musical. Té a veure amb el fet que ara musiqueu Perejaume?
U: La música és com una forma viva que s'allotja dins nostre. Molts dels components del grup toquen en altres formacions, i altres gestionen espais en què la música en directe hi és present en forma de concerts cada setmana. La cantant del grup (Maria Santfores) és addicta a l'art, experimenta amb totes les arts que se li posen a l’abast: pintura, performance, videoart, dansa butoh, teatre... De retruc, aquesta relació multidimensional amb l’art ens afecta a tots, en la manera com vivim i ens relacionem amb la música. Tots som navegants de l’art.
EDR: Teniu cançons més avellutades (“Pou”) i altres de més rítmiques i amb moviment (“Troncs”). Com us han brotat les músiques? Com sortien els nous tanys i amb quines bardisses us heu trobat?
U: El més bonic de les geografies terrenals i de les humanes són tots aquests registres, textures, accidents... A U-tòpics van a Obreda tot ha anat sortint així, i la música és així per ella mateixa. De vegades et sents com un simple instrument capaç d’anar recollint el que ja sona i posar-ho en forma de cançó o de píndola musical. No se'n pot explicar el motiu, no té explicació, és i prou.
EDR: En directe sembla que feu ‘un espectacle musical, audiovisual i en moviment’. Com el descriuríeu per atreure qui encara no s'hi hagi acostat?
U: El format et convida a viure una experiència cel·lular amb la música i tot el que la complementa. Potser el fet d’interpretar la pròpia vida és el que més pot atreure la gent que s’hi vulgui acostar. La música i l’art com una necessitat de l’ànima, d’expressió de la seva pròpia realitat. L’art acompleix aquí el paper terapèutic de fer-nos de canal alliberador del dolor, l’alegria, els records... A la gent li diem que vinguin a viure el concert.
EDR: L’octubre del 2011 tornàveu a actuar a Igualada després de vint anys de pausa. Com han estat aquests tres anys de tornada als escenaris?
U: Plens de felicitat. En el tereny musical hem pogut disposar d’un espai i un temps de trobada per compartir sons, sentiments i missatges. Anem fent els concerts que podem anar assolint i tenim ganes de seguir interpretant, fent cançons que almenys a nosaltres ens moguin i ens commoguin. El millor és compartir-ho amb la gent i sentir junts quan fem un concert; poder connectar amb aquella part immaterial que ens uneix al públic i a nosaltres en la música.
EDR: Com valoreu el llegat que han deixat la vostra generació de músics i les que us han seguit?
U: Tots som part de la cadena. Cada músic, artista, pensador, compositor aporta el que té per donar als altres. Hi ha molts músics de la nostra generació que segueixen en actiu o que han tornat, és difícil dir noms, no ens agradaria ni deixar-nos ningú. Admirem tots els que cada dia tenen ganes de sortir a tocar i seguir fent música.
U: Coneixíem l’obra plàstica de Perejaume, però el vessant literari ens era desconegut, fins que fent recerca de poetes catalans, el 2011, a la Biblioteca pública d’Igualada vam trobar el seu poemari Obreda i llegint-lo ens van venir ganes de posar música als poemes. Per a nosaltres era una exploració totalment nova, ja sempre havíem escrit les lletres de les nosatres cançons. Ens venia molt de gust posar música al text d’algú altre i fer-lo nostre. No el coneixem en l’estricte sentit de la paraula de conèixer, només l’hem vist personalment una vegada, quan va venir a Igualada per un esdeveniment al museu comarcal i li vam donar en mà part del treball que estàvem realitzant amb Obreda. I ens va enviar un correu on ens deia molt sincerament i amablement que no es veia reflectit en la nostra feina. En el moment en què ens ho va comunicar, vam agrair molt la seva sinceritat, perquè avui en dia costa molt ser sincer, però també vam quedar una mica trasbalsats. Tot i que valorem molt positivament el que ens pugui dir, en el fons el que volíem era la seva aprovació i sentir que, per ell, allò era com un regal. De manera egoista, hauríem volgut que li hagués agradat molt. Després, al cap d’un temps d’espera i de reflexió vam decidir tirar endavant Obreda. Ens feia molt feliços, havíem gaudit molt de tot el nostre procés d’exploració, descobriment i composició, i cada vegada que el tocàvem ens ho seguíem passant molt bé. Aquesta experiència sensorial que teníem i tenim cada vegada que Obreda sona és el més important.
EDR: Sempre heu tingut un punt arty en la vostra proposta musical. Té a veure amb el fet que ara musiqueu Perejaume?
U: La música és com una forma viva que s'allotja dins nostre. Molts dels components del grup toquen en altres formacions, i altres gestionen espais en què la música en directe hi és present en forma de concerts cada setmana. La cantant del grup (Maria Santfores) és addicta a l'art, experimenta amb totes les arts que se li posen a l’abast: pintura, performance, videoart, dansa butoh, teatre... De retruc, aquesta relació multidimensional amb l’art ens afecta a tots, en la manera com vivim i ens relacionem amb la música. Tots som navegants de l’art.
EDR: Teniu cançons més avellutades (“Pou”) i altres de més rítmiques i amb moviment (“Troncs”). Com us han brotat les músiques? Com sortien els nous tanys i amb quines bardisses us heu trobat?
U: El més bonic de les geografies terrenals i de les humanes són tots aquests registres, textures, accidents... A U-tòpics van a Obreda tot ha anat sortint així, i la música és així per ella mateixa. De vegades et sents com un simple instrument capaç d’anar recollint el que ja sona i posar-ho en forma de cançó o de píndola musical. No se'n pot explicar el motiu, no té explicació, és i prou.
EDR: En directe sembla que feu ‘un espectacle musical, audiovisual i en moviment’. Com el descriuríeu per atreure qui encara no s'hi hagi acostat?
U: El format et convida a viure una experiència cel·lular amb la música i tot el que la complementa. Potser el fet d’interpretar la pròpia vida és el que més pot atreure la gent que s’hi vulgui acostar. La música i l’art com una necessitat de l’ànima, d’expressió de la seva pròpia realitat. L’art acompleix aquí el paper terapèutic de fer-nos de canal alliberador del dolor, l’alegria, els records... A la gent li diem que vinguin a viure el concert.
EDR: L’octubre del 2011 tornàveu a actuar a Igualada després de vint anys de pausa. Com han estat aquests tres anys de tornada als escenaris?
U: Plens de felicitat. En el tereny musical hem pogut disposar d’un espai i un temps de trobada per compartir sons, sentiments i missatges. Anem fent els concerts que podem anar assolint i tenim ganes de seguir interpretant, fent cançons que almenys a nosaltres ens moguin i ens commoguin. El millor és compartir-ho amb la gent i sentir junts quan fem un concert; poder connectar amb aquella part immaterial que ens uneix al públic i a nosaltres en la música.
EDR: Com valoreu el llegat que han deixat la vostra generació de músics i les que us han seguit?
U: Tots som part de la cadena. Cada músic, artista, pensador, compositor aporta el que té per donar als altres. Hi ha molts músics de la nostra generació que segueixen en actiu o que han tornat, és difícil dir noms, no ens agradaria ni deixar-nos ningú. Admirem tots els que cada dia tenen ganes de sortir a tocar i seguir fent música.