Parlem amb la cantant mataronina sobre el nou disc 'On començo jo', una alenada d’aire fresc
Gessamí Boada: «Aquest disc és un nou començament de la meva trajectòria»
La cantautora mataronina Gessamí Boada presenta la segona referència, On començo jo (Microscopi, 2020), que funciona com a punt de partida. El nou disc és una alenada d’aire fresc en el qual complementa unes lletres cuidades amb sonoritats indie-pop electròniques
Text: Marc Ferrer. Fotos: Alisia Rey.
El disc On començo jo sona més aviat com el debut d’una nova artista que no pas com la teva segona referència. És un reinici de la teva carrera?
Sí, aquest disc és un nou començament de la meva trajectòria. Al primer disc, White Flowers (Segell Microscopi, 2018), tot va ser molt fluid i orgànic, fet sense pensar. Aquesta vegada he buscat un nou llenguatge i he reflexionat sobre què volia transmetre. El nou treball vol ser una declaració d’intencions.
Com definiries la sonoritat del disc?
El tema dels gèneres és polèmic, jo diria que faig pop. Venia d’un primer disc jazzie i ara he buscat un so molt més electrònic, que s’apropa a l’indie-pop, sense perdre l’essència del ‘tu a tu’ de la cançó d’autor.
Com a cantautora les lletres són fonamentals però alhora ets instrumentista. Què és prioritari, la melodia o la lletra?
Crec que soc més de melodies. Potser no ho hauria de dir, però com a oient, de primeres, no acostumo a fixar-me en la lletra. Per posar un cas, Stevie Wonder té cançons on la lletra no funciona però les melodies són increïbles, i t’acaben arrossegant. En el meu cas també m’agrada ser curosa amb les paraules. No soc de fer rimes ni escric poesia, però intento ser delicada amb les paraules que faig servir.