La vida de Miki Núñez va canviar radicalment quan fa dos anys va entrar a l’acadèmia d’'Operación Triunfo'. El concurs televisiu va servir al jove músic de plataforma per actuar a Eurovisió i enregistrar el seu primer disc, 'Amuza' (Música Global, 2019), que va popularitzar èxits com “Escriurem”, versionada aquesta primavera per recaptar fons per a #Joemcorono. 

Text: Èlia Gea. Fotos: Michal Novak.

El cantant terrassenc presenta ara el segon àlbum, 'Iceberg' (Música Global, 2020), amb tres temes en català, en què incorpora la fusió del pop més macarra que tant li agrada, amb la influència del mestissatge i la música festiva. Descobrim amb Núñez la nova referència, cançó per cançó.
 
1. "Me vale"
"Arriba la Sara [Roy] a la meva vida i me n'adono que, de sobte, no tinc manies. M'és igual el que passi, si és amb ella. La lletra de la cançó és bastant literal: amb les meves anteriors parelles havia de dormir a un costat del llit. I si no, no dormia. La Sara, ja la primera nit que es va quedar a dormir es va posar al que era el meu lloc, i me'n vaig adonar que tant me feia, l'important era que estava al meu llit i era fantàstic, era feliç. I d'això tracta la cançó, d'aquell moment en què te n'adones que qualsevol cosa amb aquella persona, 'te vale'".



2. "Beberte lento"
"És una metàfora d'una relació sexual, feta a través d'una ampolla de cervesa. Explica el que podria fer amb una ampolla de cervesa, o amb una persona tenint una relació sexual. Quant a estil, és més animada i mediterrània."



3. "Todo lo que llevo dentro"
"Va ser una cançó que vaig compondre amb el productor Paco Salazar, mentre en gravàvem una altra. Jo tocava la guitarra i li va agradar el que feia, així que vam començar a fer proves. I superràpidament va sortir "Todo lo que llevo dentro". La lletra és molt senzilla: tracta sobre que moltes vegades no ensenyo el que porto dins, només mostro el que hi ha a la superfície. És una mena de defensa davant aquells que et critiquen o et jutgen sense saber tot el que hi darrere, tot el que porto dins".



4. "Cada pas del camí".
"És el meu propi himne pels festis, la música que he escoltat tota la vida i que m'ha forjat. De fet, estilísticament és una barreja entre el pop-rock de Lax'n'Busto amb els vents de Buhos. I és perquè jo vaig d'un costat a l'altre".



5. "Viento y vida" ft. Despistaos
"En un principi la vaig escriure per Amuza, juntament amb l'Arnau Moreno. Era un moment en què jo només estava bé, feliç i tranquil, quan estava amb els meus amics. Estava vivint un desamor molt gran i sentia que ningú no m'entenia. I volia fer un homenatge a aquells moments amb els meus amics, quan podia deixar el mòbil a un costat i oblidar-me de tot. Vaig voler que fos el senzill d'aquest disc perquè el que hi canto encaixa molt amb la filosofia del meu tiet, que va morir fa poc, i així li faig un petit homenatge. De la mateixa manera que "Escriurem" em va encaixar amb tot el que vivíem durant el confinament, tot i que originalment estava escrita per als companys d'Operación Triunfo". 



6. "Mi lugar"
"És una cançó sobre el meu cosí, a qui aprecio moltíssim. És una persona que no va saber trobar el seu lloc aquí i necessitava esvair-se. Per això, se'n va anar per tot Amèrica durant uns mesos i allà va ser la persona més feliç del món. De fet, si ell no hagués hagut de tornar per la pandèmia, li hagués demanat que es gravés a tots els llocs als que anava per poder-ne fer el videoclip".



7. "Sin noticias de Gurb"
"Està basada en el millor llibre que existeix a la Terra, que és Sin noticias de Gurb, d'Eduardo Mendoza. La vaig escriure un dia que estàvem intentant compondre amb David Otero (El Canto del Loco) i estàvem secs: feia tres hores que pensàvem i no se’ns acudia res. Aleshores li vaig dir que m’encantaria fer una cançó ficcionada i ell em va donar la idea d’escriure sobre un llibre. Evidentment, vaig triar ‘el’ llibre. La cançó parla ben bé de la visió d’un extraterrestre quan arriba a la Terra. I com que la vaig escriure amb ell, ha agafat molt l’estil d’El Canto del Loco".



8. "Arbre" ft. Lildami
"La vam compondre fa temps amb l'Arnau Moreno i el Dami. El meu avi té alzheimer i la vam fer quan ell va haver de deixar d'anar a la finca. Ell sempre diu que "a los árboles hay que ponerles un palillito para que vayan rectos", però la meva iaia, en canvi, sempre deia: "si el árbol se tuerce un poco, no pasa nada, así es diferente a los demás". I tenia ganes d'explicar aquesta història: tant se val si l'arbre es torça, que serà bonic igualment".



9. "De ida y vuelta"
"Va sorgir d'un campus de composició que em van muntar des de la discogràfica. Ens vam ajuntar diversos compositors -Green Valley, La Pegatina, Both Face i jo- per compondre per a altra gent (tot i que si a algú li agradava per al seu repertori la cançó que fèiem, se la quedava). Un dia, vam fer "De ida y vuelta", una mica per alegrar-nos la tarda, i me la vaig acabar quedant, perquè em semblava molt guai".



10. "Mil planes"
"La vaig escriure abans de conèixer la Sara. És per a una ex... M'havia quedat amb el cuquet que la relació no havia acabat com havia d'acabar. I sabia que, si no trobàvem algú especial, acabaríem una altra vegada tornant a estar junts, a deixar-ho i a fer-nos mal. No era ben bé una relació tòxica, però sí estranya. Va ser molt guai, molt curta i molt intensa, però es va acabar sense saber per què: i per això, ens van quedar 'mil plans' per fer". 



11. "No m'ho esperava"
"És una cançó dedicada a mi mateix. D'aquelles cançons que surten quan estàs realment molt malament, però tens un bri d'esperança, una miqueta de llum. Parla d'absolutament tot el que vaig viure durant l'època després d'OT i Eurovisió: totes les novetats, inputs de l'exterior, tota la gent que opinava sobre mi, però també tota la gent que escoltava la meva música... Per això és una cançó negativa i positiva alhora: no m'esprava que la gent escoltés tantíssim la meva música i vingués als meus concerts. Però tampoc no m'esperava patir per no poder agradar a tothom. Com que és molt íntima, em va sortir esciure-la en català".