EDR: Els Pets tenen al sarró una bona col·lecció de Premis Enderrock. Encara fan il·lusió, aquesta mena de reconeixements?
LLUÍS GAVALDÀ: De tots els Premis Enderrock que hem rebut Els Pets al llarg de la nostra història, aquest és el que em fa més il·lusió. El rebem per un disc que té moltes connotacions: en el pla personal el vaig viure d'una manera tan intensa que em va deixar exhaust físicament i emocionalment, i en el pla musical vam intentar arriscar-nos una mica més, buscar un llenguatge diferent. Aquestes provatures sempre generen dubtes i recels. No saps mai si estàs anant pel camí correcte. Constatar que ha agradat és un motiu de molta alegria. 

EDR: Els Pets sempre han gaudit del favor del públic, i des de fa una colla d'anys, també de la crítica, fins i tot d'aquella que en un primer moment va ser refractària amb el 'rock català'. Us sentiu una rara avis?
LL.G: Ens sentim privilegiats de poder combinar totes dues vessants. Els Pets no hem estat mai elitistes. Hem volgut arribar a tots els públics i no ho hem amagat mai. Ara bé, hem combinat aquesta ambició amb el fet d'imposar-nos un cert criteri de qualitat. Després falta que això surti bé, però la intenció hi és. Mai hem tingut vocació de ser un grup de minories o que fes música difícil per buscar un públic selecte. Sempre hem tingut un vessant popular que abracem voluntàriament. 

EDR: Els discos d'Els Pets sempre reuneixen uns estàndards de qualitat, i de tant en tant n'hi ha algun que despunta més. Es podrien assenyalar discos com Sol (DiscMedi, 1999) o Agost (DiscMedi, 2004) com els més destacables dels últims quinze anys. Creieu que L'àrea petita serà un d'aquests treballs remarcables?
LL.G: Sincerament, crec que no sóc un bon jutge per dir-ho. Puc tenir intuïcions, però no crec que sigui gaire creïble que ho digui jo. Ho ha de dir qui ho escolta. Quan vam acabar L'àrea petita tampoc tenia gaire clar que agradaria tant. A partir dels inputs que vaig rebent de fora en prenc consciència. Crec que encara hem de deixar-l'ho resposar una mica i que serà la perspectiva del temps la que ens dirà si realment és un disc més en la trajectòria del grup o no. En tot cas, diria que és el disc d'Els Pets que ha estat rebut amb més bones paraules des de fa molts anys. 

EDR: Vint-i-set anys, tretze discos, i seguiu encarant les gires fent bolos on el 80% del repertori són cançons del disc nou que presenteu. Això no és gens habitual en un grup amb tanta trajectòria. Els Pets són infinits?
LL.G: [Riu] Potser hi ha qui pensa que sí que ho som, d'infinits, i que a veure quan acabem d'una vegada d'arrossegar-nos pel món! El que sí que tenim és una capacitat infinita d'entusiasmar-nos pel que fem. Fer gires i tocar el disc sencer és una cosa que té molt a veure amb el respecte al públic. Una reflexió superficial ens podria fer arribar a la conclusió que si toquéssim les cançons antigues el públic estaria content i nosaltres jugaríem sobre segur. Però a la llarga t'estàs traint a tu mateix i estàs faltant el respecte de qui et segueix. És com si a la foto del teu perfil de Facebook hi posessis una imatge de fa vint anys en què estàs més guapo i tens més cabell. Un artista s'ha de mostrar tal com és ara, i si és més calb i té més panxa, què hi farem. També és molt divertit veure com a partir de cert moment ja no notes gaire la diferència en la resposta del públc entre les cançons del nou disc o les de sempre. Això ens està passant ara amb "Bombolles", "Blue Tack" o la mateixa "L'àrea petita", la gent les canta i sembla que siguin cançons de sempre.

EDR: Sou dels pocs grups protagonistes del boom del 'rock català' que seguiu en actiu. La previsió és seguir en la dinàmica de fer discos i gires? Us plantegeu parar?
LL.G: No fem plans a llarg termini. Ara com ara el que tenim són unes ganes boges de portar de gira el disc, més que res perquè quan hauríem d'haver començat la gira no va poder ser, i aquells dos mesos d'aturada van ser molts durs. L'ésser humà és tan ruc que fins que no està a punt de perdre alguna cosa important no la valora. I per això en aquesta gira hi ha un component emocional extra, perquè tots hem estat conscients que potser no la faríem i això ens en fa gaudir molt més. Està sent molt bonica i molt intensa.

EDR: En Lluís Gavaldà està totalment recuperat de la seva crisi d'estrès?
LL.G: Sempre dic que el que vaig tenir és una grip emocional, un costipat fort del qual de mica en mica et vas recuperant. Estem contents que la convalescència hagi estat tan curta i haguem tornat a la nostra feina tan ràpidament. Quan va passar volíem deixar clar que el motiu era aquest, que en aquesta vida tothom pot caure i que són coses passen. La qüestió és encarar-ho amb honestedat i franquesa, i tot se supera. Vist amb perspectiva, la conclusió que n'extrec és que som uns privilegiats perquè hi ha molta gent que ens estima i es preocupa per nosaltres.