Valèria Azuar i Fèlix Colomer són el duet darrere el projecte d'ANGELA, una nova formació trapera amb molta reivindicació social. El primer tema que van publicar, ara fa quatre mesos, compta ja amb més de vuit mil reproduccions a YouTube. Es tracta d'"Una de cada de tres", un relat cru i en primera persona d'una violació. Ara, ANGELA acaba de treure el segon tema, acompanyat d'un videoclip fet amb molta cura, que plasma la passió prohibida entre Frida Kahlo i Chavela Vargas: "Frida & Chavela". En parlem amb ells

Text: Èlia Gea. Fotos: Fotograma.

Per què trieu la història d'amor entre Frida Kahlo i Chavela Vargas per al nou clip?
La història sempre ha invisibilitzat les dones que volien trencar qualsevol norma, aquelles que eren considerades dissidents pel sistema. La història d'amor entre Kahlo i Chavela Vargas la triem perquè és un fet concret molt desconegut per la majoria de la societat. Tothom coneix la veu de Chavela Vargas o les pintures de la Frida Kahlo, de la mateixa manera que la seva imatge, malauradament tan capitalitzada, però no es coneix l'amor que les va unir a les dues en una època on el lesbianisme estava perseguit i era una cosa inimaginable. Era una història més enllà de qualsevol art, era una història de fascinació d'una cap a l'altra que mereixia ser explicada. 

Quin missatge volieu transmetre a través del seu romanç?
Un missatge de desinhibició, de poder fer allò que vulguis. Si a Mèxic, als anys 50, podia existir una relació d'amor prohibit entre les dues artistes, què no ens hem d'atrevir a fer-ho ara, per por o vergonya? Això és el què representava la Casa Azul de la Frida, un oasi dins de Ciutat de Mèxic.

Tant la cançó com el videoclip estan replets de referències: a Trotski, a cançons de Chavela Vargas, a textos i pintures de Frida Kahlo, a la fotografia de les dues artistes i que representeu al final del clip...
Com en la primera cançó i videoclip, si tractem un tema, ens agrada tractar-lo fins a l'arrel, i veure totes les possibilitats que té. Passem diverses setmanes informant-nos sobre el context, els personatges propers, etc. I aquí teníem un món immens per retratar. El cas de Trotski és molt evident. Va viure exilitat a la casa de Frida Kahlo durant dos anys, ja que era molt amic d'ella i del Diego, comunistes declarats. Hem anat un pas més enllà en aquesta trama, i hem introduit al videoclip Ramon Mercader, el català que va assassinar Trotski amb un piolet. De fet, hi surt amb el piolet i tot. En el cas de les pintures de la Frida, també hi hem volgut jugar al llarg del videoclip, utilitzant aquells quadres que expressen com es troba en cada moment. I en el cas de la fotografia final, ens feia molta il·lusió acabar d'aquesta manera: recreant l'única foto que tenen juntes la Frida i la Chavela, estant joves, esplèndides i petant-se de riure.

De fet, no només recreeu la fotografia al final del vídeo, sinó que durant tot l'audivosiual, us reencarneu en elles.
Ens toca agafar el rol de lletristes i alhora d'actors. Ens sentim còmodes fent-ho. I a més en aquest cas, ens feia especial il·lusió comptar amb una Frida negra i amb una Chavela home. A Chavela molts cops la confonien amb un home i ella n'estava orgullosa que això passés, ja que presumia de vestir com un home.



El clip, més que un videoclip a l'ús, és pràcticament un curt. Perquè decidiu fer-ho així?
Estem cansats del 90% dels videoclips on hi ha el grups en qüestió cantant mirant a càmera. Això és el més fàcil. En el món del trap, encara és més evident. Nosaltres venim del món de l'audiovisual, i creiem que el videoclip és, o hauria de ser, la meitat de la cançó, perquè sumat al tema, pot arribar a expressar encara molt més a l'espectador.

A través de la música urbana, tracteu el romanç d'una pintora i una cantant de rancheras, incorporant alguns llenguatges seus i estils que, aparentment, queden molt lluny del vostre gènere.
És exactament com volem definir l'estil d'ANGELA: un grup de trap social que s'ajunta amb els universos i estils musicals que més li convinguin per explicar una història en concret. En aquest cas, era evident que volíem utiltizar la ranchera que definia Chavela. Pel següent tema, on parlarem del racisme a través d'una dona esclava que s'allibera d'un camp de cotó, barrejarem el trap amb la música negra.

Aquest és el segon vídeo que publiqueu i contrasta temàticament amb el primer que vau fer, "Una de cada tres".
El punt en comú que tenen les dues cançons, i totes les que anirant venint, és que tracten un gran tema social exemplicant-ho amb una història concreta. Si al primer tema parlàvem de la violació a través del testimoni real de la Valèria, en aquest cas volíem parlar de l'homosexualitat a través d'una història d'amor prohibit. "Una de cada tres" va transmetre un missatge potent, una història d'un secret que havia de ser explicada. Nosaltres ens comuniquem a través de la música i expliquem vivències i injustícies amb ella, alhora que ens comuniquem a través de les imatges, a través del cinema. Per això, "Frida & Chavela" és una bri d'aire, és colorit, és diferent. És l'amor carnal però sensual.

Quins nous projectes teniu? "Una de cada tres" i "Frida & Chavela" formaran part d'algun disc o recull?
El projecte consisteix a fer un disc de vuit cançons. Tenim les dues primeres i abans de l'estiu vinent tindrem tot el disc. És un procés lent, perquè tenim clar que cada cançó que treiem ha d'estar molt pensada i aconseguida, i alhora, acompanyar-se d'un videoclip del nivell dels que hem fet fins ara. Estem en el procés d'aconseguir discogràfica i manàger durant aquest 2020 per, a partir del 2021, començar en el món dels concerts i festivals