La revista digital setmanal d'Enderrock
- 41
Des de l'objectiu
Swans, Helmet, Morrissey, 'Mondo Sonoro', Rosendo i Damas Gratis
Text i fotos: Xavier Mercadé
El passat 1 d'octubre Michael Gira va portar el seu univers tortuós a la sala Apolo de Barcelona amb un concert maratonià de Swans (1) de més de dues hores i mitja d'alt impacte emocional.
Aparegut l'any 1994, el disc Betty dels nord-americans Helmet (2) va ser un dels puntals que van marcar tota una generació del mètal altenatiu. Per celebrar els seus vint anys, el grup va passar per La [2] de Barcelona per rememorar el disc sencer juntament amb altres cançons del seu repertori, amb un concert contundent i sense nostàlgies supèrflues.
Sens dubte la presència de Morrissey (3) en un escenari barceloní va ser una de les notícies de la setmana passada. No havia vingut a la ciutat des de la visita que hi va fer amb Smiths l'any 1985, i el seu concert al Sant Jordi Club el 10 d'octubre s'esperava amb candeletes. Les expectatives eren molt altes, i possiblement Mozz no va arribar a complir-les totes, ja que el concert es va basar en els temes del seu darrer disc i va deixar només el record a Smiths amb tres peces: "The Queen Is Dead", "How Soon Is Now?" i "Meat is Murder". I just després dels últims acords d'"Every Day Is Like Sunday", vam anar corrent fins la sala Razzmatazz de Barcelona a celebrar els 20 anys de la revista Mondo Sonoro (4), en un concert compartit entre altres per bandes com Dorian, Love of Lesbian, Sidonie i Standstill que va acabar amb el "We Are the Champions" de Queen cantat per tots els músics.
Rosendo (5) és ja tot un nom mític del rock estatal. Des del barri madrileny de Carabanchel es va acostar fins la sala Barts de Barcelona el dia 11 d'octubre per oferir la seva ració habitual de rock petri i incorruptible davant una bona quantitat de fidels.
La cumbia villera és el so que sorgeix dels barris més baixos de l'Argentina, amb lletres que parlen de delinqüència, sexe i drogues. Capitanejada per Pablo Lescano, Damas Gratis (6) és la banda més popular d'aquest subgènere, i va passar el passat 11 d'octubre per la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat.
Aparegut l'any 1994, el disc Betty dels nord-americans Helmet (2) va ser un dels puntals que van marcar tota una generació del mètal altenatiu. Per celebrar els seus vint anys, el grup va passar per La [2] de Barcelona per rememorar el disc sencer juntament amb altres cançons del seu repertori, amb un concert contundent i sense nostàlgies supèrflues.
Sens dubte la presència de Morrissey (3) en un escenari barceloní va ser una de les notícies de la setmana passada. No havia vingut a la ciutat des de la visita que hi va fer amb Smiths l'any 1985, i el seu concert al Sant Jordi Club el 10 d'octubre s'esperava amb candeletes. Les expectatives eren molt altes, i possiblement Mozz no va arribar a complir-les totes, ja que el concert es va basar en els temes del seu darrer disc i va deixar només el record a Smiths amb tres peces: "The Queen Is Dead", "How Soon Is Now?" i "Meat is Murder". I just després dels últims acords d'"Every Day Is Like Sunday", vam anar corrent fins la sala Razzmatazz de Barcelona a celebrar els 20 anys de la revista Mondo Sonoro (4), en un concert compartit entre altres per bandes com Dorian, Love of Lesbian, Sidonie i Standstill que va acabar amb el "We Are the Champions" de Queen cantat per tots els músics.
Rosendo (5) és ja tot un nom mític del rock estatal. Des del barri madrileny de Carabanchel es va acostar fins la sala Barts de Barcelona el dia 11 d'octubre per oferir la seva ració habitual de rock petri i incorruptible davant una bona quantitat de fidels.
La cumbia villera és el so que sorgeix dels barris més baixos de l'Argentina, amb lletres que parlen de delinqüència, sexe i drogues. Capitanejada per Pablo Lescano, Damas Gratis (6) és la banda més popular d'aquest subgènere, i va passar el passat 11 d'octubre per la sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat.